Diferència entre les revisions de "Jardí de les Hespèrides"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG|thumb|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]
 
[[File:Jardí de les Hespèrides, València.JPG|thumb|Jardí de les Hespèrides, Valéncia]]
  
El '''Jardí de les Hespérides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents.
+
El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents.
  
La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespérides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.
+
La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespèrides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.
 
   
 
   
El jardí de les Hespérides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.
+
El Jardí de les Hespèrides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.
  
La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprer i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.
+
La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprés i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.
  
 
La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.
 
La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.
  
“A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespérides tenen la seua casa d'or“, resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.
+
"A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespèrides tenen la seua casa d'or", resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.
  
El traçat evidencia la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.
+
El traçat evidència la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.
  
 
El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.
 
El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.
 +
 +
 +
{{Jardins de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Valéncia]]
 
[[Categoria:Valéncia]]
 
[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]
 
[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]

Última revisió del 11:13 19 jun 2021

Jardí de les Hespèrides, Valéncia

El Jardí de les Hespèrides, es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de Valéncia i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de ciprés o ciprer intermitents.

La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespèrides, construït en l'any 2000 pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos.

El Jardí de les Hespèrides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures.

La llegenda d'Hèrcules fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprés i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents.

La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts.

"A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespèrides tenen la seua casa d'or", resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy.

El traçat evidència la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions.

El jardí llinda en l'entancat del Jardí Botànic, apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí.


Parcs i Jardins de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Alamedetes de Serrans · Albereda · Bioparc · El Parterre · Jardins de la Glorieta · Jardins de Monforte · Jardí Botànic de Valéncia · Jardí d'Albalat dels Tarongers · Jardí d'Ayora · Jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez · Jardí de la Ciutat de les Arts i les Ciències · Jardí de les Hespèrides · Jardí de Polifilo · Jardí de Veges-tu · Jardí del Camí de Moncada · Jardí del Palau de Forcalló · Jardí del Parc de Benicalap · Parc Municipal de Beniferri · Jardí del Parc de Capçalera · Jardí del Parc de l'Oest · Jardí del Parc Gulliver · Parc Central · Jardí del Parc de l'Hospital · Jardí del Túria · L'Umbracul · Parc de Marchalenes · Parc Municipal d'Orriols · Parc de la Rambleta · Parc Municipal de Tendetes · Vivers