Anar al contingut

Ödön Lechner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ödön Lechner (naixcut Eugen Lechner; Pest, 27 d'agost de 1845-10 de juny de 1914) va ser un arquitecte hongarés, malnomenat el «Gaudí hongarés».

Lechner va ser un dels primers representants de la Secessió hongaresa (


El seu treball va ser inclós en 2008 en la LlistaIndicativa d'Hongria, pas previ per a ser declarat Patrimoni de la Humanitat.[1]

Inicis

[editar | editar còdic]

Lechner va nàixer en Pest (Budapest) i va estudiar arquitectura en l'Universitat de Tecnologia i Economia d'eixa ciutat i més vesprada, des de 1866, baix la tutela de Karl Bötticher en l'Acadèmia Schinkel de Berlín. En terminar els seus estudis en Berlín, Lechner va viajar a Itàlia per a estudiar i conéixer el país. En 1869 es va associar en Gyula Pártos i l'estudi creat va rebre un gran número d'encàrrecs durant la década de 1870, quan es va desenrollar la construcció d'edificis a lo llarc dels anells interiors en el costat de Pest del Danubio. Els encàrrecs varen ser principalment edificis d'apartaments en els que Lechner va treballar en un estil clarament historicista, prevalente en aquells anys, en influències neoclàssiques de Berlín i del renaixença italià.

Viage

[editar | editar còdic]

En 1875, poc despuix del seu matrimoni, va morir la seua esposa. Va cessar les seues activitats en el seu soci i va marchar a París, a on va treballar, entre 1875 i 1878, baix la tutela de Clément Parent. En eixa etapa es familiarizó en l'emergent estil moderniste i va participar en el disseny i renovació de sèt castells. En 1879 va retornar a Hongria i, despuix d'un viage a Londres (entre 1889 i 1890), el seu estil es va apartar del historicisme per a adoptar les tendències més modernes del moment. Lechner va posar fi a la societat en 1896 i va rebre menys encàrrecs com a arquitecte independent. En 1906 va publicar un resum dels seus punts de vista en la revista Művészet. El seu treball final va ser per a la casa Gyula Vermes en el quint districte de Budapest entre 1910-1911.

Estil secessioniste hongarés

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Monument a Ödön Lechner en el Museu d'Arts Aplicades de Budapest.
Erro al crear miniatura:
Estàtua de Lechner per Ildikó Zsemlye en Kőbánya


L'objectiu de Lechner era establir un estil de caràcter nacional propi, en l'utilisació de motius de l'art popular hongarés en la decoració dels seus edificis i d'elements arquitectònics de cultures orientals com Pèrsia. Les direccions de caràcter canviant i les formes curves li distinguixen de l'estil de la Secessió Vienesa. Un punt d'inflexió significatiu en la seua carrera va vindre en la seua conexió en la companyia de Vilmos Zsolnay, Lechner va començar a utilisar teixixques i rajoletes de terracota en els seus dissenys. Este us nou de materials moderns es pot apreciar en la sèu de negocis de Thonet en Budapest en el carrer Váci (1889) en la seua estructura d'acer i la frontera coberta en terracotta de Zsolnay. El punt àlgit de la carrera de Lechner està representat en el Caixa Postal d'Aforros (la sèu actual del Banc Nacional d'Hongria), finalisat en 1901. L'espectacular mescla de colors i les formes de l'edifici naixen a partir d'influències modernistes i l'estil europeu emergent d'inicis de el XX, amalgamadas estes idees en dissenys hongaresos tradicionals i formes orientals per a crear un estil únic. L'estil va tindre molts partidaris i crítics cap a la seua obra. És contemplat per les generacions posteriors d'arquitectes com una fita que marca un abans i un despuix en l'arquitectura hongaresa.

Obres

[editar | editar còdic]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Ödön Lechner’s independent pre-modern architecture - UNESCO World Heritage Centre» (en en). whc.unesco.org. Consultat el 22 d'abril de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ödön_Lechner&oldid=977764»