Diferència entre les revisions de "Felip V"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 35 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Felip_V.jpg|thumb|300px|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en la ciutat de [[Xàtiva]].]]
+
[[File:Felip Vé cap per avall, Almodí de Xàtiva.JPG|thumb|300px|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en el Museu de l'Almodi de la ciutat de [[Xàtiva]].]]
  
'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ( [[Versalles]], [[Regne de França|França]] [[1683]] - [[Madrit]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fon el '''[[Rei d'Espanya]]''' ('''[[1700]]-[[1746]]'''), '''[[rei de Nàpols]]''' ('''[[1700]]-[[1707]]'''), '''[[rei de Sicília]]''' ('''[[1700]]-[[1713]]''') i '''[[duc de Milà]]''' ([[1700]]-[[1706]]).
+
'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ([[Versalles]], [[França]] [[1683]] - [[Madrit]], [[Regne d'Espanya|Espanya]] [[1746]] ) fon el [[Rei d'Espanya]] ([[1700]]-[[1746]]), [[rei de Nàpols]] ([[1700]]-[[1707]]), [[rei de Sicília]] ([[1700]]-[[1713]]) i [[Duc de Milà]] ([[1700]]-[[1706]]).
  
 
En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.
 
En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.
  
 
==Orígens familiars==
 
==Orígens familiars==
Naixqué el [[19 de decembre]] de [[1683]] en la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[Paris]], sent el segon fill del príncip [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seua esposa [[Maria Ana de Baviera (delfina de França)|Maria Ana de Baviera]]. Era net per llínea paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per llínea materna de [[Ferrando I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Saboya]]. Fon tio del futur rei [[Lluís XV de França]].
+
Naixqué el [[19 de decembre]] de l'any [[1683]] en la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[Paris]], sent el segon fill del príncip [[Lluís de França (gran delfí)|Lluís de França]] i la seua esposa [[Maria Ana de Baviera (delfina de França)|Maria Ana de Baviera]]. Era net per llínea paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Espanya]], i per llínea materna de [[Ferrando I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Saboya]]. Fon tio del futur rei [[Lluís XV de França]].
  
 
==Núpcies i descendents==
 
==Núpcies i descendents==
Es casà en [[Figueres]] el [[2 de novembre]] de [[1701]] en '''[[Maria Lluïsa de Saboya]]''', filla del [[duc de Saboya|duc]] [[Víctor Amadeu II de Saboya]] i la princesa [[Ana Maria d'Orleans]]. D'esta unió tingueren quatre fills:
+
Es casà en [[Figueres]] el [[2 de novembre]] de l'any [[1701]] en '''[[Maria Lluïsa de Saboya]] ''', filla del [[duc de Saboya|duc]] [[Víctor Amadeu II de Saboya]] i la princesa [[Ana Maria d'Orleans]]. D'esta unió tingueren quatre fills:
* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]]''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncip d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]
+
* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]] ''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncip d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]
 
* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])
 
* l'infant Felip Lluís de Borbó ([[1798]])
 
* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])
 
* l'infant Felip Pere de Borbó ([[1712]]-[[1719]])
* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]]''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncip d'Astúries]]''' i '''[[rei d'Espanya]]'''
+
* l'infant '''[[Ferran VI d'Espanya]] ''' ([[1713]]–[[1759]]), '''[[príncip d'Astúries]] ''' i '''[[rei d'Espanya]] '''
  
Es casà, en segones núpcies, el [[24 de decembre]] de [[1714]] en [[Guadalajara (Castella-La Mancha)|Guadalajara]] en la princesa '''[[Isabel de Farnesio]]''', filla del príncip [[Odoart II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburc]]. D'esta unió naixqueren:
+
Es casà, en segones núpcies, el [[24 de decembre]] de l'any [[1714]] en [[Guadalajara (Castella-La Mancha)|Guadalajara]] en la princesa '''[[Isabel de Farnesio]] ''', filla del príncip [[Odoart II de Parma]] i [[Doreta Sofia de Neburc]]. D'esta unió naixqueren:
* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]]''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]]'''
+
* l'infant '''[[Carles III d'Espanya]] ''' ([[1716]]-[[1788]]), '''[[rei d'Espanya]] '''
 
* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])
 
* l'infant Francesc de Borbó ([[1717]])
* la infanta [[Maria Ana Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada el [[1729]] en '''[[Josep I de Portugal]]'''
+
* l'infanta [[Maria Ana Victòria d'Espanya]] ([[1718]]–[[1781]]), casada en [[1729]] en '''[[Josep I de Portugal]] '''
* l'infant '''[[Felip I de Parma]]''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]]''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà en la princesa [[Elisabet de França (duquesa de Parma)|Elisabet de França]].
+
* l'infant '''[[Felip I de Parma]] ''' ([[1720]]–[[1765]]), '''[[duc de Parma]] ''' i iniciador de la branca [[Borbó-Parma]]. Es casà en la princesa [[Elisabet de França (duquesa de Parma)|Elisabet de França]].
* la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada el [[1745]] en [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]
+
* l'infanta [[Maria Teresa d'Espanya (delfina de França)|Maria Teresa d'Espanya]] ([[1726]]–[[1746]]), casada en l'any [[1745]] en [[Lluís, delfí de França]], fill del rei [[Lluís XV de França]]
* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà amb [[Maria Teresa de Vallabriga]]  
+
* l'infant [[Lluís Antoni d'Espanya]] ([[1727]]–[[1785]]), [[arquebisbe]] de [[Toledo]], Primat d'Espanya i [[cardenal]]. Posteriorment es casà en [[Maria Teresa de Vallabriga]]  
* la infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada el [[1750]] en '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]]'''
+
* l'infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada en l'any [[1750]] en '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]] '''
  
 
==Hereu de la Corona==
 
==Hereu de la Corona==
[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Així la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] la [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i la resta de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que Carles II designés hereu '''Felip d'Anjou''', amb la condició que no podés ser designat hereu del tron francès.
+
[[File:Felipe V de España.jpg|thumb|left|250px|<center>Felip V de Borbó</center>]]
  
La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Però el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Arxiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I d'Habsburg]], tenia més drets al tron i invocant la renúncia de l'àvia de Felip d'Anjou i germana de Carles II, [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc desprès, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Aquesta situació no agradà les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a França i Espanya.
+
[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].
  
La coronació de '''Felip d'Anjou''' el [[1700]] va suposar l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tron espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat pel seu avi, [[Lluís XIV de França]].
+
La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús  la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].
  
Aquesta circumstància va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[arxiduc Carles d'Àustria]] va començar a fer efectives les seues [[pretendent al tron|pretensions]] a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, pels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la pèrdua de la [[Catalunya Nord]]. Això desencadenà la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.
+
La coronació de '''Felip d'Anjou''' en l'any [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].
  
==Després de la guerra==
+
Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana|valencians]] pero també dels [[Aragó|aragonesos]] i dels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.
[[Fitxer:Castillo_cardona.JPG|thumb|left|220px|Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència [[Catalunya|catalana]] a la invasió castellana de [[1715]]]]
 
[[Fitxer:DecretNovaPlanta.png|thumb|El [[Decret de Nova Planta]], [[Persecució del català|prohibí l'ús de la llengua catalana]] a l'Administració de justícia de Catalunya]]
 
Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i al [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.
 
  
Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i la instauració de les [[Audiències]], el [[1713]] ja havia instaurat la [[Llei Sàlica]].
+
==Despuix de la guerra==
 +
Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.
 +
 
 +
Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], en l'any [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]].
  
 
==La fase italiana==
 
==La fase italiana==
Després d'enviudar de la seua primera muller [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa Gabriela de Savoia]], es va casar de seguida amb [[Isabel de Farnesi]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En aquest període es va abandonar el model de política francès i es va iniciar el govern a mans de [[vàlids]].
+
Despuix d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].
  
Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el [[Tractat d'Utrecht]] amb el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Així el [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van envair la de [[Sicília]] l'any següent. Per aquest motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romano Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van sol·licitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'aquesta política bel·ligerant. Durant aquest temps d'agitació tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.
+
En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.
  
 
==Abdicació==
 
==Abdicació==
El [[10 de gener]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], amb l'esperança de regnar finalment a França. Aquest va prendre possessió del tron d'Espanya el [[15 de gener]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].
+
El [[10 de giner]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], en l'esperança de regnar finalment en França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el [[15 de giner]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].
  
A la seva mort Felip V va haver de tornar a accedir al tron espanyol, una segona etapa assenyalada per l'avanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa exercia sobre els assumptes del regne.
+
A la seua mort '''Felip V''' hagué de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.
  
