Diferència entre les revisions de "L'Alt Millars"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Llimita pel nort en la comarca castellonenca del [[L'Alcalatén]], a l'est en [[La Plana Baixa]], al sur en [[L'Alt Palància]], i a l'oest en la comarca [[Gúdar-Javalambre]] (en la [[província de Terol]]). La conca alta del riu [[Millars]] traça gran part de l'orografia montanyosa d'esta comarca. | Llimita pel nort en la comarca castellonenca del [[L'Alcalatén]], a l'est en [[La Plana Baixa]], al sur en [[L'Alt Palància]], i a l'oest en la comarca [[Gúdar-Javalambre]] (en la [[província de Terol]]). La conca alta del riu [[Millars]] traça gran part de l'orografia montanyosa d'esta comarca. | ||
| + | |||
| + | Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars. | ||
| + | |||
| + | De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la mes alta de la Nacio Valenciana despres del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacions montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica. | ||
| + | |||
| + | == Rius == | ||
| + | La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferacio d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat. | ||
| + | |||
| + | L'afluent mes important que rep el [[Millars]] es el riu Villahermosa que travessa la comarca en direccio nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents son barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del paisage. | ||
| + | |||
| + | == Clima == | ||
| + | El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner es de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures son mes baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta ultima cantitat es superada en les serres mes altes. | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||
| Llínea 11: | Llínea 23: | ||
El seu folclor més representatiu és la [[Jota Aragonesa]]. Igual que en la zona occidental d'Aragó també es canta la [[Jota Navarra]]. | El seu folclor més representatiu és la [[Jota Aragonesa]]. Igual que en la zona occidental d'Aragó també es canta la [[Jota Navarra]]. | ||
| − | == Veja també == | + | == Veja's també == |
*[[comarques de la Comunitat Valenciana]] | *[[comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 12:08 28 jun 2009
L'Alt Millars és una comarca de l'interior de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana (Espanya). El seu capital no oficial és el municipi de Cirat, (encara que el municipi més gran i de major activitat és Montanejos).
Geografia
Llimita pel nort en la comarca castellonenca del L'Alcalatén, a l'est en La Plana Baixa, al sur en L'Alt Palància, i a l'oest en la comarca Gúdar-Javalambre (en la província de Terol). La conca alta del riu Millars traça gran part de l'orografia montanyosa d'esta comarca.
Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.
De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la mes alta de la Nacio Valenciana despres del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacions montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.
Rius
La ret fluvial està dominada pel riu Millars del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de Terol el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferacio d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.
L'afluent mes important que rep el Millars es el riu Villahermosa que travessa la comarca en direccio nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents son barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del paisage.
Clima
El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner es de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures son mes baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta ultima cantitat es superada en les serres mes altes.
Llengua
La comarca es troba situada en l'àmbit llingüístic del idioma espanyol, d'orige aragonés com a conseqüència de la repoblació després de la Reconquista.
Folclor
El seu folclor més representatiu és la Jota Aragonesa. Igual que en la zona occidental d'Aragó també es canta la Jota Navarra.
