Artiodactyla
Els artiodàctils (Artiodactyla, del grec άρτιος (ártios), "parell" i δάκτυλος (dáktylos), "dit") o ungulats de dits pares són un orde de mamífers ungulats les extremitats dels quals terminen en un número par de dits, dels quals recolzen en el sol per lo manco dos (llevat els cetáceos, que són aquàtics i tenen les extremitats en forma d'aletes); els dits més desenrollats són el tercer i el quarto i, llevat els hipopotámidos, són els únics que es recolzen en el sol. Els atres tres dits estan presents, absents, són vestigials o apunten cap a arrere. En canvi, els perissodàctils o ungulats de dits impars soporten el seu pes sobre un (un número impar) dels cinc dits: el tercer. Una atra diferència entre abdós órdens és que els artiodàctils digerixen la celosa de les plantes en una o vàries cambres estomacals i no en els intestins, com ocorre en els ungulats de dits impars.[1]
Els cetáceos varen evolucionar a partir dels artiodàctils, per lo que la classificació taxonómica moderna combina a uns i uns atres baix el nom de Cetartiodactyla. Els artiodàctils terrestres habiten en tots els continents, llevat en la Antàrtida, encara que els que es troben en Oceania han segut introduïts pel ser humà. Mentres que els artiodàctils aquàtics (cetáceos), es troben en tots els oceàs del món. Açò convertix als artiodàctils com el grup de mamífers i vertebrats que ha conseguit colonisar tot el planeta incloent tots els hàbitat aquàtics i terrestres. Els artiodàctils actuals (sense contar els tàxons fòssils) inclouen al voltant d'unes 235 espècies d'artiodàctils terrestres repartides en 10 famílies, entre les que es destaquen els camellos, flames, porcs, vaques o bous, cabres, ovellas, hipopótams, antílops, cérvols, girafas, búfalos, javalíés, etc. i al voltant de 88 espècies de cetáceos o artiodàctils aquàtics en 12 famílies, eixemples són les ballenes, delfins, orcas, cachalotes, marsopas, etc.[2] Moltes d'estes espècies són de gran importància dietaria, econòmica i cultural per als humans. Tradicionalment Artiodactyla incloïa als artiodàctils terrestres. No obstant, si s'exclou als cetáceos Artiodactyla, és un tàxon parafilético (que no conté a tots els seus descendents), per això les noves classificacions taxonómicas preferixen incloure als cetáceos per a que Artiodactyla siga monofiletico.[3][4]
Història evolutiva
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que molts grups de mamífers actuals, els artiodàctils varen aparéixer durant el periodo Paleógeno. Els fòssilés més antics d'artiodàctils daten des del començ del Eoceno (fa 56 millons d'anys),[6] no obstant, atres estudis que inclouen anàlisis per mig de la tècnica de rellonge molecular, estimen l'orige dels artiodàctils a finals del Cretácico (fa 67 millons d'anys).[7] En apariència, els seus primers integrants recordaven als actuals cérvols rates: chicotets i de pates curtes. Aixina i tot, els artiodàctils estaven llunt de ser dominants en aquella época; els perissodàctils (el grup al que pertanyen els cavalls i rinoceronts) eren prou més exitosos i numerosos. Els artiodàctils per llavors sobrevivien ocupant per lo general hàbitats marginals, i presumiblement va ser per eixa época que varen desenrollar els seus complexos sistemes digestius, que els permetien sobreviure en menjar poc nutritiu.[8]
A finals del Eoceno (46 millons d'anys), els quatre suborden moderns ya s'havien desenrollat: Suina (el grup dels porcs), Tylopoda (el grup dels camellos) i Ruminantia (el grup de les cabras i els vacús), junt als Whippomorpha (el grup dels hipopótams i els cetáceos). L'aparició dels pastures durant el Eoceno, i la seua posterior expansió durant el Mioceno (fa uns 20 millons d'anys), va permetre un canvi notori; les pastures són molt difícils de digerir, i els artiodàctils terrestres, en els seus estòmecs altament desenrollats, estaven millor adaptats per a esta nova dieta dura i pobra en nutrients, i pronte varen reemplaçar als perissodàctils com els herbívors terrestres dominants. En este periodo els cetáceos ya havien desenrollat totalment la vida aquàtica.
