Anar al contingut

Śauraseni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El śauraseni (o shauraseni) és una llengua prácrita usada com a llengua principal en el drama en els regnes septentrionals de l'Índia medieval. La major part dels documents procedixen dels sigles III a X d. C, encara que com a llengua coloquial pugues haver-se deixat d'usar cap al sigle V d. C. Va ser la llengua habitual en l'antic regne de Śūrasena entre el V i el III, despuix va continuar usandose en una regió encara que experimentaria certs canvis respecte a la forma registrada per escrit. Els seus descendents moderns inclouen les diverses varietats d'hindi, atres varietats inodarias centrorientals, l'idioma indostánico que es basa en el diarlecto khariboli i el panyabí.[1] Els acharyas jainistas de la secta Digambara varen escriure les seues obres en śauraseni. Satkhandagama i Ksyaayapahud són dos de les èpiques jainistas principals escrites en śauraseni.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]