 
==Segon regnat==
 
==Segon regnat==
[[Fitxer:Philip V.jpg|thumb|left|180px|'''Felip V de Castella'''.]]
+
Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].
Desprès de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació amb el Sacre Imperi. Així, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austríaques, el que permeté realitzà una aliança contra un possible conflicte amb [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seva caiguda el [[1726]].
 
  
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al capdavant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar amb França el [[Primer Pacte de Família]], que donà suport al rei francès en la seva lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Mitjançant aquesta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fou nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
+
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. En [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
  
El [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesi, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].
+
En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en [[França]]. En [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de '''Felip V''', per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].
  
Felip V va morir a [[Madrid]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat a la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fou succeït pel seu fill [[Ferran VI d'Espanya]], tingut del seu primer matrimoni.
+
'''Felip V''' va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 65: Llínea 64:
 
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
 
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
 
* [[Tractat d'Utrecht]]
 
* [[Tractat d'Utrecht]]
 +
* [[Botifler]]
  
 +
== Referències ==
 +
{{traduït de|ca|Felip_V_d'Espanya}}
  
{{Inicia taula}}
+
{{Successió
{{Filera de successions|
+
|títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg|40px]]<br>Rei d'Espanya
|abans=[[Carles II de Castella|Carles II]]
+
|predecessor=[[Carles II]]
|títol=[[Rei d'Aragó]]<br /><br />[[Fitxer:Aragon.png|40px]] [[Comte de Barcelona]]<br />[[Duc de Milà]]
+
|successor=[[Lluís I d'Espanya]]
|anys=[[1700]]–[[1705]]
+
|periodo=[[1700]] - [[1724]]
|després=[[Arxiduc Carles d'Àustria|Carles III]]
 
 
}}
 
}}
{{Filera de successions d'un a tres|
 
  
|abans=[[Carles II de Castella]]
+
{{Successió
 
+
|títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg|40px]]<br>Rei d'Espanya
|títol_1=[[Rei d'Espanya]]
+
|predecessor=[[Lluís I]]
|anys_1=[[1700]]–[[1724]] <br />(''primer regnat'')
+
|successor=[[Ferran VI d'Espanya]]
|després_1=[[Lluís I d'Espanya]]
+
|periodo=[[1724]] - [[1746]]
 
 
|títol_2=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Sicília]]
 
|anys_2=[[1700]]–[[1713]]
 
|després_2=[[Víctor Amadeu II de Sardenya|Víctor Amadeu II]]
 
 
 
|títol_3=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Rei de Nàpols]]
 
|anys_3=[[1700]]–[[1707]]
 
|després_3=[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]
 
}}
 
{{Filera de successions|
 
|abans=[[Lluís I d'Espanya]]
 
|títol=[[Rei d'Espanya]]
 
|anys=[[1724]][[1746]] <br />(''segon regnat'')
 
|després=[[Ferran VI de Castella|Ferran VI]]
 
 
}}
 
}}
{{Finalitza taula}}
 
  
  
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
 
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Dinastia Borbònica]]
 
[[Categoria:Reis de Castella]]
 
[[Categoria:Reis de Castella]]
 
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
 
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
[[Categoria:Reis de València]]
 
 
[[Categoria:Comtes de Barcelona]]
 
[[Categoria:Comtes de Barcelona]]
 
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
 
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]

Última revisió del 20:22 4 gin 2024

Quadro de Felip V colocat cap per avall, en el Museu de l'Almodi de la ciutat de Xàtiva.

Felip IV d'Aragó i V de Castella, o senzillament Felip d'Anjou, (Versalles, França 1683 - † Madrit, Espanya 1746 ) fon el Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Nàpols (1700-1707), rei de Sicília (1700-1713) i Duc de Milà (1700-1706).

En el seu nomenament com a rei d'Espanya a la mort de Carles II de Castella va vindre el primer rei de la Dinastia Borbón al tro del Regne d'Espanya i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'absolutisme borbònic instaurat en França.

Orígens familiars[editar | editar còdic]

Naixqué el 19 de decembre de l'any 1683 en la cort francesa del Palau de Versalles, prop de Paris, sent el segon fill del príncip Lluís de França i la seua esposa Maria Ana de Baviera. Era net per llínea paterna del rei Lluís XIV de França i de la infanta Maria Teresa d'Espanya, i per llínea materna de Ferrando I Maria de Baviera i la princesa Adelaida Enriqueta de Saboya. Fon tio del futur rei Lluís XV de França.

