Usuari:Vinatea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Cambiarelmapa.jpg
Jordi Pujol: "cambiar 500 años de historia"

Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia

La faena

Proximes traduccións

__________

Proyecte artícul 1000

Coneguts popularment i pels seus autors com Milacres de Sant Vicent.

Són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de Valéncia, en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com Altars de Sant Vicent , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant valencià. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.

Fets diferencials:

  • Són representats per chiquets (caràcter infantil)
  • Interés monogràfic per la figura de Sant Vicent Ferrer.
  • Presentació del tema religiós en aire d'exaltació cívica.

Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el cant de Sibila, cant dels tropos, la festa del bisbet, les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions has desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.

L'interés per la figura de Sant Vicent vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del Regne de Valéncia" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del Regne de Valéncia, aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.

Orige

Els altars vicentins es remonten al sigle XV. En 1461 Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de Valéncia, segons escritura copiada per Orellana[1][2]

Segons la tradició en 1359 Sant Vicent Ferrer, chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).

Després de ser canonisat Vicente Ferrer, Joan Garrigues, fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i pera això va conseguir autorisació pera alçar un altar junt en sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures representant els milacres coneguts,...

Lo que en un principi era una cosa personal fon adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven la instalació i afegien versos.

Esta pràctica se va estendre pels carrers de Valéncia a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la Mare de Deu i atres sants.

L'abundància d'altars des de 1598 esta documentada diverses vegades, la qual cosa demostra la seua continuïtat en el temps.

En 1748 Ferran VI, establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals perque es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En 1757 l'altar del Mar publica les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en 1756, 1765, 1777 i 1797, en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys vènia fent.

(...)els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen[3]

En 1810 En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

És en estes dates quan ya es comencen editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

Llengua

Al llarc del temps s'ha podem destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en llengua valenciana i atres en castellana, si be des de 1801 ya predomina la llengua valenciana, exceptuant "Drama de la preciosa mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de França, de 1828, de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.

Aixina trobem tres cassos:

  • Predomini de la llengua valenciana des de 1801.
  • Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.
  • Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en valencià. Alguna cosa molt propi de la forma d'expressar-se del valencià que utilisa molts castellanismes.

Els "Milacres" hui

Actualment les festes vicentines continuen sent unes de les més importants de la ciutat en les Falles en honor de Sant Josep i el Corpus. Des del divendres (Sant Vicent se celebra sempre el dilluns després de Pasqua), els actes es van succeint en els distints altars, cerimònies religioses en les parròquies, processons, sopars de germandat, focs artificials i les nomenades representacions com a eix principal.

El concurs on es tria el millor "milacre" de l'any és organisat per la centenària entitat Lo Rat Penat, entregat premis en autoritats municipals.

Resenya documental

ROMANCE DE LAS NINFAS

Vicent que per tos prodigis

i tos milacres heroics,

te as sublimat al gran titol

de Profeta i Apostolic.

Yo so ta Patria dichosa,

yo so Valencia la noble,

que per lleal a mes armes,

dosells servixen de trofes.

Colonia so dels Romans

com a tot lo Orp es notori,

del govern de sos Patricis

heriti les millors copies[4]

Descripció de la festa en el sigle XIX

SANT VICENT FERRER

Les trompetes de la fama

Sonant en tots els confins,

Del apóstol valencià

Honra y gloria del país,

En les cuatre parts del mon

(En noble orgullse pot dir)

Lo nom de Sant Vicent Ferrer

Han deixát imprés ó escrit.

Valencia, patria d'artistes

Y de sabis distinguits;

Valencia que de Ausias March

Fon la cuna, y te per fills

A Bayer,Joanes, Lluis Vives,

Guillem de Castro y cent mil

Com Gil Polo,Timoneda,

Ciscar, Miñana y Boil

Y atres molts que omplin sa historia

En lo modern y en lo antich,

No pot menjs d'enorgullirse

Gojant lo seu espirit,

Cuant del noble dominico

Ix lo nom á relluir!...

¿Quin com

[5]

Notes

  1. Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28
  2. Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a Valéncia. 1983.Valéncia
  3. Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a Valéncia
  4. Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en Valencia
  5. Palanca i Roca. Lo Romancer


Bibliografia

  • Juan Cervera (1983). Els Milacres vicentins., del Sénia al Segura, Valéncia..
  • Palanca i Roca. (1888). Lo Romancer valencià., Paris-Valencia.