Àcit dèbil

Molècula d'àcit acètic

Constant de ionisació de àcit dèbils a 25 °C Àcit Reacció Constant Ka Àcit acètic CH3COOH ⇌ H++CH3COO- 1,8x10-5 Àcit benzoico C6H5COOH ⇌ H++C6H5COO- 6,4x10-5 Àcit cloroacético CH2ClOOH ⇌ H++CH2ClOO- 1,4x10-3 Àcit dicloroacético CHCl2OOH ⇌ H++CHCl2OO- 4,4x10-2 Àcit fórmico HCOOH ⇌ H++HCOO- 1,8x10-4 Àcit cianhídrico HCN ⇌ H++CN- 4,9x10-10 Àcit fluorhídric HF ⇌ H++F- 6,7x10-4 Àcit nitroso HNO2 ⇌ H++NO2- 4,5x10-4 Àcit propiónico C2H5COOH ⇌ H++C2H5COO- 1,3x10-5 Àcit sulfhídrico H2S ⇌ H++HS- K1= 1,0x10-7 HS- ⇌ H++S- K2= 1,2x10-13 Àcit carbónico H2CO3 ⇌ H++HCO3- K1= 4,2x10-7 HCO3- ⇌ ⇌H++CO3= K2= 4,8x10-11 Àcit fosfórico H3PO4 ⇌ H++H2PO4- K1= 7,5x10-3 H2PO4- ⇌ H++HPO4= K2= 6,2x10-5 HPO4= ⇌ H++PO4≡ K3= 1,0x10-12 Àcit sulfuroso H2SO3 ⇌ H++HSO3- K1= 1,71x10-2

Un àcit dèbil és aquell àcit que no està totalment disociado en una dissolució acuosa. Aporta ions $H^{+}$ al mig, pero també és capaç d'acceptar-los. Si representàrem l'àcit en la fòrmula general HA, en una dissolució acuosa una cantitat significativa de HA permaneix sense disociar, mentres que el restant de l'àcit es disociará en ions positius $H^{+}$ i negatius $A^{-}$, formant un equilibri àcit-base en la següent forma:

$\mathrm{H}{\mathrm{A}}_{\mathrm{(}\mathrm{a}\mathrm{q}\mathrm{)}}\mathrm{\leftrightarrow }{\mathrm{H}}^{\mathrm{+}}{}_{\mathrm{(}\mathrm{a}\mathrm{q}\mathrm{)}}\mathrm{+}{\mathrm{A}}^{\mathrm{-}}{}_{\mathrm{(}\mathrm{a}\mathrm{q}\mathrm{)}}.$

Les concentracions en equilibri de reactius i productes es relacionen per mig de la constant d'acidea ($K_a$), l'expressió de la qual és:

${\mathrm{K}}_{\mathrm{a}}\mathrm{=}\frac{[H^{+}][A^{-}]}{[HA]}$

Quant major és el valor de $K_a$, més es favorix la formació de ions $H^{+}$, i més baix és el pH de la dissolució. La $K_a$ dels àcit dèbils varia entre 1,80×10^-16 i 55,50. Els àcit en una constant $K_a$ menor d'1,80×10^-16 són àcits més dèbils que l'aigua. Els àcit en una constant $K_a$ de més de 55,50 es consideren àcit forts i es disocian casi en la seua totalitat quan són dissolts en aigua.

Àcit dèbils

La gran majoria dels àcit són dèbils. Entre ells, casi tots els àcit orgànics. Poden considerar-se àcits dèbils:

• l'àcit acètic, (CH3COOH) àcit orgànic responsable de l'acidea del vinagre,

• l'àcit cítric, (C6H8O7) present en els llimes i atres frutes,
• l'àcit bórico, (H3BO3) que s'usa com antiséptico i en oftalmologia,
• l'àcit carbónico ($H_{2}C{O}_3$), que s'ampra en refrescs i es troba en algunes pluges àcides
• l'àcit fosfórico, (H3PO4) present en molts refrescs,
• l'àcit hipobromoso ($HBrO$),
• L'àcit sulfhídrico o sulfur d'hidrogen ($H_{2}S$).
• També algunes sals, com el fosfat d'amoni $(N{H}_4)H_{2}P{O}_4$).

OMAN15