Vicente Alcayne Armengol
| Vicente Alcayne Armengol | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte, mestre d'obres i polític | ||
| Naiximent: | 17 d'abril de 1828 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 20 de febrer de 1913 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Alcayne Armengol (Valéncia, 17 d'abril de 1828 - † Valéncia, 20 de febrer de 1913) fon un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
En l'any 1847 es va graduar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, i entre els anys 1851 i 1855 va participar en exposicions públiques organisades per la Secció d'Arquitectura de la Societat Econòmica d'Amics del País presentant plans d'arcs i documents.
En l'any 1854 fon nomenat visitador general del riu Túria i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.
Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de Chestalgar i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any 1857 va obtindre el títul de mestre d'obres, en 1865 participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en 1866 va projectar la font del mercat del Cabanyal. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcelana pel recobriment de paviments en L'Alcúdia de Crespins, nomenada La Alcudiana.
Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any 1864 fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell li dona l'alcaldia per a que fora ell qui la posara en mans del general Arsenio Martínez-Campos Antón.
Va participar en la fundació de l'associació cultural Lo Rat Penat i va publicar artículs sobre arquitectura migeval en La Ilustración Valenciana (1883). Membre del Partit Republicà Possibilista, fon escollit novament alcalde de Valéncia entre decembre de 1888 i març de 1889. En l'any 1895 formaria part de la Coalició Republicana.
En els anys posteriors es dedicaria a l'arquitectura, dissenyant palauets urbans, viles residencials, naus industrials, d'estil eclèctic-historicista fins a l'any 1903 i d'estil neobarroc en aspectes modernistes fins a l'any 1912. Aquell any seria apoderat del pintor José Benlliure i Gil.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Paul Preston, Ismael Saz, De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)
- Vicente Alcayne Armengol. Real Academia de la Historia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Díez Arnal, J. Los Alcaldes de Valencia
- Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo
- Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802
| Predecessor: Vicent Pueyo i Ariño |
 Alcalde de Valéncia 1864 – 1864 |
Successor: José Francés i Alaíza |
| Predecessor: José María Sales Reig |
Alcalde de Valéncia 17 de decembre de 1888 – 25 de març de 1889 |
Successor: Ramón Mata Crespo |