Diferència entre les revisions de "José Isbert"
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{ actors |
| − | '''José Ysbert Alvarruiz''', més conegut com a '''Pepe Isbert''' ([[Madrit]], [[3 de març]] de [[1886]] | + | |nom = Pepe Isbert |
| + | |foto = Pepeisbert.jpg | ||
| + | |tamany de foto = 250px | ||
| + | |peu de foto = Pepe Isbert | ||
| + | |nom de naiximent = José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz | ||
| + | |data de naiximent = [[3 de març]] de [[1886]] | ||
| + | |lloc de naiximent = [[Madrit]] | ||
| + | |data de defunció = [[28 de novembre]] de [[1966]] | ||
| + | |lloc de defunció = [[Madrit]] | ||
| + | |uns atres noms = | ||
| + | |rol debut = | ||
| + | |any debut = | ||
| + | |any retir = | ||
| + | |parella = Elvira Soriano Picazo | ||
| + | |fills = Matilde Isbert, [[María Isbert]], José Isbert y Julia Isabel Isbert | ||
| + | |lloc web = | ||
| + | |premis òscar = | ||
| + | |premis globo de oro = | ||
| + | |premis bafta = | ||
| + | |premis emmy = | ||
| + | |premis sag = | ||
| + | |premis tony = | ||
| + | |premis grammy = | ||
| + | |premis cannes = | ||
| + | |premis san sebastian = | ||
| + | |premis goya = | ||
| + | |premis cesar = | ||
| + | |premis ariel = | ||
| + | |premis cóndor = | ||
| + | |atres premis = | ||
| + | |imdb = 0410756 | ||
| + | }} | ||
| + | '''José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz''',<ref>Bonilla, J. J., Payán, M. J., López, J. L. y Villalba, S. M. (1998). Diccionario mundial de actores (en español). Madrid, España: Ediciones JC. ISBN 84-89564-19-1.</ref> més conegut com a '''Pepe Isbert''' ([[Madrit]], [[3 de març]] de [[1886]] - † [[Madrit]], [[28 de novembre]] de [[1966]]), fon un [[actor]] [[Espanya|espanyol]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué el [[3 de març]] de [[1886]] en [[Madrit]], encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en [[Tarazona de la Mancha]] ([[Albacete]]), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En [[1903]] treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el [[Tribunal de Contes]], pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el [[Teatre Apolo (Madrit)|Teatre Apolo]] de Madrit, en l'obra ''El iluso Cañizares'' canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del [[Teatre Lara]], a on va conseguir grans reconeiximents. | + | Naixqué el [[3 de març]] de [[1886]] en [[Madrit]], encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en [[Tarazona de la Mancha]] ([[Albacete]]), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En l'any [[1903]] treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el [[Tribunal de Contes]], pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el [[Teatre Apolo (Madrit)|Teatre Apolo]] de Madrit, en l'obra ''El iluso Cañizares'' canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del [[Teatre Lara]], a on va conseguir grans reconeiximents. |
Es casà en [[Elvira Soriano]]; es el pare de l'actriu [[Maria Isbert]] i yayo de [[Tony Isbert]]. | Es casà en [[Elvira Soriano]]; es el pare de l'actriu [[Maria Isbert]] i yayo de [[Tony Isbert]]. | ||
| − | La seua primera aparició en la gran pantalla data de [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]]''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]]. | + | La seua primera aparició en la gran pantalla data de l'any [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] ''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]]. |
| − | Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la | + | Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comèdia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' ([[1931]]). |
La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''. | La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''. | ||
| Llínea 17: | Llínea 49: | ||
En els [[Anys 1940|anys 40]] va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia ([[1943]]) ''Te quiero para mí'' ([[1944]]) i ''El testamento del virrey'' ([[1944]]), dirigides per [[Ladislao Vajda]]; ''Ella, él y sus millones'' (1944) de [[Juan de Orduña]]; ''El fantasma y doña Juanita'' ([[1945]]) de [[Rafael Gil]] i ''Pacto de silencio'' (1949), dirigida per [[Antonio Román (director de cine)|Antonio Román]]. | En els [[Anys 1940|anys 40]] va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia ([[1943]]) ''Te quiero para mí'' ([[1944]]) i ''El testamento del virrey'' ([[1944]]), dirigides per [[Ladislao Vajda]]; ''Ella, él y sus millones'' (1944) de [[Juan de Orduña]]; ''El fantasma y doña Juanita'' ([[1945]]) de [[Rafael Gil]] i ''Pacto de silencio'' (1949), dirigida per [[Antonio Román (director de cine)|Antonio Román]]. | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:J.isbert bvmarshall.jpg|thumb|250px|Pepe Isbert en la película “Bienvenido Mister Marshall”]] |
| − | La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]]'' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]]'' ([[1957]]), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]]'' (1963), de nou en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]]. | + | La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]] '' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]] '' ([[1957]]), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]] '' (1963), de nou en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]]. |
| − | Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]]'' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]]'' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]]'' ([[1979]]), i una | + | Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]] '' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]] '' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]] '' ([[1979]]), i una série de televisió, ''[[La gran familia... 30 años después]] '', en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys despuix de la seua mort. Quatre décades despuix de la seua desaparició, tot lo món reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans. |
Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]). | Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]). | ||
| − | La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de [[Peníscola]]. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han | + | La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de [[Peníscola]]. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han obtengut els més importants actors i actrius d'Espanya. Este guardó que s'entrega en Albacete en el Teatre Circo d'[[Albacete]] ha anat a parar en la seua XII edició a [[Nuria Espert]]. |
| − | La Filmoteca d'[[Albacete]] ha editat en [[2009]] les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites | + | La Filmoteca d'[[Albacete]] ha editat en l'any [[2009]] les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites pel gran actor en els últims dies de la seua vida, en l'ajuda de la seua filla i també actriu, Maria. |
== Películes (selecció) == | == Películes (selecció) == | ||
| − | * ''[[El Verdugo]]'' ([[1963]]) de [[Luis García Berlanga]] | + | * ''[[El Verdugo]] '' ([[1963]]) de [[Luis García Berlanga]] |
* ''Los dinamiteros'' (1962) | * ''Los dinamiteros'' (1962) | ||
* ''El sol en el espejo'' (1962) | * ''El sol en el espejo'' (1962) | ||
* ''Cuando estalló la Paz'' (1962) | * ''Cuando estalló la Paz'' (1962) | ||
| − | * ''[[La gran familia]]'' (1962) | + | * ''[[La gran familia]] '' (1962) |
* ''Sabían demasiado'' (1962) | * ''Sabían demasiado'' (1962) | ||
| − | * ''[[Margarita se llama mi amor]]'' (1961) | + | * ''[[Margarita se llama mi amor]] '' (1961) |
* ''Don Lucio y el hermano Pío'' (1960) | * ''Don Lucio y el hermano Pío'' (1960) | ||
| − | * ''[[El cochecito]]'' (1960) | + | * ''[[El cochecito]] '' (1960) |
* ''Vida sin risas'' (1959) | * ''Vida sin risas'' (1959) | ||
* ''Don José, Pepe y Pepito'' (1959) | * ''Don José, Pepe y Pepito'' (1959) | ||
* ''Despedida de soltero'' (1958) | * ''Despedida de soltero'' (1958) | ||
* ''Los ángeles del volante'' (1957) | * ''Los ángeles del volante'' (1957) | ||
| − | * ''[[Los jueves, milagro]]'' (1957) de [[Luis García Berlanga]] | + | * ''[[Los jueves, milagro]] '' (1957) de [[Luis García Berlanga]] |
* ''Lo que cuesta vivir'' (1957) | * ''Lo que cuesta vivir'' (1957) | ||
* ''Fulano y Mengano'' (1956) | * ''Fulano y Mengano'' (1956) | ||
| − | * ''[[Manolo, guardia urbano]]'' (1956) | + | * ''[[Manolo, guardia urbano]] '' (1956) |
| − | * ''[[Historias de la radio]]'' (1955) de [[José Luis Sáenz de Heredia]] | + | * ''[[Historias de la radio]] '' (1955) de [[José Luis Sáenz de Heredia]] |
* ''Un caballero andaluz'' (1954) | * ''Un caballero andaluz'' (1954) | ||
* ''Aventuras del barbero de Sevilla'' (1954) | * ''Aventuras del barbero de Sevilla'' (1954) | ||
| − | * ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido Mr. Marshall]]'' ([[1953]]) de [[Luis García Berlanga]] | + | * ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido Mr. Marshall]] '' ([[1953]]) de [[Luis García Berlanga]] |
* ''Así es Madrid'' (1953) | * ''Así es Madrid'' (1953) | ||
* ''Aeropuerto'' (1953) | * ''Aeropuerto'' (1953) | ||
| Llínea 60: | Llínea 92: | ||
* ''Pacto de silencio'' (1949) | * ''Pacto de silencio'' (1949) | ||
* ''La vida empieza a medianoche'' (1944) | * ''La vida empieza a medianoche'' (1944) | ||
| − | * ''[[Ella, él y sus millones]]'' (1944) | + | * ''[[Ella, él y sus millones]] '' (1944) |
* ''Orosia'' (1943) | * ''Orosia'' (1943) | ||
* ''Aventura'' (1942) | * ''Aventura'' (1942) | ||
* ''El bailarín y el trabajador'' (1936) | * ''El bailarín y el trabajador'' (1936) | ||
| − | * ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]]'' ([[1912]]) | + | * ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] '' ([[1912]]) |
| + | |||
| + | ==Referències== | ||
| + | <references/> | ||
| + | {{traduït de|es|José_Isbert}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 72: | Llínea 108: | ||
*[http://www.imdb.com/name/nm0410756/ Ficha en imdb] | *[http://www.imdb.com/name/nm0410756/ Ficha en imdb] | ||
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Actors]] | [[Categoria:Actors]] | ||
| + | [[Categoria:Actors espanyols]] | ||
Última revisió del 11:52 19 nov 2022
| Pepe Isbert | |
|---|---|
 Pepe Isbert | |
| Nom real | José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz |
| Naiximent | 3 de març de 1886 Madrit |
| Defunció | 28 de novembre de 1966 Madrit |
| Parella | Elvira Soriano Picazo |
| Fill/s | Matilde Isbert, María Isbert, José Isbert y Julia Isabel Isbert |
| Ficha en IMDb | |
José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz,[1] més conegut com a Pepe Isbert (Madrit, 3 de març de 1886 - † Madrit, 28 de novembre de 1966), fon un actor espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué el 3 de març de 1886 en Madrit, encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en Tarazona de la Mancha (Albacete), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En l'any 1903 treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el Tribunal de Contes, pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el Teatre Apolo de Madrit, en l'obra El iluso Cañizares canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del Teatre Lara, a on va conseguir grans reconeiximents.
