Expansió de l'Islam

  •  Expansió en vida de Muhàmmad, 612-632
  •  Expansió baix els Primers califes, 635-680
  •  Expansió durant el califat omeya, 661-750
  • L'expansió de l'Islam són les conquestes militars de la civilisació àrap-musulmana que varen fer caure l'Imperi Sassànida, el nort d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Bizantí. També s'inclou en esta denominació l'influix dels comerciants al Magreb i atres parts d'Àfrica, aixina com les missions fetes a les Filipines.

    Des de la data en que s'inicia l'hègira (622) o era musulmana en Mahoma fins al seu punt àlgit, esta expansió va passar per quatre etapes principals:

    Durant les seues primeres décades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nort-est fins a Mesopotàmia i Pèrsia, i l'oest fins a Síria, Palestina i Egipte (les províncies més riques de l'Imperi Bizantí). La màxima expansió de l'imperi es va conseguir baix el califat omeya (661 - 750); iniciada per Muàwiya ibn Abi-Sufyan, durant este periodo el títul de califa es va fer hereditari i la capital de l'imperi, que era a Medina, es trasllada a Damasc (Síria).