Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - [[Perpinyà]], 23 d'abril de [[1409]]) fon un escritor franciscà de la [[Corona d'Aragó]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Francesc Eiximenis
 +
| image = [[File:Francesc Eiximenes.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Corona d'Aragó]]
 +
| ocupació = Religiós i escritor
 +
| data_naix = [[1330]]
 +
| lloc_naix = [[Girona]], [[Corona d'Aragó]]
 +
| data_mort = [[23 d'abril]] de [[1409]]
 +
| lloc_mort = [[Perpinyà]], [[Corona d'Aragó]]
 +
}}
 +
'''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - † [[Perpinyà]], [[23 d'abril]] de [[1409]]) fon un religiós franciscà i escritor de la [[Corona d'Aragó]].
  
−
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I el Caçador]] i [[Martí I l'Humà]], o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'[[Avinyó]] [[Benedicte XIII]].
+
== Biografia ==
  
−
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]].  
+
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I el Caçador]] i [[Martí I l'Humà]], o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'[[Avinyó]] [[Benedicte XIII]].
 +
 
 +
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de [[Valéncia]]. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]].  
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
* ''Llibre de les dones'' ([[1387]]-[[1392]])
 +
 
 +
* ''Lo Crestià'' ([[1379]]-[[1392]]), obra enciclopèdica que conté, entre atres:
 +
 
 +
** ''Dotzè del Crestià''
 +
** ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (Cristòfor Cofman, [[Valéncia]], [[1499]]).
 +
 
 +
* ''[[Scala Dei (Eiximenis)|Scala Dei]]'' (''Escala de Deu''), també nomenat ''Tractat de contemplació'' ([[1399]])
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
[[Archiu:Scaladei.jpg|thumb|250px|Scala Dei]]
 +
 +
* Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir:
 +
 +
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}}
 +
 +
* En el seu llibre ''Scala Dei'' (1523), Eiximenis diu:
 +
 +
{{Cita|Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana}}
 +
 +
* Francesc Eiximenis en el final del ''Art del Ben Morir'', diu:
 +
 +
{{Cita|... del meu pobre entendre en llengua valenciana...}}
 +
 +
* Cita publicada en el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991):
 +
 +
{{Cita|''A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"''}}
 +
 +
* Cita publicada en la Revista Renou:
 +
 +
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}}
  
−
Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''Regiment de la Cosa Publica'' (edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir:
+
== Referències ==
  
−
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}}
+
* Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
 +
* Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
 +
* Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
 +
* David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
 +
* Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Francesc Eiximenis}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 +
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]
−
[[Categoria:Escritors]]
 

Última revisió del 17:26 12 nov 2023

Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenes.jpg
Nacionalitat: Corona d'Aragó
Ocupació: Religiós i escritor
Naiximent: 1330
Lloc de naiximent: Girona, Corona d'Aragó
Defunció: 23 d'abril de 1409
Lloc de defunció: Perpinyà, Corona d'Aragó

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - † Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un religiós franciscà i escritor de la Corona d'Aragó.

Biografia[editar | editar còdic]

Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.

Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.

Obra[editar | editar còdic]

  • Lo Crestià (1379-1392), obra enciclopèdica que conté, entre atres:
  • Scala Dei (Escala de Deu), també nomenat Tractat de contemplació (1399)

Cites[editar | editar còdic]

Scala Dei
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
  • En el seu llibre Scala Dei (1523), Eiximenis diu:
Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana
  • Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"
  • Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associació Cardona Vives de Castelló

Referències[editar | editar còdic]

  • Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
  • Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
  • Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
  • David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
  • Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francesc_Eiximenis&oldid=292047»