Anar al contingut

Àrea marina protegida Namuncurá-Banc Burdwood II

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lluç negre.

El àrea marina protegida Namuncurá-Banc Burdwood II és un espai marítim protegit per Argentina adjacent al banc Burdwood (o Namuncurá) del oceà Atlàntic sur. Té un àrea de 32 336,3 km² i es troba dins de la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental argentina, fòra de la jurisdicció dels estats provincials. El sector és rellevant per al cicle de vida de peixos d'interés peixquer, tals com la lluç negre, la lluç de coa i la polaca.

Geografia

[editar | editar còdic]

El banc Burdwood o banc Namuncurá és un replanell sumergit que està ubicada en la seua part més occidental a 150 km a l'est de l'illa dels Estats i a 200 km al sur de les illes Malvines. S'estén 370 km en direcció este-oest i el seu ample nort-sur varia entre 50 i 100 km[1] La seua profunditat varia entre 50 i 200 m i se supon que formava una illa en el primer periodo glaciar. Les seues aigües corresponen al règim oceanogràfic subpolar i està rodejat per un talús continental que supera els 3000 metros de profunditat.

El banc Burdwood i les illes Malvines interrompen el fluix d'aigües de la corrent Circumpolar Antàrtica en el seu desplaçament cap al nort des del passage de Drake generant circulacions locals anticiclòniques (a menys de 200 m de profunditat) que enriquixen les aigües. Les corrents marines que confluïxen en el banc Burdwood originen una zona d'important concentració de nutrients i d'alta productivitat i biodiversitat. El relatiu aïllament que li conferixen les aigües profundes que rodegen al banc li dona importància particular als endemismes d'espècies bentónicas i corals d'aigües fredes.

Antecedents

[editar | editar còdic]

En 2008 la Secretaria d'Ambient i Desenroll de la Nació va començar a evaluar l'establiment de mides de protecció peixquera en la zona. Com a resultat d'això, per a preservar el recurs peixquer per mig de l'acta CFP n.º 18/20081 del 19 de juny de 2008 el Consell Federal Peixquer d'Argentina va crear un àrea de prohibició total de peixca dins del banc Burdwood, delimitada per les coordenades 54° 30′ S i 60° 30′ O, 54° 30′ S i 59° 30′ O, 54° 15′ S i 60° 30′ O, 54° 15′ S i 59° 30′ O dins de l'isóbata dels 100 metros de profunditat.[2][3] Després, el 26 de setembre de 2008 la Subsecretaria de Peixca i Acuicultura va emetre la disposició SSPyA n.º 250 que va prohibir en forma total i permanent l'activitat peixquera en dita zona.

En 1994 Argentina es va adherir al Conveni sobre la Diversitat Biològica,[4] comprometent-se a que les aigües marines nacionals protegides siguen un 10% per a 2020. La creació d'àrees marines protegides està contemplada en la Part XII de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (CONVEMAR) (ratificada per Argentina l'1 de decembre de 1995), que establix que els Estats tenen l'obligació de protegir i preservar el mig marí.[5]

La llei n° 26875 va ser sancionada el 3 de juliol de 2013 i promulgada l'1 d'agost de 2013 creaó l'àrea marina protegida Namuncurá-Banc Burdwood, tenint com a llímit extern la isóbata de 200 m de profunditat en el banc Burdwood dins de la zona econòmica exclusiva argentina.[6]

La llei n.º 27037 sancionada el 19 de novembre de 2014 i promulgada el 9 de decembre d'eixe any,[7] va crear el Sistema Nacional d'Àrees Marines Protegides (SNAMP), que va ser modificat per la llei n.º 27490 sancionada el 12 de decembre de 2018 i promulgada el 14 de decembre d'eixe any.[8] Este sistema és d'aplicació en els espais marítims d'Argentina (mar territorial, zona contigua, zona econòmica exclusiva i plataforma continental), llevat en els casos de les àrees regides pel Tractat Antàrtic, per la Convenció per a la Conservació de Recursos Vius Marins Antàrtics, en els espais marítims baix jurisdicció provincial la jurisdicció de la qual no haja segut cedida prèviament a l'Estat nacional i en els parcs interjurisdiccionales marins creats per les lleis 26446, 26817 i 26818.

Les àrees marines protegides deuen crear-se per llei nacional en els espais naturals establits per a la protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del mig marí, incloent al subsol, els fondos i columnes marines associades, que en raó de la seua rarea, fragilitat, importància o singularitat mereixen una protecció especial per a l'aprofitament, educació i goge de les presents i futures generacions. L'autoritat d'aplicació de el SNAMP és l'Administració de Parcs Nacionals per decret n.º 402/2017 de 8 de juny de 2017.[9]

Referències

[editar | editar còdic]