Cladograma
[editar | editar còdic]Relaciones evolutives dels artiodàctils per suborden:[9][10]
Filogenia dels grups actuals
[editar | editar còdic]Les relacions filogenético entre els subgrups serien les següents:[11][12][13]
Classificació
[editar | editar còdic]Esta classificació es basa en l'anàlisis de Spaulding et al., 2009[14] i les famílies actuals reconegudes en l'obra Mammal Species of the World publicada en 2005.[15] Actualment, els cetáceos i els artiodàctils han segut situats en Cetartiodactyla com a grups germans, encara que l'anàlisis d'ADN ha mostrat que de fet els cetáceos varen evolucionar directament dels Artiodactyla, per lo que deuen incloure's en este orde. Cetartiodactyla és sinònim d'Artiodactyla. La teoria més recent dels orígens de la família Hippopotamidae sugerix que els hipopótams i ballenes compartixen un ancestro comú semiacuático que va divergir dels atres artiodàctils fa prop de 60 millons d'anys.[16][17] Este grup ancestral hipotètic provablement es va dividir en dos branques fa uns 54 millons d'anys.[18] Una d'estes branques evolucionaria en els cetáceos, possiblement iniciant en la protoballena Pakicetus fa 52 millons d'anys, junt en atres ballenes primitives conegudes colectivamente com els Archaeoceti, les quals finalment desenrollarien adaptacions cap a la vida completament aquàtica que tenen els cetáceos moderns.[19]
- Orde Artiodactyla/Cetartiodactyla
- Suborden Tylopoda
- Família †Anoplotheriidae
- Família †Choeropotamidae
- Família †Cainotheriidae
- Família †Merycoidodontidae
- Família †Agriochoeridae
- Família Camelidae: camellos i flames (sis espècies)
- Família †Oromerycidae
- Família †Xiphodontidae
- Suborden Suina
- Família Suidae: porcs, javalins i facóqueros (19 espècies)
- Família Tayassuidae: pecaríes (quatre espècies)
- Família †Sanitheriidae
- Suborden Ruminantia
- Infraorden Pecora
- Família Bovidae: antílops, cabres, ovelles, vaques o bous, búfalos i bisontes (135 espècies)[2]
- Família Antilocapridae: berrendos (una espècie)
- Família Giraffidae: girafes i okapis (dos espècies)
- Família Moschidae: cérvols almizcleros (sèt espècies)
- Família †Leptomerycidae
- Família Cervidae: cérvols i renos (49 espècies)
- Família †Gelocidae
- Família †Climacoceratidae
- Família †Palaeomerycidae
- Família †Hoplitomerycidae
- Infraorden Tragulina
- Família †Amphimerycidae
- Família †Prodremotheriidae
- Família Tragulidae: tragúlidos o cérvols rata (dèu espècies)
- Família †Protoceratidae
- Família †Hypertragulidae
- Família †Praetragulidae
- Família †Archaeomerycidae
- Família †Lophiomerycidae
- Infraorden Pecora
- Suborden Whippomorpha[14][20]
- Gènero †Andrewsarchus
- Família †Entelodontidae
- Família †Raoellidae
- Família †Dichobunidae
- Família †Helohyidae
- Família †Cebochoeridae
- Infraorden Hippopotamorpha
- Família †Anthracotheriidae
- Família Hippopotamidae: hipopótams (dos espècies)
- Infraorden Cetacea[3][4]
- Parvorden Mysticeti
- Família Balaenidae: ballenes franques (quatre espècies)
- Família Balaenopteridae: rorcuals i yubartas (nou espècies)
- Família Eschrichtiidae: ballenes grises (1 espècie)
- Família Neobalaenidae: ballenes pigmeas (1 espècie)
- Parvorden Odontoceti
- Família Delphinidae: delfins oceànics i orcas (34 espècies)
- Família Iniidae i Platanistidae: delfins de rius (sis espècies)
- Família Phocoenidae: marsopas (sis espècies)
- Família Physeteridae: cachalotes comuns (1 espècie)
- Família Kogiidae: cachalotes pigmeos i nanos (dos espècies)
- Família Ziphiidae: zifios (21 espècies)
- Família Monodontidae: belugas i narvals (dos espècies)
- Parvorden †Archaeoceti
- Família †Pakicetidae
- Família †Ambulocetidae
- Família †Remingtonocetidae
- Família †Protocetidae
- Família †Basilosauridae
- Parvorden Mysticeti
- Suborden Tylopoda
Característiques dels artiodàctils
[editar | editar còdic]Artiodàctils terrestres
[editar | editar còdic]
