Diferència entre les revisions de "Juan Huerta Gasset"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Ninot Indultat 1956 Juan Huerta Gasset.jpg|thumb|right|250px|Ninot indultat en l'any [[1956]], de Juan Huerta]] | + | [[File:Ninot Indultat 1956 Juan Huerta Gasset.jpg|thumb|right|250px|[[Ninot indultat]] en l'any [[1956]], de Juan Huerta]] |
| − | '''Juan Huerta Gasset''' (Valéncia, [[21 de març]] de [[1925]] - † [[21 de decembre]] de [[2017]]) va ser un [[artiste faller]]. | + | '''Juan Huerta Gasset''' ([[Valéncia]], [[21 de març]] de [[1925]] - † [[21 de decembre]] de [[2017]]) va ser un [[artiste faller]]. |
| − | Es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entra com aprenent en el taller de [[Regino Mas]] en l'época dorada de la [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Plaça del Mercat Central]]. | + | Es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entra com aprenent en el taller de [[Regino Mas]] en l'época dorada de la [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Plaça del Mercat Central]]. Inicià la seua carrera en solitari en els [[Anys 1950|anys 50]] signant les seues pròpies [[Falla|Falles]]. Aixina puix debutà en l'any [[1950]] plantant dos falles per a les [[Comissions falleres|comissions]] de Guillem Sorolla-Recaredo i Blanqueries, els lemes de les quals eren "Casa't i voràs" i "La tafaneria" respectivament. |
| − | Junt a Vicente Luna, [[Salvador Debón]] i [[Julián Puche]] forma part de la nomenada Generació d'Or dels artistes fallers. És el primer artista en introduir en les Falles el | + | Junt a [[Vicente Luna]], [[Salvador Debón]] i [[Julián Puche]] forma part de la nomenada Generació d'Or dels artistes fallers. És el primer artista en introduir en les Falles el buidat íntegre dels mòles en cartó pedra i la caricatura en la creació dels ninots. |
| − | La seua producció artística conta en una trentena de Falles. Destaquen tres primers premis en secció especial de les [[Falles de Valéncia]] conseguits en l'any [[1957]] en "Els temps canvien" per a la comissió Jose Antonio-Duc de Calàbria, en [[1964]] en "Noé i el sigle XX" plantada a l'encreuament de Convent de Jerusalen-Matemàtic Marzal i, per últim, en l'any [[1966]] en "Pirateries" en la Plaça del Pilar, última Falla plantada per l'artista. Tres de les seues figures varen ser els Ninots indultats que el públic en el seu vot va decidir salvar del foc en els anys [[1956]], 1957 i [[1961]]. | + | La seua producció artística conta en una trentena de Falles. Destaquen tres primers premis en secció especial de les [[Falles de Valéncia]] conseguits en l'any [[1957]] en "Els temps canvien" per a la comissió Jose Antonio-Duc de Calàbria, en [[1964]] en "Noé i el sigle XX" plantada a l'encreuament de Convent de Jerusalen-Matemàtic Marzal i, per últim, en l'any [[1966]] en "Pirateries" en la Plaça del Pilar, última Falla plantada per l'artista. Tres de les seues figures varen ser els [[Ninot indultat|Ninots indultats]] que el públic en el seu vot va decidir salvar del foc en els anys [[1956]], 1957 i [[1961]]. |
| − | En l'any 1958 planta la Falla de la Plaça de l'Ajuntament de | + | En l'any [[1958]] planta la Falla de la [[Plaça de l'Ajuntament]] de Valéncia, encara a càrrec de la comissió "El Foc". La temàtica de la mateixa va ser l'agraïment a les diferents regions d'[[Espanya]] per l'ajuda prestada durant la [[Riuada de Valéncia|riuada]] de l'any anterior. |
La seua obra tracta assunts d'actualitat de les dècades dels [[Anys 50|50]], [[Anys 60|60]] i [[Anys 70|70]] vinculats al "Desarrollismo" franquista: l'èxodo rural, l'impuls econòmic i l'impacte del turisme entre atres. En les seues escenes és habitual trobar la tipificació de la masculinitat associada a la rudea i robustea en oposició a un model de feminitat coqueta caracterisada per la sensualitat. | La seua obra tracta assunts d'actualitat de les dècades dels [[Anys 50|50]], [[Anys 60|60]] i [[Anys 70|70]] vinculats al "Desarrollismo" franquista: l'èxodo rural, l'impuls econòmic i l'impacte del turisme entre atres. En les seues escenes és habitual trobar la tipificació de la masculinitat associada a la rudea i robustea en oposició a un model de feminitat coqueta caracterisada per la sensualitat. | ||
| − | Abandona la creació de Falles per passar a formar part de l'empresa Lladró durant 38 anys a on | + | Abandona la creació de Falles per a passar a formar part de l'empresa Lladró durant 38 anys a on desenrolla la seua vertent d'escultor creant peces per a la companyia de [[Tavernes Blanques]] junt a atres destacats artistes fallers. Una de les obres més resenyades d'esta época és la realisació d'una figura exclusiva de [[Michael Jackson]] encarregada pel famós cantant. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 11:54 28 nov 2022
Juan Huerta Gasset (Valéncia, 21 de març de 1925 - † 21 de decembre de 2017) va ser un artiste faller.
Es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entra com aprenent en el taller de Regino Mas en l'época dorada de la Plaça del Mercat Central. Inicià la seua carrera en solitari en els anys 50 signant les seues pròpies Falles. Aixina puix debutà en l'any 1950 plantant dos falles per a les comissions de Guillem Sorolla-Recaredo i Blanqueries, els lemes de les quals eren "Casa't i voràs" i "La tafaneria" respectivament.
Junt a Vicente Luna, Salvador Debón i Julián Puche forma part de la nomenada Generació d'Or dels artistes fallers. És el primer artista en introduir en les Falles el buidat íntegre dels mòles en cartó pedra i la caricatura en la creació dels ninots.
La seua producció artística conta en una trentena de Falles. Destaquen tres primers premis en secció especial de les Falles de Valéncia conseguits en l'any 1957 en "Els temps canvien" per a la comissió Jose Antonio-Duc de Calàbria, en 1964 en "Noé i el sigle XX" plantada a l'encreuament de Convent de Jerusalen-Matemàtic Marzal i, per últim, en l'any 1966 en "Pirateries" en la Plaça del Pilar, última Falla plantada per l'artista. Tres de les seues figures varen ser els Ninots indultats que el públic en el seu vot va decidir salvar del foc en els anys 1956, 1957 i 1961.
En l'any 1958 planta la Falla de la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia, encara a càrrec de la comissió "El Foc". La temàtica de la mateixa va ser l'agraïment a les diferents regions d'Espanya per l'ajuda prestada durant la riuada de l'any anterior.
La seua obra tracta assunts d'actualitat de les dècades dels 50, 60 i 70 vinculats al "Desarrollismo" franquista: l'èxodo rural, l'impuls econòmic i l'impacte del turisme entre atres. En les seues escenes és habitual trobar la tipificació de la masculinitat associada a la rudea i robustea en oposició a un model de feminitat coqueta caracterisada per la sensualitat.
Abandona la creació de Falles per a passar a formar part de l'empresa Lladró durant 38 anys a on desenrolla la seua vertent d'escultor creant peces per a la companyia de Tavernes Blanques junt a atres destacats artistes fallers. Una de les obres més resenyades d'esta época és la realisació d'una figura exclusiva de Michael Jackson encarregada pel famós cantant.