Diferència entre les revisions de "Lluís Lucia Lucia"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | + | *[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/lider-reclamo-estatut-generalitatbr/672556.html Luís Lucia] | |
| + | *[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/ayuntamiento-compra-obligado--casa-diputado-lluis-lucia/672555.html Casa de Lluís Lucia en elcarrer Aben Al Abbar de Valéncia] | ||
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]] | [[Categoria:Naturals de la província de Castelló]] | ||
Revisió de 08:18 25 gin 2010
Lluís Lúcia Lúcia (Coves de Vinromà (Castelló), 1888 - Valéncia, 1943) fon un advocat, periodiste i polític democristià valencià, fundador de la Dreta Regional Valenciana.
En la seua joventut va pertànyer al sector del tradicionalisme valencià. Es va llicenciar en Dret en Valéncia. En 1912, als 24 d'edat, fon director del Diario de Valencia fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la Guerra Civil. Fon fundador i president de la Dreta Regional Valenciana i diputat en Corts per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions van ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.
Va fundar en Gil-Robles la Confederació Espanyola de Dretes autònomes (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era Lerroux, i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era Chapaprieta.
Les seues posicions van distanciant-se, en el temps, del president de la CEDA, fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador Hilari Raguer que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de Maura.
Després de l'assessinat de Calvo Sotelo va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la rebelió militar de juliol de 1936, que va donar orige a la Guerra Civil, es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:
No obstant, després de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en Cantavieja (Terol) i després aïllat en una casa d'un poblet de Castelló, a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantingut en la presó. De la seua presó a Valéncia fon traslladat a la Presó Model de Barcelona. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el 25 de giner de 1939, Lucia i atres presos de dretes van ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies després, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
La pena capital fon, no obstant, commutada, després de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.
Luis Lluïa va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon En estes hores de transició. Ya empresonat va escriure el llibre Que em diu vosté dels presos davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat Saltiri de les meues hores que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesis doctoral Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa; fruit de la dita tesis fon el llibre En el tall de la navaixa, biografia de Luis Lucia.
Luis Lúcia Lúcia és pare de Luis Lúcia Mingarro, famós director de cine valencià de la posguerra.