Anar al contingut

ز

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ز

La 'zāī' o 'zāī' (en àrap ﺯﺍﻱ, zāī [zaːj]) és l'undècima lletra del alfabet àrap. Representa una fricativa alveolar sonora /z/.[1] En la numeració abyad té el valor de 7.[2]

És una lletra solar. Pren una forma idèntica a diferenciada solament pel punt superior que se li afig, pero no és una lletra derivada sino que abdós tenen un orige diferent que va convergir en la mateixa forma, un cas similar al de gīm (ج) i ḥāʼ (ح).

Derivades

[editar | editar còdic]

Zhe persa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .

Entre les quatre lletres que els perses varen afegir a l'alfabet àrap per a poder fer una escritura adaptada al seu idioma apareix la zhe. Este sò representa la J francesa, com en jour. Ha de notar-se que la lletra ǧīm (ج) ya representa eixe sò en l'Àrap magrebí; no obstant en persa ǧīm (ج) representa el sò //, igual que en l'àrap del Golf,

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
  2. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.


Referències

[editar | editar còdic]