En els artiodàctils terrestres, l'eix de les pates passa entre els dits tercer i quarto, que són similars i més llarcs que els dits segon i quint, que casi sempre estan reduïts o inclús atrofiados. El número de dits en les espècies actuals és parell (2 o 4), llevat en els tayasuidos, les pates posteriors dels quals tenen solament tres dits funcionals. Els dits estan coberts per piteus. En la majoria dels casos, els metacarpianos i metatarsianos dels dits llarcs es sueldan entre sí per a formar un sol element, cridat canya. Els dits segon i quint es reduïxen a primes estructures òssees units als anteriors o be poden desaparéixer totalment. Tant el cúbito com el peroné estan molt reduïts, mentres que el ràdio i la tébea adquirixen gran desenroll.[21]
Un caràcter molt típic de numerosos artiodàctils terrestres (cérvidos, antilocápridos, bóvidos i jiráfidos) és la presència de banyas situats de manera simètrica als costats de la front, prop de les òrbites oculars; creixen sobre processos dels ossos frontals i poden estar recoberts per pell (girafes i cérvols) o per una baïna de queratina (antílops, cabres, vaques). La dentició d'estos artiodàctils està molt especialisada; els incisius superiors de les espècies actuals s'han atrofiado, els premolarés no estan molarizados i els molarés presenten una eficient superfície capoladora formada per crestes llongitudinals; el resultat és similar al dels perissodàctils (cavalls), pero s'ha conseguit per vies molt diferents, en un cas evident de convergència evolutiva. El estòmec és complex en tots els artiodàctils. En els casos més simples, com en els porcs i hipopótams, existix una sola bossa junt a l'obertura del esòfec; en el cas dels rumiants hi ha quatre cambres: rumen, redecilla, omaso i abomaso. Es tracta d'una adaptació que els permet descompondre la celosa present en els vegetalés gràcies a la presència de microorganismes simbiontes. El abomaso segrega poderosos àcit, és com l'estòmec de qualsevol un atre mamífer. Els artiodàctils tenen un complex sistema de glándulas olorosas en la cap, entre els dits, en la regió inguinal i, en menys freqüència, al voltant del ano. Estes glándulas intervenen en la senyalisació del territori i en la seua vida social i sexual, que és a sovint complexa.[22]
Artiodàctils aquàtics
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → CetaceaMorfologia.
Havent evolucionat d'artiodàctils terrestres, els cetáceos han tingut que desenrollar adaptacions anatòmiques i fisiològiques per a poder tindre una vida completament aquàtica:
- el cos és fusiforme i ha pres una forma hidrodinàmica pareguda a la d'un peix;
- s'ha desenrollat una aleta dorsal en l'esquena, formada per teixit conjuntiu;
- les pates anteriors s'han transformat en aletes pectorals i han pres forma de rem;
- l'extrem de la coa és pla i està format per dos lòbuls;
- les pates atrasseres estan absents i solament queden chicotets ossos amagats en l'interior del cos;
- presenten un espiràcul en la part superior del cap;
- els pèls desapareixen completament despuix dels primers mesos de vida;
- els pabellons auriculars estan absents;
- els genitals externs estan amagats en l'interior de bojaques.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ paradais-sphynx. com/informacion/artiodactilos-artiodactyla-caracteristicas. htm Artiodàctils, Orde Artiodactyla, característiques, evolució i classificació. Animals Biologia. com.
- ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20120714072316/http://animaldiversity. ummz. umich. edu/site/accounts/information/Artiodactyla. html Myers, P. 2001. Artiodactyla (On-line), Animal Diversity Web. Accessed December 18, 2008». Archivat des d'el ummz. umich. edu/site/accounts/information/Artiodactyla. html original, el 14 de juliol de 2012. Consultat el 18 de decembre de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 marinespecies. org/aphia. php? p=taxdetails&id=2688 Cetacea. Marine species.
- ↑ 4,0 4,1 ultimateungulate. com/Artiodactyla. html Artiodactyla. Ultimate Ungulate.
- ↑ (2009).PLoS ONE.4(9)
- i7062.doi:10.1371/journal. posa.0007062.
- ↑ org/classic/checkTaxonInfo? taxon_no=42307&is_real_user=1 Artiodactyla PBDB
- ↑ «archive. org/web/20200125172334/http://www. chufpb. com. br/danmesq/Publicacoes_files/1-s2.0-S1055790318302720-main.pdf Cetartiodactyla: Updating a clave-calibrated molecular phylogeny». Archivat des d'el chufpb. com. br/danmesq/Publicacoes_files/1-s2.0-S1055790318302720-main.pdf original, el 25 de giner de 2020. Consultat el 25 de giner de 2020.
- ↑ google. com. ar/books? id=DhchVG_rbQ8C&pg=PA227&lpg=PA227&dq=himalayacetus+age+range&source=bl&ots=vCttopn6ia&sig=ACfU3U0VnCUzOW26EvIS7hdcAr6hdaUw-g&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiLneK75p7kAhXlkGHQS_B4E4ChDoATAHegQIBxAB The Rise of Placental Mammals: Origins and Relationships of the Cetaceans
- ↑ (2006).BMC Evolutionary Biology.6doi:10.1186/1471-2148-6-93.
- ↑ (2012).montclair. edu/profilepages/media/5008/user/Gatesy_et_al._2012_A_phylogenetic_blueprint_for_a_modern_whale.pdf «A phylogenetic blueprint for a modern whale».Molecular Phylogenetics and Evolution.66(2)
- 479–506.doi:10.1016/j. ympev.2012.10.012.
- ↑ “montclair. edu/profilepages/media/5008/user/Gatesy_et_al._2012_A_phylogenetic_blueprint_for_a_modern_whale.pdf A phylogenetic blueprint for a modern whale” (2012). Molecular Phylogenetics and Evolution 66 (2): 479–506. doi:. PMID 23103570.
- ↑ “researchgate. net/publication/10760976 Molecular and morphological phylogenies of Ruminantia and the alternative position of the Moschidae” . Systematic Biology 52 (2): 206–28. doi:. PMID 12746147.
- ↑ Upham, N. S. (2019). “Inferring the mammal tree: Species-level sets of phylogenies for questions in ecology, evolution, and conservation”. PLOS Biology 17 (12): i3000494. doi:. PMID 31800571.
- ↑ 14,0 14,1 (2009).PLoS ONE.4(9)
- i7062.doi:10.1371/journal. posa.0007062.
- ↑ (2005) Wilson, D. I. & Reeder, D. M. (ed.). org/details/mammalspeciesofw0001unse Mammal Species of the World, 3rd edició, Johns Hopkins University Press, pp. org/details/mammalspeciesofw0001unse/page/111 111–184. ISBN 0-8018-8221-4.
- ↑ «archive. org/web/20070304214747/http://www. sciencenewsdaily. org/story-2806. html Scientists find missing link between the dolphin, whale and its closest relative, the hippo». Science News Daily. Archivat des d'el sciencenewsdaily. org/story-2806. html original, el 4 de març de 2007. Consultat el 18 de juny de 2007.
- ↑ Gatesy, J.Molecular Biology and Evolution.14(5)
- 537–543.doi:10.1093/oxfordjournals. molbev. a025790.
- ↑ Ursing, B. M.(1998).Proceedings of the Royal Society.265(1412)
- 2251–5.doi:10.1098/rspb.1998.0567.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.102(5)
- 1537–1541.doi:10.1073/pnas.0409518102.Consultat el 9 de juny de 2007.
- ↑ http://scienceblogs. com/tetrapodzoology/2010/06/artiodactyl_consensus_cladogram. php#comments com/tetrapodzoology/2010/06/artiodactyl_consensus_cladogram. php archivat en Wayback Machine.
- ↑ Salvat, M. (director). Enciclopèdia Salvat de les Ciències. Tom 6, Animals Vertebrats. Ed. Salvat, Pamplona.
- ↑ Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Artiodactyla.
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Artiodactyla.
- archive. org/stream/faunaibricamam00cabr#page/296/mode/2up Artiodactyla en archive. org/details/faunaibricamam00cabr "Fauna ibèrica; mamífers". Ángel Cabrera Latorre. 1914. Facsímil electrònic.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Artiodactyla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.