Juli Amadeu Àrias

Revisió de 17:21 4 nov 2019 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Juli Amadeu Àrias i Burdeos''' (Valéncia, 18 d'octubre de 1982), és un periodiste valencià, és professor de llengua valenci...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Juli Amadeu Àrias i Burdeos (Valéncia, 18 d'octubre de 1982), és un periodiste valencià, és professor de llengua valenciana.

Biografia

Començà els estudis universitaris de Ciències de l'Informació en la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques de l'Universitat CEU-Cardenal Herrera (Campus d'Alfara del Patriarca), obtenint en títul de llicenciat en l'any 2005. En la mateixa universitat inicià també estudis de Ciències Polítiques i cursa, actualment, un programa de doctorat de Comunicació. Es troba en possessió del Diploma d'Estudis Alvançats (suficiència investigadora) que el capacita per al desenroll de la tesis doctoral.

A l'edat de vint anys se convertix en el professor més jove del claustre de Lo Rat Penat d'aquell moment, en obtindre el títul de mestre (2003). Aixina mateix, també es troba en possessió del títul de 'Valencià Superior' de la JQCV. És autor de l'obra titulada Els verps en llengua valenciana i la seua flexió, obra de la qual se n'han fet dos edicions (2006 i 2008).

Treball professional

Dels seus treballs i colaboracions en mijos de comunicació podem destacar: el diari en llínia Panorama-Actual (2002-2003), les tertúlies valencianistes de la 97.7 (2003), Lletraferit i Lletrafaller, l'agència de notícies Europa Press (2004), la revista Valéncia és Notícia (2005) o el desaparegut diari Valéncia Hui, en el qual fon responsable de la secció de Cultura Valenciana fins que dimití en giner de 2007.

Parla anglés així com macedoni elemental. En l'any 2008 participà en el programa 'Youth in Action' de la Comissió Europea, gràcies al qual desenrollà un programa de cooperació com a periodiste en els Balcans dins del proyecte 'Voices'. Concretament vixqué en Skòpie (República de Macedònia). La missió fonamental del proyecte era fomentar la concòrdia i l'enteniment entre els jóvens de diverses ètnies i cultures que conviuen en aquell país aixina com promocionar valors positius per a la joventut.

D'una atra banda, té estudis de fotografia i ha participat en diversos certàmens i exposicions. La seua obra ha segut seleccionada per a l'exposició 'Solidària' de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania de 2009 (realisada en l'Estació del Nort de la Ciutat de Valéncia).

Ademés, és patró d'embarcacions d'esplai per la Generalitat Valenciana. Ha impartit vàries conferències, ha participat en la presentació de diversos llibres i revistes i ha intervingut en congressos com ara el 'I Congrés Universitari d'Història Comarcal' que tingué lloc en l'Universitat CEU-Cardenal Herrera en 2007.

Activitat cultural

Ha format part activa de moltes agrupacions i associacions valencianistes com ara la Plataforma Normes d'El Puig, el Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes, Jóvens Ratpenatistes, Lo Rat Penat o el sindicat universitari Valéncia Universitària, entre atres.

Al poc de temps de començar els estudis de periodisme, s'incorporà a l'equip de redacció de la revista Lletraferit. Té llavors ocasió de fer amistat en Andreu Tintorer, director de la publicació en aquell moment, i Felip Bens, gerent de l'editorial L'Oronella, editora de dita revista. En el temps incrementa el seu grau de colaboració i en 2004 promou l'eixida del suplement Lletrafaller. Tingué tant d'èxit que a l'any següent se convertí en una revista fallera independent de Lletraferit.

És membre agregat-colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de la qual, prèviament, fon becari durant més d'un any. També pertany a la Junta de Govern de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana des de 2008 i al claustre de professors de llengua valenciana de Lo Rat Penat.

Obra

Ademés de la flexió verbal també és autor d'obres com ara Constantí Llombart. Biografia íntima de Ramon Andrés Cabrelles (editor lliterari), Traçat territorial valencià per al Segle XXI i assessor llingüístic de la versió infantil del Tirant Lo Blanch publicat per L'Oronella. En esta editorial ha publicat també recentment la primera part de l'actualisació de la popular obra La terra del Che, de la qual fon autor Joaquim Martí i Gadea. Aixina mateix, dirigí els treballs de la primera versió del Corrector Ortogràfic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, presentat en el Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència l'any 2007 i participa en la comissió redactora de la quarta edició del Diccionari Ortogràfic d'esta institució i en el Diccionari General de la Llengua Valenciana de Voro López.

És autor i colaborador de més d'una dotzena de llibrets de falla de comissions de diverses poblacions com ara Valéncia Ciutat, Torrent o Catarroja en els quals ha rebut premis de Lo Rat Penat i d'unes atres institucions i organismes. En el llibret que coordinà en 2009 sobre el centenari de l'Exposició Valenciana de 1909 publicat per la Falla Palleter-Erudit Orellana i del qual també era poeta co-autor, juntament en Maria Jesús Coves i Carles Bori, obtingué el Premi Extraordinari Societat Lo Rat Penat-Constantí Llombart “al millor llibret en el seu conjunt”.

Recentment ha escrit una obra de teatre que es representà en Paterna en febrer de 2010. En esta primera incursió en l'art de Talia participarà en el concurs de 'Apropòsits' de la JCF.

Premis

També ha rebut premis de periodisme i investigació com el 'Botànic Cavanilles' de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació dels Jocs Florals de l'any 2005, l'accèssit del premi de l'Ajuntament de Valéncia de 2003 en el mateix certamen o l'accèssit del 'V certamen estatal de Joven Periodismo Ambiental de la Fundación EFE' en 2004. Nomenat 'Escritor de l'Any' de 2009 per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Referències