Época de Planck
En cosmologia, la época de Planck és l'univers més primerenc, el periodo de temps en el història entre zero i 10−43 segons (un temps de Planck), durant el qual les quatre forces fonamentals (interacció nuclear forta, interacció nuclear dèbil, interacció electromagnètica i interacció gravitatoria) estan unificades i no existixen encara les partícules elementals.
La mecànica quàntica estàndar diu que no té sentit parlar d'intervals més chicotets que un Temps de Planck o de distàncies més chicotetes que una llongitut de Planck. En conseqüència, el temps en el història de l'univers deu contar-se a partir del moment en que culmina el primer temps de Planck. Igualment, el volum de l'univers es deu contar a partir de la primera llongitut de Planck de diàmetro en lloc de zero, de manera que mai hi hauria una singularitat de densitat infinita.
En l'actualitat no es coneix una teoria generalment acceptada que unifique la mecànica quàntica i la gravetat relativista.
Vore també
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Época de Planck» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.