Consell Europeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:06 3 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'afers' a 'assunts')
Anar a la navegació Anar a la busca
Pedro Sanchez i el president del Consell Europeu, Donald Tusk en l'any 2018

El Consell Europeu és una cimera de caràcter intergovernamental conformada pels caps d'estat o de govern dels Estats membres de l'Unió Europea (UE). No s'ha de confondre en el Consell de l'Unió Europea ni en el Consell d'Europa, organismes diferents.

Consells europeus

El Consell Europeu se va crear per decisió dels Caps d'Estat o de Govern dels estats membres de les Comunitats Europees reunits en una conferència celebrada en la ciutat de París els dies 9 i 10 de decembre de 1974. L'iniciativa va partir del president francés Valéry Giscard d'Estaing i del canceller alemany Helmut Schmidt, que varen propondre als atres Caps de Govern institucionalisar les cimeres que fins llavors s'havien realisat de forma irregular a petició d'algun dels estats membres i aixina varen acordar reunir-se almenys tres vegades per any, i adicionalment, totes les que foren necessàries. El primer Consell Europeu se va celebrar en la ciutat de Dublín, en març de l'any 1975, tenint Irlanda la presidència. La primera vegada que l'orgue es va citar en un tractat fon en la firma de l'Acta Única Europea realisada en febrer de l'any 1986, i posteriorment fon institucionalisat pel Tractat de Maastricht en l'any 1992, que li va dedicar un artícul en el Tractat de l'Unió Europea.

Funció

La seua funció és impulsar i definir les orientacions polítiques generals de l'Unió Europea, i arbitrar o desbloquejar els temes més difícils. També té atribucions en la Política Exteriors i de Seguretat Comuna, cooperació de la jurisdicció i de la policia en matèria penal, política econòmica i monetària, i també en l'ocupació.

Sèu

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pero en el temps es varen anar afegint reunions extraordinàries cap a la mitat de la presidència, que es celebraven en la ciutat de Brusseles. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres estes reunions, se va decidir que les reunions oficials se celebraren sempre en eixa ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, a on un nou edifici està sent construït expressament per a això. També es poden celebrar reunions "informals" en algun lloc de l'estat membre que ostenta la presidència, la primera es va celebrar en Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.

Composició

El Consell Europeu està compost pels Caps d'Estat i/o de Govern dels països membres, aixina com pel president de la Comissió Europea, que posseïx veu pero no vot. Els Caps d'Estat o de Govern estan assistits pels seus ministres d'assunts exteriors. També acudixen els comissaris, que tampoc tenen dret a vot. Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades en l'Unió Econòmica i Monetària, també han segut convidats els ministres d'Economia i Facenda, tal com està previst en la Declaració 4ª del Tractat de l'Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu. Fins al Tractat de Lisboa, no es tractava pròpiament d'una institució de l'UE, sino d'un orgue polític. No té sèu.

Presidència

Se realisen com a mínim dos reunions anuals presidides pel cap d'Estat o de Govern de l'estat membre que ostenta la presidència semestral de l'Unió Europea en eixe moment. En el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa es preveu el nomenament d'un president per un periodo de dos anys i mig per a donar-li una major estabilitat i continuïtat als seus treballs.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia