Iglesia dels Sants Joans, en Potries

Potries (en castellà Potríes), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

GeografiaEditar

Situat en el cor de la comarca de la Safor. Casi tot el terme municipal és pla, són terrenys de sedimentación cuaternaria, encara que en l'extrem meridional afloren els primers contraforts de la Vall de Gallinera, són chicotets montículs que a penes superen els 100 m d'altitut i que reben el nom de Tossalets. El riu Serpis flanqueja el terme per l'oest, constituint el seu principal accident geogràfic i un espai natural de considerable bellea.

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-680.

Localitats limítrofesEditar

El terme municipal de Potríes llimita en les següents localitats: Ador, Beniflá, Font d'En Carròs, Palma de Gandia i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Aznar Sampayo PCPV-PCE
1983 - 1987 José Aznar Sampayo PCPV-PCE
1987 - 1991 José Aznar Sampayo PTE-UC
1991 - 1995 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Aznar Sampayo PSPV-PSOE
2003 - 2007 Vicent Damià Oliver Peiró BLOC
2007 - 2011 Juan Fernando Monzó Peiró BLOC
2011 - 2015 Juan Fernando Monzó Peiró Compromís
2015 - 2019 Assumpta Domínguez Medina Compromís
2019 - 2023 Assumpta Domínguez Medina Compromís
2023 Sergi Vidal Domínguez Compromís

DemografiaEditar

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.075 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2010 2012 2014 2015 2022
968 977 967 965 939 937 920 909 911 1037 1001 987 1020 1075

EconomiaEditar

Històricament ha segut l'agricultura l'activitat econòmica preponderant en el municipi. Esta, basada en l'actualitat en el cultiu de cítrics, és minifundista. El sector industrial està representat per empreses importants en influència comercial nacional i internacional, que es nutrixen en treballadors de la població i de la comarca, dedicades a la fabricació de productes químics, tractaments de cítrics, manipulació i comercialisació de cítrics i materials de construcció.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa