Éire Ireland

Republica d'Irlanda

Senyera Escut
Archiu:Irlanda-Mapa.png

Capital: Dublin
Ciutat més poblada: Dublin
Forma de Govern: Republica
President: Mary McAleese
Llengües: irlandés (oficial), anglés.
Ubicació: 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O
Altitut: ??
Superfície: 70.237 km2
Població: 4.062.235 hab.
Densitat: 47 hab/km2 (2007)
Gentilici: Irlandés/ Irlandesa
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: +353
Us Horari: CET ((UTC) *
Domini de Internet: .ie
Membre de: ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE.


Irlanda' (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), es un país del noroest d' Europa que forma part de lUnió Europea (UE). La seua capital es Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l any 1949 es declara l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels camps irlandesos.

L' illa d'Irlanda es pel seu tamany la tercera illa d'Europa,[1] i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' Europa Continental, en la vertent occidental del Mar d' Irlanda, al oest de l' illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d' Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l' província irlandesa històrica del Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).


Idioma

Els idiomes oficials son l' irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l' anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Aprendre irlandés es obligatori en l' educació, pero el anglés es amplement predominant. Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.[2]


Música

En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del segle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música mes tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).


Mitologia

Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d' Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que es filla del rei Anguish i d' Isolda, la regina mare. Es un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.[3]


Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE)  

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

  1. Gran Bretanya es la primera, i Islàndia la segona.
  2. Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008
  3. Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008