Anar al contingut

Òxit de fòsfor(V)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El compost químic òxit de fòsfor(V), pentóxido de difósforo, pentaóxido de difósforo o òxit fosfórico, que la seua fòrmula empírica és P2O5 (141.945 g/mol) i la fòrmula molecular P4O10 (283.89 g/mol), és una pols blanca molt corroent i extremadament higroscòpic. Es transporta en envasos herméticamente tancats, i s'utilisa per a desecar els gasos i en síntesis orgànica.

Aproximadament, el seu punt d'ebullició es troba als 580 °C (uns 853.15 K), i el de fusió, als 300 °C (uns 573.15 K).[1] Té una massa molar aproximada de 283,83 g/mol, i una densitat relativa de 2,39 g/cm3.

Existix cristalizado, amorfo i vítreo. La mescla d'estes tres varietats constituïx la denominada «neu fosfórica».[2]

Reacció d'hidratació

[editar | editar còdic]

L'òxit de fòsfor(V) és molt higroscòpic. En presència de poca aigua, la reacció d'hidratació d'este compost conduïx a la formació d'àcit metafosfórico, un àcit incoloro molt corroent.

Ingestió

[editar | editar còdic]

Síntomes: dolor abdominal, diarrea, nàusees, bossades. Precaucions: no menjar, beure ni fumar durant el treball. Primers auxilis: és important no provocar la bossada, reposar i sometre's a atenció mèdica.[1]

Inhalació

[editar | editar còdic]

Síntomes: sensació de quemazón en el nas i gola, tós, pantaixe, falta d'aire Precaucions: ventilació, extracció localisada o protecció respiratòria. Primers auxilis: respirar aire net, repòs, respiració artificial si estiguera indicat i sometre a atenció mèdica.[1]

Síntomes: enrojecimiento, cremades cutànees, dolor. Precaucions: dur guants protectors, vaig dur de protecció. Primers auxilis: aclarir en aigua abundant, despuix llevar la roba contaminada i aclarir de nou i solicitar atenció mèdica.[1]

Síntomes: enrojecimiento, dolor, cremades profundes greus. Precaucions: ulleres ajustades de seguritat o pantalla facial o protecció ocular combinada en la protecció respiratòria. Primers auxilis: enjuagar en aigua abundant durant varis minuts (llevar les lents de contacte si pot fer-se aixina en més facilitat), despuix consultar a un mege.[1]

Perills químics

[editar | editar còdic]

La solució en aigua és un àcit fort, reacciona violentament en bases i és corroent. L'òxit de fòsfor(V) en presència d'aigua reacciona en metals formant gasos inflamables o venenosos (hidrogen o fosfina).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fiches Internacionals de Seguritat Química. «Pentaóxido de difósforo». Consultat el 10 de maig de 2011.
  2. «28.09 Pentóxido de difósforo...». Consultat el 10 de maig de 2011.