Asteraceae
| Asteraceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Asterales | ||
| Família | Asteraceae | ||
| Gènero | Aster, Bellis, Helianthus, Taraxacum, Artemisia, entre atres | ||
| Espècie | més de 23.000 espècies | ||
La família Asteraceae, també coneguda com a compostes, és una de les famílies de plantes més grans i diverses del món vegetal. Inclou espècies molt conegudes com els girasols, margarites, camamirles i dents de lleó.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Asteraceae tenen una serie de característiques comunes ben definides:
- Fulla: alterna o oposada, de forma molt variada, generalment sense estípules.
- Inflorescència: capítul que simula una flor única pero està format per moltes flors chicotetes (flòsculs), generalment envoltat per bràctees.
- Flor: poden ser flòsculs tubulars, ligulats o una combinació d'abdós; la polinisació és entomòfila (per insectes).
- Fruit: tipo aqueni, a sovint en tipo de plomall que facilita la dispersió pel vent.
- Tija: normalment erecta, ramificada o simple, segons l'espècie; algunes tenen llet o espines.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les Asteraceae ocupen tota classe d'hàbitats: prats, matolls, zones ruderals, margens de camins, dunes, deserts, montanyes i ambients cultivats. Són molt adaptables i resistents.
Gèneros principals[editar | editar còdic]
- Aster – asters
- Bellis – margarites
- Helianthus – girasols
- Taraxacum – dents de lleó
- Artemisia – artemises
- Centaurea – blauets
- Matricaria – camamirles
- Cichorium – chicòries
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les compostes tenen una gran importància en els ecosistemes:
- Aporten aliment i refugi a insectes polinisadors, aus i herbívors.
- Moltes són pioneres i colonisadores de terres alterades.
- Determinades espècies contribuïxen al cicle de nutrients i a la protecció del sol.
Usos humans[editar | editar còdic]
- Medicinals: com la camamirla o l'artemisa.
- 'Alimentació: fulles i arrels comestibles (dents de lleó, chicòria, girasol).
- Ornamentació: moltes espècies cultivades per la seua bellea floral (asters, crisantems, margarites…).
- Agricultura: algunes com el girasol es cultiven a gran escala per l'oli i les pipes.
Distribució[editar | editar còdic]
Distribució global, especialment abundant en:
- Zones templades d'Europa i Amèrica del Nort
- Camps, prats, clars de bosc, pendents pedregosos i ambients humanisats
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que són una família molt estesa i resistent, algunes espècies silvestres estan amenaçades per:
- Destrucció d'hàbitats
- Agricultura intensiva
- Sobrepastoreig
- Espècies invasores
Referències[editar | editar còdic]
- Asteraceae en The Plant List. Royal Botanic Gardens Kew and Missouri Botanic Garden
- Bremer, K. (1987). «Tribal interrelationships of the Asteraceae». Cladistics 3: 210-253
- Lundberg, J. y Kåre Bremer. (2003). A Phylogenetic Study of the Order Asterales Using One Morphological and Three Molecular Data Sets. International Journal of Plant Sciences 164:4, 553-578
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Asteraceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 508-515. ISBN 978-0-87893-407-2
- Simpson, Michael G. (2005). «Asteraceae (Compositae)». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 326-331. ISBN 978-0-12-644460-5
- Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Compositae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asteraceae.