Diferència entre les revisions de "Sant Pasqual Baylón"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 62: Llínea 62:
 
* [[Confraria de Sant Pascual Baylón]]
 
* [[Confraria de Sant Pascual Baylón]]
 
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]]
 
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]]
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de sant Pascual Ballador], en el portal de l'orde franciscana.
+
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de sant Pasqual Baylón], en el portal de l'orde franciscana.
  
 
{{Traduït de|es|Pascual_Baylón}}
 
{{Traduït de|es|Pascual_Baylón}}
 
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
 
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
 
[[Categoria:Sants franciscans]]
 
[[Categoria:Sants franciscans]]

Revisió de 07:37 17 maig 2010

Pascual Baylón Yubero (Torrehermosa, Saragossa, Espanya, 16 de maig de 1540 - Vila-real, Castelló, Espanya, 17 de maig de 1592) va ser un flare franciscà. És venerat com sant per la Iglésia catòlica en el nom de sant Pascual Bailón o Baylón. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, i de la diòcesis de Sogorp-Castelló.

Vida

Pasqual va nàixer en Torrehermosa el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ací el seu nom. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en Alconchel d'Ariza, vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pasturage d'ovelles. En Alconchel d'Ariza va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de devocionaris.

Posteriorment va emigrar al Regne de Valéncia per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en Monfort del Sit ( Alacant). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de Nostra Senyora d'Orito, en Orito, una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans alcantarins que ho habitaven. Va vestir els hàbits en 1564, en el convent ilicità de Sant Josep i va professar en Orito el 2 de febrer de 1565.

El milacre de l'aparició de l'Eucaristia

En la pedania d'Orito (Monfort del Sit, Alacant) se troba la coneguda "Ermita de l'Aparició" a on sant Pasqual va tindre una visió de Jesucrist en l'Eucaristia. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, Elig, Alacant, Monfort del Sit, Novelda i Aspe, i Vega Baixa se guarda una gran veneració a sant Pasqual.

Professió de fe eucarística

En una personalitat d'asceta i místic, va desenrollar la seua fe a través de la caritat fraterna, i va defendre la presència de Crist en l'Eucaristia dels atacs dels protestants hugonots quan creuà França com a mensager del provincial de la seua orde.

Milacres

Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica).

Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en Vila-real, a on va ser refetorer i almoiner, el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament.

Obres

Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any 2000 en el títul de Opúsculs de sant Pasqual Baylón. U d'ells va ser regalat al rei Felip II i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real.

Patronage

Fon beatificat pel papa Pablo V el 19 d'octubre de 1618 i Canonisat per Aleixandre VIII el 16 d'octubre de 1690. Declarat patró de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa Lleó XIII el 28 de novembre de 1897. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, Alconchel d'Ariza i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.

El rei d'Espanya Carles II va establir en 1681 el seu patronat regi sobre la capella de Vila-real a on reposaven les restes del sant.

El 17 de maig de 1992, festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya Joan Carles I re inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor Vicent Lloréns Poy. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la Guerra Civil espanyola en 1936. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se van quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.

Confraria de Sant Pasqual Baylón (Valénca)

També coneguda com Molt ilustre Confraria de Sant Pascual Baylón, de Valéncia.

La confraria fon fundada en 1730 per una Bula papal de Clement XI, la seua seu es trobava en el convent de Sant Joan de la Ribera dels Pares Franciscans Alcantarins.

En 1835, en la Desamortisació de Mendizábal, els franciscans van ser expulsats del convent i la confraria va passar a la Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia), tornant a l'Església original quan en 1845 es va restituir el cult.

Anys després, en 1865, el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, van reclamar insistentment el seu trasllat a la situació original, conseguint el seu objectiu l'1 de maig de 1880 gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a 1898 que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

El 25 de febrer de 1943, per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la parròquia de Sant Pascual Baylón (Valéncia) de nova creació, a on contínua fins hui.

La Confraria té com a privilegi que en tota la diòcesis de Valéncia no podrà haver-hi una atra dedicada al Sant i rep el nom de Molt ilustre per les altes personalitats que pertanyien a la mateixa.

Té com a objectiu la confraria:

fomentar el cult al Santíssim Sacrament i a Sant Pascual Baylón, transmetre la doctrina cristiana en nom de l'Iglésia; favorir la pràctica dels Sacraments i eixercir la caritat.

Parròquia de Sant Pasqual Baylón (Valéncia)

L'Iglésia de Sant Pasqual Baylón, està edificada en els terrenys de l'antiga de Sant Miquel, la construcció de la qual data en 1684, segons cita de Gazull arreplegà per Cruilles. L'antic edifici fon destruït (en part per afonament propi, després de l'incendi de 1936), durant la Guerra Civil. Actualment es conserva la portada.

Romeria de sant Pasqual

Tots els anys, en els dies anteriors al 17 de maig es ve celebrant en Orito la tradicional Romeria de sant Pasqual, que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com Cova de sant Pasqual, en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la Vega Baixa i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón.

També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i Alconchel d'Ariza el mateix dia 17 de maig.

Veja també