Núpcies i descendents[editar | editar còdic]

Es casà en Figueres el 2 de novembre de l'any 1701 en Maria Lluïsa de Saboya , filla del duc Víctor Amadeu II de Saboya i la princesa Ana Maria d'Orleans. D'esta unió tingueren quatre fills:

Es casà, en segones núpcies, el 24 de decembre de l'any 1714 en Guadalajara en la princesa Isabel de Farnesio , filla del príncip Odoart II de Parma i Doreta Sofia de Neburc. D'esta unió naixqueren:

Hereu de la Corona[editar | editar còdic]

Felip V de Borbó

Carles II de Castella moria en l'any 1700 sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la república de les Set Províncies Unides es quedava una part del comtat de Flandes; Anglaterra es quedava Orà, Gibraltar i Cuba; França en Guipúscoa, Nàpols, Sicília i el restant de Flandes; i el Sacre Imperi Romà-germànic es quedava el Ducat de Milà. La mort del príncip elector va provocar que Carles II designara com a hereu a Felip d'Anjou, en la condició que no poguera ser designat hereu del tro francés.

La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia Corona de Castella i el Regne d'Aragó. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'Archiduc Carles d'Àustria, segon fill de l'emperador Leopolt I d'Habsburg, tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de Carles II, Maria Teresa d'Habsburg, als seus drets com a membre de la Dinastia Habsburg. Poc despuix, Lluís XIV de França, violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de França a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment Portugal, declarant la guerra a França i Espanya.

La coronació de Felip d'Anjou en l'any 1700 va supondre l'adveniment de la dinastia Borbó al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V estigué tutelat pel seu yayo, Lluís XIV de França.

Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'Archiduc Carles d'Àustria va escomençar a fer efectives les seues pretensions a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la Corona d'Aragó, en particular, dels valencians pero també dels aragonesos i dels catalans, que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del Roselló. Tot açò desencadenà en la Guerra de Successió Espanyola, que va adquirir caràcter internacional.

Despuix de la guerra[editar | editar còdic]

Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de Castella i en l'any 1716 el Decret de Nova Planta de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.

Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels virregnats, la divisió de l'estat en províncies (1833) i l'instauració de les Audiències, en l'any 1713 ya havia instaurat la Llei Sàlica.

La fase italiana[editar | editar còdic]

Despuix d'enviudar de la seua primera dona Maria Lluïsa Gabriela de Saboya, es va casar molt pronte en Isabel de Farnesio, que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del primer ministre Julio Alberoni. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de vàlits.

En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el Tractat d'Utrecht en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en 1717 les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de Sardenya i varen invadir la de Sicília l'any següent. Per este motiu la Gran Bretanya, França, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi Romà Germànic varen firmar la Quàdruple Aliança contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al cap de Pessaro i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.

Abdicació[editar | editar còdic]

El 10 de giner de 1724 Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit Lluís I d'Espanya, en l'esperança de regnar finalment en França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el 15 de giner del mateix any per morir el 31 d'agost següent a causa de la pigota.

A la seua mort Felip V hagué de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.

Segon regnat[editar | editar còdic]

Despuix de la mort del seu fill, la política de Felip V va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en França. El fracàs de les negociacions del baró comportà la seua caiguda en l'any 1726.

Posteriorment es posà José Patiño, partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. En 1733, firmà en França el Primer Pacte de Família, que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la Guerra de Successió de Polònia. Per mig d'esta aliança, l'infant Carles de Borbó fon nomenat rei de Nàpols i Sicília.

En l'any 1793 es produí un conflicte armat entre Espanya i Gran Bretanya, suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la Successió a la corona austríaca a la mort de l'emperador Carles VI d'Àustria sense fills mascles. En 1743 va firmar el Segon Pacte de Família, gràcies al Marquès de la Ensenada, que va permetre reactivar el seu pacte en França. En 1749 s'acabà la guerra en la Pau d'Aquisgrà, firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a Felip de Borbó, segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del ducat de Parma, Plasència i Guastalla.

Felip V va morir en Madrit el 9 de juliol de 1746, sent enterrat en la La Granja de Sant Ildefons. Fon succeït pel seu fill Ferrando VI d'Espanya, del seu primer matrimoni.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]


Predecessor:
Carles II
Escudo Felipe VI de España.svg
Rei d'Espanya

1700 - 1724
Successor:
Lluís I d'Espanya


Predecessor:
Lluís I
Escudo Felipe VI de España.svg
Rei d'Espanya

1724 - 1746
Successor:
Ferran VI d'Espanya