Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La historia moderna del valencia comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar. Despres de l'abo...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
La historia moderna del valencia comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar.
+
La '''historia moderna del valencia''' comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar.
  
 +
== Decadencia ==
 
Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià.
 
Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià.
 +
 +
== Renaixenca ==
 +
Fue el notario valenciano Carles Ros, ya en la segunda mitad del siglo XVIII, quien inicia los primeros pasos de la Renaixença Valenciana, casi un siglo antes que la catalana.
 +
 +
1859
 +
 +
Convocatoria de los primeros “Jòchs Florals “ del Liceu Valenciá, que culminará con la creación de “Lo Rat Penat” a instancias de Constantí Llombart. Esta primera generación de “poetes de la Renaixença valenciana” la componen: Querol, Pasqual i Genís, J. Labaila , Ferrer i Bigné, liderados por Teodoro Llorente.
 +
 +
1860
 +
 +
La Renaixença Valenciana se organiza en dos vertientes: “els poetes d´espardenya”, grupo progresista, capitaneado por Constantí Llombart; y “els poetes de guant”, grupo conservador, liderado por Teodoro Llorente, con encontradas opiniones sobre el modelo de lengua preferido y que tenía enfrente a Bernat i Baldoví, a Escalante y a otros y en medio a Constantí Llombart, fundador de la sociedad de amantes de las glorias valencianas Lo Rat Penat, intentando recoger las dos tendencias. Pero, por supuesto, no cabía duda en ninguno de los casos sobre la denominación de Lengua Valenciana, dado su acreditado pedigrí histórico.
  
 
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]

Revisió de 08:31 9 jun 2015

La historia moderna del valencia comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar.

Decadencia

Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià.

Renaixenca

Fue el notario valenciano Carles Ros, ya en la segunda mitad del siglo XVIII, quien inicia los primeros pasos de la Renaixença Valenciana, casi un siglo antes que la catalana.

1859

Convocatoria de los primeros “Jòchs Florals “ del Liceu Valenciá, que culminará con la creación de “Lo Rat Penat” a instancias de Constantí Llombart. Esta primera generación de “poetes de la Renaixença valenciana” la componen: Querol, Pasqual i Genís, J. Labaila , Ferrer i Bigné, liderados por Teodoro Llorente.

1860

La Renaixença Valenciana se organiza en dos vertientes: “els poetes d´espardenya”, grupo progresista, capitaneado por Constantí Llombart; y “els poetes de guant”, grupo conservador, liderado por Teodoro Llorente, con encontradas opiniones sobre el modelo de lengua preferido y que tenía enfrente a Bernat i Baldoví, a Escalante y a otros y en medio a Constantí Llombart, fundador de la sociedad de amantes de las glorias valencianas Lo Rat Penat, intentando recoger las dos tendencias. Pero, por supuesto, no cabía duda en ninguno de los casos sobre la denominación de Lengua Valenciana, dado su acreditado pedigrí histórico.