Fruit
| Fruit | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica |
Fruit és el nom que rep, en botànica, l'estructura que es desenrolla a partir de l'ovari d'una flor fecundada, i que conté la o les llavors. El fruit servix per protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.
Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s'òbrin o no quan maduren.
Classificació[editar | editar còdic]
Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris:
- La textura del pericarpi (sec o carnós).
- Si s'òbrin o no quan maduren (dehiscents o indehiscents).
Fruits secs[editar | editar còdic]
Es caracterisen per un pericarpi sec i dur en madurar. Poden ser:
Dehiscents[editar | editar còdic]
Són aquells que s'òbrin en madurar per a lliberar les llavors:
Indehiscents[editar | editar còdic]
No s'òbrin quan maduren. Eixemples:
- Samara – aqueni alat (ex: auró).
Fruits carnosos[editar | editar còdic]
Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors.
- Pepònide – fruit allargat i carnós, propi de les cucurbitàcees (ex: carabassa, meló).
Fruits múltiples i infrutescència[editar | editar còdic]
- Fruit múltiple – prové de diversos ovaris d'una sola flor (ex: mora).
- Infrutescència – fruit format a partir d'una inflorescència completa (ex: figuera, pinya tropical).
Fruits falsos[editar | editar còdic]
Són fruits que es formen a partir d'estructures florals a banda de l'ovari:
- Poma – prové del receptàcul floral.
- Fraula – el fruit verdader són els aquenis de la superfície.
Dispersió[editar | editar còdic]
Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes:
- Anemocòria – dispersió pel vent (ex: samara, cipsela).
- Zoocòria – dispersió per animals (ex: fruits carnosos).
- Hidrocòria – dispersió per l'aigua (ex: coco).
- Autocòria – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor).
Importància[editar | editar còdic]
Els fruits tenen una gran importància per a l'alimentació humana, per la seua aportació en nutrients, fibres i vitamines. També són utilisats per a la producció d'olis vegetals, medicaments i productes industrials.
Referències[editar | editar còdic]
- Friis EM, Crepet WL. 1987. Time of appearance of floral features. In: Friis EM, Chaloner WG, Crane PR, eds. The origins of angiosperms and their biological consequences. Cambridge: Cambridge University Press, 145–179
- González, A.M. «Fruto, características generales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste
- Sormani, M.I., De Francesco, V., Biondini, M. y González, C. El Fruto. Gabinete de Botánica del Colegio Nacional Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Audesirk, T. G., B. E. Byers, H. J. Escalona García, R.L. Escalona García. 2003. Biología: la vida en la Tierra. Pearson Educación, ISBN 970-26-0370-6, 9789702603702
- Esau, K. 1988. Anatomía de las plantas con semilla. Ed. Hemisferio Sur. ISBN 950-004-233-9
- García Breijo, F.J. Frutos: dispersión. Botánica. Universitat Politécnica de Valéncia
- Roth, I. 1977. Fruits of Angiosperms. In: Encyclopedia of Plant Anatomy, XVI, 675 pages,. ISBN 978-3-443-14010-6
- Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fruit.