Anar al contingut

Īśa-upaniṣad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Hinduismo

Text de Isha Upanishad correspondient als versos 1, 2 i part del 3, rodejat de notes i comentaris d'un erudit desconegut en el típic estil hindú d'un bhasya menor. .

La Īśa Upaniṣad o Isha Upanishad és una de les Upanishad (escritures sagrades del hinduismo). Té la forma d'un poema o seqüència de mantras en idioma sánscrito.

  • īśopaniṣad, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • ईशोपनिषद्, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: [iishopanishád].[1]

Els seguidors de diverses tradicions del hinduismo la consideren shruti (text ‘sentit’, revelat pels devas). En tan sol 18 versos, és l'escritura upanishádica més breu, pero també una de les més citades. És l'únic cas d'una Upanishad inclosa en un samjitá d'un Veda (el Vayasanei-samjitá, anex al Iáyur-veda blanc).[1]

Es considera que la Isopanisad va ser composta durant el periodo mauria (sigle IV a II a. C.). El vers 18 (l'últim) és una cita del Rig-veda (1.189.1), que és el llibre més antic de la lliteratura índia, de la segona mitat del II mileni a. C. Es tracta d'un himne dedicat a Agní (deu del fòc). En el hinduismo posterior es considera que totes estes adoració a distints deus eren formes velades d'adorar a un deu únic (que pot tractar-se de Sivá, Visnú o Krisná, segons la creència del devot).


Atres noms[1]

[editar | editar còdic]
  • Isha Upaniṣad (Īśa-upaniṣad)
  • Ishopanishad (Īśopaniṣad)
  • Isha-avasia (Īśâvāsia o Īśā-āvāsia), ‘lo que és controlat pel posseïdor [Deu]’, paraula en la que comença esta Upanishad.
  • Isha-vasia (Īśāvāsia o Īśā-vāsia), ‘lo que és vestit o cobert per l'amo’, paraula en la que comença esta Upanishad.
  • Ishadhiaia (Īśādhyāya) o Isha-adhiaia (Īśā-adhyāya), ‘lliçó sobre el Senyor’.
  • Vayasanei-samjita-upanishad (Vājasaneyisaṃhitā-upaniṣad).
  • Vayasanei-samjitopanishad (Vājasaneyisaṃhitopaniṣad).

Contingut

[editar | editar còdic]

El seu contingut pot resumir-se en tres punts clau:

  • No es deu codiciar la riquea, sino el coneiximent espiritual (que apunta a la meta final, Púrusha, el ‘Varó’ [Deu]).
  • Tots els sers són iguals a sí mateixos, són Deu, per lo que no pot odiar-se a res viu. Comprendre esta unitat elimina l'egoisme i la causa del sofriment.
  • Hi ha obscuritat per als ignorants, pero pijor serà per als que busquen el coneiximent (i cometen un error).

Introducció

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Vore l'accepció Īśôpanishad, cinc renglons per baix de l'entrada 2. Īś, que es troba en el rengló 19 de la primera columna de la pág. pág. 171 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899). La lletra ô en accent circunflejo explicita que la o prové d'una unió sandhi entre la a de isha i la o de opanishad.


Referències

[editar | editar còdic]