Diferència entre les revisions de "Llibret"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Com a complement als lletrers, moltes comissions falleres editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el conti...».) |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:1990 FALLA.JPG|thumb|right|400px|<center>Llibret faller</center>]] | |
| − | Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor | + | Com a complement als lletrers explicatius de la [[falla]], casi totes les [[comissió fallera|comissions falleres]] editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla i que es coneix en el nom de '''Llibret'''. |
| + | |||
| + | Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor suecà [[Bernat i Baldoví]], i experimentà el seu màxim auge en els [[anys 50]] i [[anys 60|60]] del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Casal faller]] | ||
| + | * [[Comissió fallera]] | ||
| + | * [[Cort d'Honor]] | ||
| + | * [[Cordà]] | ||
| + | * [[Cremà]] | ||
| + | * [[Cridà]] | ||
| + | * [[Despertà]] | ||
| + | * [[Falla]] | ||
| + | * [[Fallera Major]] | ||
| + | * [[Fallera Major de Valéncia]] | ||
| + | * [[Falles]] | ||
| + | * [[Fòc d'artifici]] | ||
| + | * [[Fogueres]] | ||
| + | * [[Lletrafaller]] | ||
| + | * [[Mascletà]] | ||
| + | * [[Ninot]] | ||
| + | * [[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]] | ||
| + | * [[Ofrena]] | ||
| + | * [[Passacarrer]] | ||
| + | * [[Presentació]] | ||
| + | * [[Plantà]] | ||
| + | * [[Traca]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Falles]] | ||
| + | [[Categoria:Publicacions falleres]] | ||
Última revisió del 11:44 26 feb 2022
Com a complement als lletrers explicatius de la falla, casi totes les comissions falleres editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla i que es coneix en el nom de Llibret.
Este gènero s'inicià en el sigle XIX en l'autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.