Diferència entre les revisions de "José Castelló Tárrega"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = José Castelló Tárrega
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Periodiste i polític
 +
| data_naix = [[1 de novembre]] de [[1866]]
 +
| lloc_naix = [[La Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[20 de febrer]] de [[1938]]
 +
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 7: Llínea 18:
 
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.  
 
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.  
  
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà només tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.   
+
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.   
  
 
El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].
 
El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].
  
''El Heraldo de Castelló'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).
+
''El Heraldo de Castellón'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).
  
 
José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de [[1926]].  
 
José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de [[1926]].  
Llínea 18: Llínea 29:
  
 
== ''El Heraldo de Castellón'' ==   
 
== ''El Heraldo de Castellón'' ==   
 +
{{AP|Heraldo de Castellón}}
 +
El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en [[Valéncia]] i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.
  
El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en Valéncia i [[Barcelona]] donava també als [[Castellonenc|castellonencs]] una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. ''El Heraldo de Castellón'' fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de [[Cuba]] i atres causes benèfiques.
+
== La política ==
 +
 
 +
El periodiste també fon un bon polític. Encapçalà reivindicacions per a conseguir millores per a Castelló, especialment el [[Port de Castelló|Port]].  
 +
 
 +
Des de [[1902]] fins a [[1909]] fon regidor síndic de l'[[Ajuntament de Castelló]], delegat de govern de la Junta d'Obres del Port i diputat provincial ([[1917]]-[[1923]]).
 +
 
 +
En l'any [[1922]] fon nomenat [[Governador Civil]] de [[Toledo]] fins a [[1923]] en que fon cessat pel colp d'Estat de [[Primo de Rivera]].
 +
 
 +
Des del 23 de març de [[1930]] fins al 21 d'abril de [[1931]] fon president de la [[Diputació de Castelló]].
 +
 
 +
En [[1934]] ocupà la direcció de l'antic Museu de Belles Arts Provincial.  
 +
 
 +
No li agradà la trayectòria política d'un dels seus fills, [[José Castelló-Tárrega Arroyo]] que fon un dels dirigents històrics del [[PSOE]] i alcalde de Castelló de novembre de [[1936]] fins a juny de [[1937]], en plena Guerra Civil, quan fon expropiat ''El Heraldo de Castellón''.
 +
 
 +
== Homenages ==
 +
 
 +
El seu ploble natal, La Vall d'Uxó, li feu un homenage multitudinari el 26 de juny de [[1926]] al ser nomenat Fill Eixemplar i Varó Predilecte.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* ''José Castelló Tárrega. Desde "Clar y Net" de la Vall hasta el diario "El Heraldo de Castellón"'' - Salvador Bellés (''Mediterráneo'', 8.5.2010)
 +
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/prensa-castellonense_973836.html ''La prensa castellonense'' - ''Mediterráneo'']
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Heraldo de Castellón]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Castell%C3%B3_y_T%C3%A1rrega José Castelló Tárrega en Wikipedia]
 +
 
 +
[[Categoria: Biografies]]
 +
[[Categoria: Valencians]]
 +
[[Categoria: Periodistes]]
 +
[[Categoria: Periodistes valencians]]
 +
[[Categoria: Polítics]]
 +
[[Categoria: Polítics Valencians]]

Última revisió del 09:09 25 ago 2023

José Castelló Tárrega
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i polític
Naiximent: 1 de novembre de 1866
Lloc de naiximent: La Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 20 de febrer de 1938
Lloc de defunció: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

José Castelló Tárrega (La Vall d'Uxó, 1 de novembre de 1866 - † Castelló de la Plana, 20 de febrer de 1938), fon un periodiste i polític valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

José Castelló Tárrega naixqué el 1 de novembre de l'any 1866 en la localitat valenciana de La Vall d'Uxó, en la comarca de la Plana Baixa, fon batejat en la parroquia del Sant Àngel. Fill de Vicente Castelló i Dolores Tárrega, matrimoni d'orige humil dedicat a l'artesania del cànem i les espardenyes. Tingué dèu germans, encara que ningú d'ells sobrevixqué.

Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de Valéncia pero pronte sentí la vocació periodística.

Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada Clar y Net en 1885 que estava escrita en llengua valenciana. També creà en l'any 1890 una publicació titulada El Anticosiero, un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.

El 7 de setembre de l'any 1890 fundà en Castelló el periòdic titulat El Liberal que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic El Heraldo de Castellón que naixeria el 31 de decembre de 1894 i aixina fins a la seua desaparició en l'any 1938, despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel Front Popular per haver segut expropiat el 1 de setembre de 1936.

El Heraldo de Castellón fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els sigles XIX i XX, sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: El Eco de Castellón (1856), El Eco del Mijares (1857) i El Maestrazgo (1858).

José Castelló alcançà a tindre el carnet nº 52 de la Federació de la Prensa d'Espanya, document professional datat en 1 de novembre de 1926.

S'afincà en Castelló quan creà El Liberal i conegué a la jove d'orige navarrés, Fidela Arroyo Marí, contragueren matrimoni en l'any 1897, el matrimoni tingué cinc fills.

El Heraldo de Castellón[editar | editar còdic]

Artícul principal → Heraldo de Castellón.

El notable diari de la vesprà retratava el caràcter i la filosofia vital de José Castelló. Se presentava com a "Independent", sense cap compromís ni bandera política. Donava gran importància a l'informació local per mig de reportages i entrevistes. En corresponsals en Valéncia i Barcelona donava també als castellonencs una ampla informació nacional a través d'un servici telefònic i telegràfic molt alvançat en la seua época. També tingué imprenta pròpia. Encara que tingué moltes vendes també passà moments de pèrdues que corregueren a càrrec d'ell com a empresari. El Heraldo de Castellón fon el periòdic de més fecunda vida en la seua época i també patrocinà ajudes durant la repatriació dels soldats de Cuba i atres causes benèfiques.

La política[editar | editar còdic]

El periodiste també fon un bon polític. Encapçalà reivindicacions per a conseguir millores per a Castelló, especialment el Port.

Des de 1902 fins a 1909 fon regidor síndic de l'Ajuntament de Castelló, delegat de govern de la Junta d'Obres del Port i diputat provincial (1917-1923).

En l'any 1922 fon nomenat Governador Civil de Toledo fins a 1923 en que fon cessat pel colp d'Estat de Primo de Rivera.

Des del 23 de març de 1930 fins al 21 d'abril de 1931 fon president de la Diputació de Castelló.

En 1934 ocupà la direcció de l'antic Museu de Belles Arts Provincial.

No li agradà la trayectòria política d'un dels seus fills, José Castelló-Tárrega Arroyo que fon un dels dirigents històrics del PSOE i alcalde de Castelló de novembre de 1936 fins a juny de 1937, en plena Guerra Civil, quan fon expropiat El Heraldo de Castellón.

Homenages[editar | editar còdic]

El seu ploble natal, La Vall d'Uxó, li feu un homenage multitudinari el 26 de juny de 1926 al ser nomenat Fill Eixemplar i Varó Predilecte.

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]