Diferència entre les revisions de "França"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:EU-FRA.png|300px|right|thumb|França]] | [[Image:EU-FRA.png|300px|right|thumb|França]] | ||
| − | '''França''', oficialment '''Republica Francesa''', es un Estat constituït per una Metropolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat mes gran de l'[[Unio Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlantic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del | + | '''França''', oficialment '''Republica Francesa''', es un Estat constituït per una Metropolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat mes gran de l'[[Unio Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlantic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del Nort]]; a l'est en [[Belgica]], [[Luxemburg]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Italia]], i al sur en [[Andorra]], [[Espanya]], [[Monaco]] i el [[mar Mediterraneu]]. França metropolitana esta formada, ademes, per l'[[illa de Corsega]], en el [[mar Mediterraneu]], situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. Tambe inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon. |
| − | L'estat frances va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital historica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unio Europea]], de la zona euro i de l'espaci Schengen. Es tambe un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en 1966 de l'organisacion militar per a tornar | + | L'estat frances va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital historica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unio Europea]], de la zona euro i de l'espaci Schengen. Es tambe un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en 1966 de l'organisacion militar per a tornar parcialment en 2002) i dispon de la dissuasio nuclear (armament nuclear). |
== Toponimia == | == Toponimia == | ||
| − | En [[Llati]], França designava la regio del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germaniques que | + | En [[Llati]], França designava la regio del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germaniques que se nomenaven els [[Francs]]. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduix com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germanica franc significava "lliure". De fet, des dels sigles III al IV els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germaniques propiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolingia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galoromà fon denominat Uualholant (Welschland). El 1204, la paraula Francia designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporadicament, rex Francie. |
{{UE}} | {{UE}} | ||
Revisió de 17:55 29 set 2009
França, oficialment Republica Francesa, es un Estat constituït per una Metropolis i per territoris d'Ultramar. França es l'Estat mes gran de l'Unio Europea; esta situat en Europa occidental i llimita a l'oest en l'oceà Atlantic; al nort en el canal de la Mancha, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i el mar del Nort; a l'est en Belgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Italia, i al sur en Andorra, Espanya, Monaco i el mar Mediterraneu. França metropolitana esta formada, ademes, per l'illa de Corsega, en el mar Mediterraneu, situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. Tambe inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon.
L'estat frances va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'Illa de França, que la seua capital historica i cultural es hui Paris. Es membre del Consell d'Europa, un dels països fundadors de l'Unio Europea, de la zona euro i de l'espaci Schengen. Es tambe un dels cinc membres permanents del Consell de Seguritat de les Nacions Unides i es part del G8. Militarment es membre de l'OTAN (es retirà en 1966 de l'organisacion militar per a tornar parcialment en 2002) i dispon de la dissuasio nuclear (armament nuclear).
Toponimia
En Llati, França designava la regio del nort d'Europa, poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germaniques que se nomenaven els Francs. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduix com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germanica franc significava "lliure". De fet, des dels sigles III al IV els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germaniques propiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolingia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galoromà fon denominat Uualholant (Welschland). El 1204, la paraula Francia designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporadicament, rex Francie.
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||