Àcit etilendiaminotetraacético
El àcit etilendiaminotetraacético,[1] també denominat EDTA o en menor freqüència AEDT, és una substància utilisada com agent quelante que pot crear complexos en un metal que tinga una estructura de coordinació octaèdrica. Coordina a metals pesats de forma reversible per quatre posicions acetat i dos amino, lo que ho convertix en un lligant hexadentado, i el més important dels ligandos quelat. Va ser sintetisat per primera volta en 1935 per Ferdinand Münz.[2]
Importància biomèdica
[editar | editar còdic]El EDTA i els seus derivats tenen la valiosa propietat química de combinar-se en ionés metàlics polivalents en solució per a formar complexos coordinats cíclicos no iònics, solubles en aigua i virtualment no disociables. A estos complexos se'ls coneix com quelats.
Ademés, la capacitat quelante de el EDTA s'aprofita en laboratoris bioquímics i biotecnológicos per a desactivar les metaloproteínas (puix estes no poden actuar sense el ion metàlic que servix de centre catalític), ya siga be per a estudiar la cinètica d'estes enzimes, o be per a desactivar-les per a no danyar el ADN (nucleasas), les proteïnes o els polisacàrits d'una dissolució.[3]
Importància química
[editar | editar còdic]Valoració de complexos
[editar | editar còdic]EDTA, àcit etilendiaminotetraacético, té quatre carboxilos i dos grups amino; grups que poden actuar com a donants de parells electrons, o bases de Lewis. La capacitat de EDTA per a potencialment donar els seus sis parells d'electrons per a la formació d'enllaços covalente coordinats a cationes metàlics fa a el EDTA un lligant hexadentado. No obstant, en la pràctica EDTA sol estar parcialment ionizado, i, per tant, formar menys de sis enllaços covalente coordinats en cationes metàlics.
El disodio EDTA s'utilisa comunament per a estandardisar les solucions acuosas de cationes de metals de transició. Tenint en conte que la forma abreviada de Na4-xHxI es pot utilisar per a representar a qualsevol espècie de EDTA, en la designació de x número de protones àcits enllaçats a la molècula de EDTA.
EDTA forma un complex octaèdric en la majoria de cationes metàlics 2+, M2+, en solució acuosa. La raó principal de que el EDTA s'utilisa de manera àmplia en la normalisació dels cationes metàlics de solucions és que la constant de formació per a la majoria de complexos cationes metàlics en EDTA és molt alta, lo que significa que l'equilibri de la reacció:
- M2+ + H4I → MH2I + 2H+
es troba ara a la dreta. Portar a terme la reacció en una solució tampó bàsic elimina H+ , quan este es forma, lo que també favorix la formació dels complexos de EDTA en cationes metàlics com a producte de la reacció. Per a la majoria dels propòsits es pot considerar que la formació dels complexos EDTA en cationes metàlics és completa, i esta és la principal raó pel qual el EDTA s'utilisa en valoracions/estandardisacions d'este tipo [1].
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S'utilisa ací el nom complet del fàrmac perque l'acrònim EDTA s'utilisa per convencionalisme. Açò es fa per a estar en conformidad con els texts de farmacologia i farmacopees, en a on les capçaleres dels artículs i capítuls s'utilisa el nom complet, mentres que en el cos del text s'usa l'acrònim, o el neologisme edetato.
- ↑ Bulletin for the history of chemistry.Division of History of Chemistry of the American Chemical Society.42
- 133-140.Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ Rapid Communications in Mass Spectrometry.John Wiley & Sons, Ltd..19(10)
- 1268–1272.doi:10.1002/rcm.1924.Consultat el 8 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido etilendiaminotetraacético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.