Fonètica del valencià
Revisió de 14:28 6 maig 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals: {| class="wikitable" |- ! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica |- | a || [a] || a...».)
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
| Vocal | Escritura fonètica | Escritura ortogràfica |
|---|---|---|
| a | [a] | a, à |
| e tancada | [e] | e, é |
| e oberta | [ę] | e, è |
| i | [i] | i, í |
| o tancada | [o] | o, ó |
| o oberta | [ǫ] | o, ò |
| u | [u] | u, ú |
El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
Dígrafs i pronunciació especial valenciana
- La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
- El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
- Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
- Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
