Verderol mascle
Verderol femella

El verderol (de vert), en castellà verderón o també verderol, és un pardal de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie Chloris Chloris; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del teuladí.

Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.

SubespèciesEditar

Chloris Chloris (forma nominal) es troba per tota Europa de nort a sur. Ha segut introduït en Argentina, Uruguay, Nova Zelanda i Austràlia.

Existixen tres subespècies catalogades:

CantEditar

El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chiulit de to més elevat que els pinsans​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.

AlimentacióEditar

El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En autumne visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.

Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.

Atres denominacionsEditar

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un molusc:

  • Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons