Àrea marina protegida Yaganes
El àrea marina protegida Yaganes és un espai marítim protegit pel Estat argentí ubicada en la porció més austral del seu territori marítim continental en l'extrem sur d'Amèrica del Sur, específicament en el sector del oceà Atlàntic sudoccidental que el Tractat de Pau i Amistat entre Argentina i Chile firmat en 1984 va denominar mar de la Zona Austral i que va ser objecte de la delimitació que va posar fi al Conflicte del Beagle. Té un àrea de 68 834 31 km² i comprén sectors de la zona econòmica exclusiva, la zona contigua i la plataforma continental d'Argentina ubicats en el sector oest de la conca dels Yaganes.
Generalitats
[editar | editar còdic]L'àrea Yaganes va ser creada per llei n.º 27490 sancionada el 12 de decembre de 2018 i promulgada dos dies despuix,[1][2] per decret n.º 1137/2018 del president Maurici Macri.
L'àrea protegida està en el marc del Sistema Nacional d'Àrees Marines Protegides (SNAMP) establit per mig de la llei n.º 27037. L'autoritat que vela per la seua aplicació és l'Administració de Parcs Nacionals, després de ser designada per decret n.º 402/2017 de 8 de juny de 2017.[3][4][5]
L'àrea marina protegida Yaganes consta de 3 sectors en diferents graus de protecció:[6]
- reserva nacional marina Yaganes: comprén les aigües suprayacentes al llit i subsol en dos sectors. El sector 1 llimita al nort en la mar territorial de 12 mn de la província de Terra del Fòc, a l'oest en Chile, a l'est en el meridiano 64° O, i al sur en la llínea del paralel 55° 30' S entre els 64° 00' O i 64° 45' O, després per este meridiano fins a 55° 45' S i per este paralel 55° 45' S. El sector 2 és el polígon que llimita en les aigües chilenes al nort i a l'oest, en el meridiano 66° 15' S a l'est i el paralel 57° S al sur.
- parc nacional marí Yaganes: comprén les aigües suprayacentes al llit i subsol ubicades a l'oest del meridiano 64° O no compreses en la reserva nacional marina.
- reserva nacional marina estricta Yaganes: comprén la plataforma continental de les àrees compreses en el parc nacional marí i la reserva nacional marina.
Tot el llit i el subsol és reserva estricta, per la qual cosa solament es permeten activitats científiques. La columna d'aigües suprayacentes, en canvi, pose distintes tipificación. La porció més alluntada de l'illa Gran de Terra del Fòc, en 55 600 km², la que està més al surest del continent, correspon a parc nacional, a on estan autorisats, ademés de treballs científics i educatius, l'explotació turística. La porció de columna d'aigua més pròxima a l'illa Gran, en una superfície de 13 400 km², és reserva, per lo que a les activitats permeses en el sector anterior se sumixca la de la peixca sustentable.[3][4]
- Etimologia
Etimològicament el terme «Yaganes» rendix honor a l'ètnia homònima, a la qual pertanyien els primitius habitants de les illes de la regió i d'estes aigües, les quals solcaven en les seues canoas.[7]
Rellevància biològica
[editar | editar còdic]Biològicament l'àrea s'inclou en l'ecorregió marina canals i fiorts del sur de Chile, la qual és característica del oceà Pacífic sudoriental, proyectant-se en la zona gràcies als vents dominants en estes latitut (des del quadrant oest) els que ademés són secundats en la mateixa orientació de circulació pel potent desplaçament de la corrent circumpolar antàrtica, que transita, pel passage de Drake i vorejant l'oceà Antàrtic, des del Pacífic cap a l'Atlàntic, entre la part austral del archipèlec de Terra del Fòc pel nort i la península Antàrtica pel sur.[8] És l'únic sector de la mar argentina en el que existixen monts submarins de gran biodiversitat.[9]
Protegix aigües fredes, profundes i riques en recursos biològics, per la qual cosa són el centre de reproducció i alimentació de numeroses espècies oceàniques. Criden l'atenció els curiosos corals d'aigües fredes.[3][4]
Entre les aus, habiten estes aigües 24 espècies, entre elles estan pingüins patagónico i de penacho groc, petreles i albatros.
Entre els mamífers marins, són freqüents els delfins austral, creuat, obscur i pilot; cachalotes i ballenes fi, jorobada i minke; elefants marins del sur i llops marins d'un i dos pèls.
Entre els peixos destaquen 8 espècies de ralles, taburons sardineros i 5 espècies d'importància comercial, entre les que es troben els lluços de coa, negra i polaca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ecoturismo. El 2018 va marcar un récort històric en la creació de Parcs Nacionals. Diari Clarín, de Buenos Aires, edició del 13 de decembre de 2018.
- ↑ Llei n.° 27490
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jesica Rizzo (2018). Naix Yaganes, la reserva marina del fi del món. diari La Nació, 8 de decembre de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Drovetto, Javier (2018). Yaganes: un tesor marí que busquen protegir en el Sur. Diari La Nació, 12 de març de 2018.
- ↑ Infoleg. Decrete n.° 402/2017
- ↑ Infoleg. Anex II, llei n.° 27490
- ↑ Baeza, S. M. (2013). Yaganes de la Veta de Forns. Trobades en els europeus, abans i despuix de Darwin. Acadèmia Chilena de l'Història. Boletin, 79(122), 159.
- ↑ Spalding, M. D., Fox, H. E., Allen, G. R., Davidson, N., Ferdana, Z. A., Finlayson, M. A. X., & Robertson, J. (2007). Marine ecoregions of the world: a bioregionalization of coastal and shelf areas. BioScience, 57(7), 573-583.
- ↑ «Aportes per a la consideració del Proyecte de Llei de Creació de les Àrees Marines Protegides».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Área marina protegida Yaganes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.