Es casà en Elvira Soriano; es el pare de l'actriu Maria Isbert i yayo de Tony Isbert.
La seua primera aparició en la gran pantalla data de l'any 1912 en el curtmetrage Asesinato y entierro de don José Canalejas . En ella interpretà a l'anarquiste Pardiñas, responsable de l'assessinat del polític lliberal, José Canalejas.
Durant l'época del cine mut, la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del cine sonor en els anys 1930, reaparegué en la comèdia de Florián Rey, La pura verdad (1931).
La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la Guerra Civil, en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de Pedro Muñoz Seca, que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables La Eme, Equilibrios, entre decenes). Pràcticament entre els anys 1920 i 1936 fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de Jardiel Poncela, particularment Angelina o el honor de un brigadier.
En els anys 1930 rodà mija dotzena de títuls, entre els que destaquen ¿Cuándo te suicidas? (1931) de Manuel Romero, La bien pagada (1935) d'Eusebio Fernández Ardavín o El bailarín y el trabajador (1935), dirigida per Luis Marquina i basada en l'obra teatral de Jacinto Benavente.
En els anys 40 va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia (1943) Te quiero para mí (1944) i El testamento del virrey (1944), dirigides per Ladislao Vajda; Ella, él y sus millones (1944) de Juan de Orduña; El fantasma y doña Juanita (1945) de Rafael Gil i Pacto de silencio (1949), dirigida per Antonio Román.
La seua etapa més prolífica fon en els anys 1950 i la primera mitat dels anys 1960 destacant sobre totes Bienvenido, Mr. Marshall (1953), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i Los jueves, milagro (1957), abdós de Luis García Berlanga, El Cochecito (1960) de Marco Ferreri, i El verdugo (1963), de nou en Berlanga, en guió de Rafael Azcona.
Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en La gran familia (1962). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, La familia y uno más (1965), i La familia, bien, gracias (1979), i una série de televisió, La gran familia... 30 años después , en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys despuix de la seua mort. Quatre décades despuix de la seua desaparició, tot lo món reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.
Pepe Isbert va faltar en Madrit el 28 de novembre de 1966 a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de Tarazona de la Mancha (Albacete).
La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de Peníscola. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han obtengut els més importants actors i actrius d'Espanya. Este guardó que s'entrega en Albacete en el Teatre Circo d'Albacete ha anat a parar en la seua XII edició a Nuria Espert.
La Filmoteca d'Albacete ha editat en l'any 2009 les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites pel gran actor en els últims dies de la seua vida, en l'ajuda de la seua filla i també actriu, Maria.
Películes (selecció)[editar | editar còdic]
- El Verdugo (1963) de Luis García Berlanga
- Los dinamiteros (1962)
- El sol en el espejo (1962)
- Cuando estalló la Paz (1962)
- La gran familia (1962)
- Sabían demasiado (1962)
- Margarita se llama mi amor (1961)
- Don Lucio y el hermano Pío (1960)
- El cochecito (1960)
- Vida sin risas (1959)
- Don José, Pepe y Pepito (1959)
- Despedida de soltero (1958)
- Los ángeles del volante (1957)
- Los jueves, milagro (1957) de Luis García Berlanga
- Lo que cuesta vivir (1957)
- Fulano y Mengano (1956)
- Manolo, guardia urbano (1956)
- Historias de la radio (1955) de José Luis Sáenz de Heredia
- Un caballero andaluz (1954)
- Aventuras del barbero de Sevilla (1954)
- Bienvenido Mr. Marshall (1953) de Luis García Berlanga
- Así es Madrid (1953)
- Aeropuerto (1953)
- Cerca de la ciudad (1952)
- Lola la Piconera (1951)
- Ronda española (1951)
- Séptima página (1950)
- El capitán Veneno (1950)
- Pacto de silencio (1949)
- La vida empieza a medianoche (1944)
- Ella, él y sus millones (1944)
- Orosia (1943)
- Aventura (1942)
- El bailarín y el trabajador (1936)
- Asesinato y entierro de don José Canalejas (1912)
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bonilla, J. J., Payán, M. J., López, J. L. y Villalba, S. M. (1998). Diccionario mundial de actores (en español). Madrid, España: Ediciones JC. ISBN 84-89564-19-1.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/José_Isbert de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.