Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut')
m (Protegí «Història moderna del valencià» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit)))
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''historia moderna del [[valencia]] ''' començà en el final del [[sigle d'Or]], en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.
+
L''''història moderna del [[valencia]] ''' començà en el final del [[sigle d'Or]], en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.
  
 
== Decadència ==
 
== Decadència ==
Després de l'abolició dels furs del [[Regne de Valéncia]] en pel [[Decret de Nova Planta]] ([[1707]]), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'[[idioma valencià]] pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat propia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.
+
Despuix de l'abolició dels furs del [[Regne de Valéncia]] en pel [[Decret de Nova Planta]] ([[1707]]), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'[[idioma valencià]] pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.
  
 
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]

Última revisió del 17:16 29 set 2022

L'història moderna del valencia començà en el final del sigle d'Or, en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.

Decadència

Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en pel Decret de Nova Planta (1707), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma valencià pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.