Diferència entre les revisions de "Paco Tarazona"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Francesc Josep Tarazona i Santabalbina''', més conegut per '''Paco Tarazona''' ([[Sedaví]], [[L'Horta]], juny de [[1971]]) és un mege i escritor [[Valencians|valencià]].
+
'''Francesc Josep Tarazona i Santabalbina''', més conegut per '''Paco Tarazona''' ([[Sedaví]], [[L'Horta]], [[juny]] de [[1971]]) és un mege i escritor [[Valencians|valencià]].
  
== Trayectòria professional ==
+
== Biografia ==
 +
 
 +
=== Trayectòria professional ===
  
 
És Doctor en Medicina, per l'[[Universitat de Valéncia]], i especialiste en Geriatria. En l'actualitat desenrolla la seua professió en el Servici de Geriatria de l'Hospital de la Ribera, d'[[Alzira]]; ademés, és Professor associat de l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir.  
 
És Doctor en Medicina, per l'[[Universitat de Valéncia]], i especialiste en Geriatria. En l'actualitat desenrolla la seua professió en el Servici de Geriatria de l'Hospital de la Ribera, d'[[Alzira]]; ademés, és Professor associat de l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir.  
  
És vicepresident de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia des de juliol de l'any [[2008]], i també Soci corresponent de la Sociedad Médica de Santiago de [[Chile]].  
+
És vicepresident de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia des de [[juliol]] de l'any [[2008]], i també Soci corresponent de la Sociedad Médica de Santiago de [[Chile]].  
 +
 
 +
=== Trayectòria cultural ===
  
En motiu de l'eixercici de la seua professió ha publicat múltiples artículs en revistes especialisades internacionals i ha participat en congressos a nivell estatal i estranger, en els quals ha presentat numeroses ponències i comunicacions. Entre elles, ha dedicat alguns artículs i conferències a les figures dels meges valencians [[Lluís Alcanyís]] i [[Arnau de Vilanova]], sobre els qui té publicats actualment ''Regiment Preservatiu e Curatiu de la Pestilència'', de Lluís Alcanyís (Col. Clàssics Valencians de L'Oronella, [[2007]]) i l'estudi biogràfic ''Arnau de Vilanova'' (Col. Clàssics valencians de l'Ajuntament de Valéncia, [[2009]]).  
+
Ha participat en les obres colectives ''Goles en clam, Clams de vida'' (publicades per la AELLVA) i ''Un oronell l'estiu no denúncia'' (L'Oronella).  
  
== Obra ==
+
Ha participat en les jornades del Escritors que organisa l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA), en dos anys consecutius. Primer en les XV Jornades dels Escritors, que duyen per títul "Medicina i Lliteratura: diàlecs sobre una simbiosis enriquidora", en la ponència "La velledat en valencians mal prova" (publicat en Cresol, núm. 11, L'Oronella-AELLVA, 2006); i en les XVI Jornades dels Escritors, dedicades a "Tres referents valencians: Joan Costa, Pere Delmonte i Josep Melià", en la ponència "El Pare Joan Costa i Català i els clàssics valencians", entre l'idili i la passió (publicat en el Cresol núm. 12, L'Oronella-AELLVA, 2007).
  
En estes dos obres unix finalment les seues vocacions professional i lliterària, perque en anterioritat ha publicat en llengua valenciana les noveles ''Les Taques de Colors'' (L'Oronella, 2000, Premi Miquel Adlert de Novela de Paterna en 1999) i ''Primeres Fotos'' (L'Oronella, 2003); i l'ensaig ''Quimeres Amprades'' (L'Oronella-AELLVA, 2005).  
+
Ha colaborat en la segona edició del Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en l'any [[2004]] i en la realisació del Corrector ortogràfic per a la [[llengua valenciana]] presentat en l'any [[2007]] per esta mateixa Institució.  
  
