Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"

Última revisió del 17:16 29 set 2022

L'història moderna del valencia començà en el final del sigle d'Or, en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.

Decadència

Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en pel Decret de Nova Planta (1707), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma valencià pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''historia moderna del valencia''' comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar.
+L''''història moderna del [[valencia]] ''' començà en el final del [[sigle d'Or]], en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.
-== Decadencia ==
+== Decadència ==
-Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià.
+Despuix de l'abolició dels furs del [[Regne de Valéncia]] en pel [[Decret de Nova Planta]] ([[1707]]), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'[[idioma valencià]] pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.
-== Renaixenca ==
-Fue el notario valenciano Carles Ros, ya en la segunda mitad del siglo XVIII, quien inicia los primeros pasos de la Renaixença Valenciana, casi un siglo antes que la catalana.
-Convocatoria de los primeros “Jòchs Florals “ del Liceu Valenciá, que culminará con la creación de “Lo Rat Penat” a instancias de Constantí Llombart. Esta primera generación de “poetes de la Renaixença valenciana” la componen: Querol, Pasqual i Genís, J. Labaila , Ferrer i Bigné, liderados por Teodoro Llorente.
-La Renaixença Valenciana se organiza en dos vertientes: “els poetes d´espardenya”, grupo progresista, capitaneado por Constantí Llombart; y “els poetes de guant”, grupo conservador, liderado por Teodoro Llorente, con encontradas opiniones sobre el modelo de lengua preferido y que tenía enfrente a Bernat i Baldoví, a Escalante y a otros y en medio a Constantí Llombart, fundador de la sociedad de amantes de las glorias valencianas Lo Rat Penat, intentando recoger las dos tendencias. Pero, por supuesto, no cabía duda en ninguno de los casos sobre la denominación de Lengua Valenciana, dado su acreditado pedigrí histórico.
 {{Llengua valenciana}}
 [[Categoria:Valencià]]

Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"

Última revisió del 17:16 29 set 2022

Decadència

Menú de navegació

Buscar