Ademés té publicada la traducció al valencià de l'obra de Herman Melville, ''Bartleby, l'escrivent'' (L'Oronella, 2001) i l'edició i actualisació de ''Macer, Llibre de les Herbes e les seues virtuts'' (Col. l'Alfardó de L'Oronella i la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 2002).  
+
Des de l'any [[1997]], ha colaborat en la revista [[Lletraferit]], de la qual ha segut subdirector entre [[2000]] i [[2002]]. Actualment, és membre del seu Consell de Redacció, desenrollant activitat de columniste; redactor de reportages i entrevistes; i crítica musical i artística.  
  
== Trayectòria cultural ==
+
Paco Tarazona ha segut membre de la Junta de la AELLVA fins a [[març]] de l'any [[2010]].
  
Ha participat en les obres colectives ''Goles en clam, Clams de vida'' (publicades per la AELLVA) i ''Un oronell l'estiu no denúncia'' (L'Oronella).
+
== Obra ==
  
Ha participat en les jornades del Escritors que organisa l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA), en dos anys consecutius. Primer en les XV Jornades dels Escritors, que duyen per títul "Medicina i Lliteratura: diàlecs sobre una simbiosis enriquidora", en la ponència "La velledat en valencians mal prova" (publicat en Cresol, núm. 11, L'Oronella-AELLVA, 2006); i en les XVI Jornades dels Escritors, dedicades a "Tres referents valencians: Joan Costa, Pere Delmonte i Josep Melià", en la ponència "El Pare Joan Costa i Català i els clàssics valencians", entre l'idili i la passió (publicat en el Cresol núm. 12, L'Oronella-AELLVA, 2007).  
+
En motiu de l'eixercici de la seua professió ha publicat múltiples artículs en revistes especialisades internacionals i ha participat en congressos a nivell estatal i estranger, en els quals ha presentat numeroses ponències i comunicacions. Entre elles, ha dedicat alguns artículs i conferències a les figures dels meges valencians [[Lluís Alcanyís]] i [[Arnau de Vilanova]], sobre els qui té publicats actualment ''Regiment Preservatiu e Curatiu de la Pestilència'', de Lluís Alcanyís (Col. Clàssics Valencians de L'Oronella, [[2007]]) i l'estudi biogràfic ''Arnau de Vilanova'' (Col. Clàssics valencians de l'Ajuntament de Valéncia, [[2009]]).  
  
Ha colaborat en la segona edició del Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en l'any [[2004]] i en la realisació del Corrector ortogràfic per a la [[llengua valenciana]] presentat en l'any 2007 per esta mateixa Institució.  
+
En estes dos obres unix finalment les seues vocacions professional i lliterària, perque en anterioritat ha publicat en llengua valenciana les noveles ''Les Taques de Colors'' (L'Oronella, 2000, Premi Miquel Adlert de Novela de Paterna en 1999) i ''Primeres Fotos'' (L'Oronella, 2003); i l'ensaig ''Quimeres Amprades'' (L'Oronella-AELLVA, 2005).  
  
Des de l'any [[1997]], ha colaborat en la revista [[Revista Lletraferit|Lletraferit]], de la qual ha segut subdirector entre [[2000]] i [[2002]]. Actualment, és membre del seu Consell de Redacció, desenrollant activitat de columniste; redactor de reportages i entrevistes; i crítica musical i artística.  
+
Ademés té publicada la traducció al valencià de l'obra de Herman Melville, ''Bartleby, l'escrivent'' (L'Oronella, 2001) i l'edició i actualisació de ''Macer, Llibre de les Herbes e les seues virtuts'' (Col. l'Alfardó de L'Oronella i la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 2002).  
  
Paco Tarazona ha segut membre de la Junta de la AELLVA fins a març de l'any [[2010]].  
+
També ha publicat el llibre titulat ''La Societat Pinkerton Internacional: A la busca de El Papo'' ([[2018]]) de l'editorial [[Edicions Mosseguello]].
  
 
== Premis ==
 
== Premis ==
Llínea 42: Llínea 46:
 
La seua creació lliterària li ha valgut diversos premis i distincions, entre els quals se troben:  
 
La seua creació lliterària li ha valgut diversos premis i distincions, entre els quals se troben:  
  
* Premi Bernat Fenollar d'Agroconte, de El Piló de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2008 i menció en 2004).  
+
* Premi Bernat Fenollar d'Agroconte, de [[El Piló]] de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2008 i menció en 2004).  
* Premi Extraordinari d'Investigació de l'Ajuntament de Valéncia dels Jocs Florals de Lo Rat Penat (2007).  
+
* Premi Extraordinari d'Investigació de l'Ajuntament de Valéncia dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] (2007).  
 
* Premi Miquel Adlert de Novela, de l'Ateneu Cultural de Paterna (1999 i 2006).  
 
* Premi Miquel Adlert de Novela, de l'Ateneu Cultural de Paterna (1999 i 2006).  
 
* Premi Lletraferit de Relat Eròtic de El Piló de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2004 i 2010, i accèssit en 2003).  
 
* Premi Lletraferit de Relat Eròtic de El Piló de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2004 i 2010, i accèssit en 2003).  
 
* Escritor de l'Any de la AELLVA (2003).  
 
* Escritor de l'Any de la AELLVA (2003).  
 
* Premi Fede Feases de Novela de El Piló de Burjassot (2002).  
 
* Premi Fede Feases de Novela de El Piló de Burjassot (2002).  
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Les circumstàncies actuals nos duen a dos partits estatals, la conducta dels quals ha segut ya descrita; atres dos, EUPV i Compromís que pequen de la mateixa catalanofília i que, especialment el segon, oblida la seua virulenta lluita contra la corrupció quan la mateixa afecta al seu soci en les llistes europees, CIU; i un tercer, UPyD, d'una clara i emergent castellanofília. Davant d'estes opcions, es fa més necessària que mai una nova veu pròpia que defenga la valencianitat des d'una estricta òptica valenciana equidistant de les dos polaritats nomenades. Valéncia serà valenciana o no serà i eixe ser depén única i exclusivament de la societat valenciana de la que formem part. Nostre és el repte.|'La valencianitat dels valencians', per Francesc J. Tarazona (Revista de la [[Convencio Valencianista]], extra 9 d'Octubre de 2013, Pàg.3)}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 19:11 29 gin 2024

Francesc Josep Tarazona i Santabalbina
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i escritor.
Naiximent: Juny de 1971
Lloc de naiximent: Sedaví, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Francesc Josep Tarazona i Santabalbina, més conegut per Paco Tarazona (Sedaví, L'Horta, juny de 1971) és un mege i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Trayectòria professional[editar | editar còdic]

És Doctor en Medicina, per l'Universitat de Valéncia, i especialiste en Geriatria. En l'actualitat desenrolla la seua professió en el Servici de Geriatria de l'Hospital de la Ribera, d'Alzira; ademés, és Professor associat de l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir.

És vicepresident de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia des de juliol de l'any 2008, i també Soci corresponent de la Sociedad Médica de Santiago de Chile.

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

Ha participat en les obres colectives Goles en clam, Clams de vida (publicades per la AELLVA) i Un oronell l'estiu no denúncia (L'Oronella).

Ha participat en les jornades del Escritors que organisa l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), en dos anys consecutius. Primer en les XV Jornades dels Escritors, que duyen per títul "Medicina i Lliteratura: diàlecs sobre una simbiosis enriquidora", en la ponència "La velledat en valencians mal prova" (publicat en Cresol, núm. 11, L'Oronella-AELLVA, 2006); i en les XVI Jornades dels Escritors, dedicades a "Tres referents valencians: Joan Costa, Pere Delmonte i Josep Melià", en la ponència "El Pare Joan Costa i Català i els clàssics valencians", entre l'idili i la passió (publicat en el Cresol núm. 12, L'Oronella-AELLVA, 2007).

Ha colaborat en la segona edició del Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en l'any 2004 i en la realisació del Corrector ortogràfic per a la llengua valenciana presentat en l'any 2007 per esta mateixa Institució.

Des de l'any 1997, ha colaborat en la revista Lletraferit, de la qual ha segut subdirector entre 2000 i 2002. Actualment, és membre del seu Consell de Redacció, desenrollant activitat de columniste; redactor de reportages i entrevistes; i crítica musical i artística.

Paco Tarazona ha segut membre de la Junta de la AELLVA fins a març de l'any 2010.

Obra[editar | editar còdic]

En motiu de l'eixercici de la seua professió ha publicat múltiples artículs en revistes especialisades internacionals i ha participat en congressos a nivell estatal i estranger, en els quals ha presentat numeroses ponències i comunicacions. Entre elles, ha dedicat alguns artículs i conferències a les figures dels meges valencians Lluís Alcanyís i Arnau de Vilanova, sobre els qui té publicats actualment Regiment Preservatiu e Curatiu de la Pestilència, de Lluís Alcanyís (Col. Clàssics Valencians de L'Oronella, 2007) i l'estudi biogràfic Arnau de Vilanova (Col. Clàssics valencians de l'Ajuntament de Valéncia, 2009).

En estes dos obres unix finalment les seues vocacions professional i lliterària, perque en anterioritat ha publicat en llengua valenciana les noveles Les Taques de Colors (L'Oronella, 2000, Premi Miquel Adlert de Novela de Paterna en 1999) i Primeres Fotos (L'Oronella, 2003); i l'ensaig Quimeres Amprades (L'Oronella-AELLVA, 2005).

Ademés té publicada la traducció al valencià de l'obra de Herman Melville, Bartleby, l'escrivent (L'Oronella, 2001) i l'edició i actualisació de Macer, Llibre de les Herbes e les seues virtuts (Col. l'Alfardó de L'Oronella i la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, 2002).

També ha publicat el llibre titulat La Societat Pinkerton Internacional: A la busca de El Papo (2018) de l'editorial Edicions Mosseguello.

Premis[editar | editar còdic]

La seua creació lliterària li ha valgut diversos premis i distincions, entre els quals se troben:

  • Premi Bernat Fenollar d'Agroconte, de El Piló de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2008 i menció en 2004).
  • Premi Extraordinari d'Investigació de l'Ajuntament de Valéncia dels Jocs Florals de Lo Rat Penat (2007).
  • Premi Miquel Adlert de Novela, de l'Ateneu Cultural de Paterna (1999 i 2006).
  • Premi Lletraferit de Relat Eròtic de El Piló de Burjassot i l'editorial L'Oronella (2004 i 2010, i accèssit en 2003).
  • Escritor de l'Any de la AELLVA (2003).
  • Premi Fede Feases de Novela de El Piló de Burjassot (2002).

Cites[editar | editar còdic]

Les circumstàncies actuals nos duen a dos partits estatals, la conducta dels quals ha segut ya descrita; atres dos, EUPV i Compromís que pequen de la mateixa catalanofília i que, especialment el segon, oblida la seua virulenta lluita contra la corrupció quan la mateixa afecta al seu soci en les llistes europees, CIU; i un tercer, UPyD, d'una clara i emergent castellanofília. Davant d'estes opcions, es fa més necessària que mai una nova veu pròpia que defenga la valencianitat des d'una estricta òptica valenciana equidistant de les dos polaritats nomenades. Valéncia serà valenciana o no serà i eixe ser depén única i exclusivament de la societat valenciana de la que formem part. Nostre és el repte.
'La valencianitat dels valencians', per Francesc J. Tarazona (Revista de la Convencio Valencianista, extra 9 d'Octubre de 2013, Pàg.3)

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]