𐤆
La zain (també escrit zayn, zayin o zay, 𐤆) és la sèptima lletra del alfabet fenicio. Representava el sò sibilant, alveolar, predorsal i sonor transliterado com /z/,[1][2] encara que atres autors defenen el sò compost /dz/.[3] D'esta lletra deriven la zain siríaca (ܙ), la zayin hebrea (ז), la zāī àrap (ﺯ), la zeta (Ζ) grega, la Z llatina i З cirílica.
Història
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]El signe protosinaítico podria haver tingut el nom [ziqq] Error: {{Transl}}: código de idioma / sistema de escritura no reconocido: els meus (ayuda), basat en el jeroglífic egipcíac d'un grillete o d'unes esposes.[4]
La paraula fenicia rep el nom d'una «espasa» o una atra arma. De fet, en hebreu bíblic, zayin (זין) significa «espasa» i el seu verp derivat, lezayen (לזיין), «armar».[5] Segons Brian Colless, el glifo protocananeo s'hauria cridat ziqq i mostraria un «grillete».
Els fonema del protosemítico septentrional dˤ i z es varen fusionar en fenicio en z, sò que comunament s'otorga a esta lletra.[6] En àrap l'equivalent al sò dˤ antic apareix representat per la lletra dhal (ذ).
Evolució
[editar | editar còdic]| Fenicio | Púnico | Arameo | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Imperial | Nabateo | Hatreo | Palmireno | ||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Descendents
[editar | editar còdic]Alfabet àrap
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → ﺯ.
En àrap esta lletra es diu زين ['zajn] (zayn) o زي ['zaːj] (zāi) i és l'undècima lletra de l'alfabet. És una lletra solar. Pren una forma idèntica a rā diferenciada per un punt superior, pero no és una lletra derivada sino que abdós tenen un orige diferent que va convergir en la mateixa forma, un cas similar al de gīm i ḥāʼ.
Plantilla:Arabic alphabet shapes
La zāi no s'unix a la següent lletra de la paraula. Sí ho fa en la precedent, sempre que esta no siga alif, dāl, ḏāl, rā, una atra zāi o wāw, que mai s'unixen a la lletra posterior.
Alfabet hebreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → ז.
En hebreu s'escriu com ז, el seu nom complet és זַיִן, transcrito com zayin o zain.
La zayin representa el sò de la consonante fricativa alveolar sonora (/z/). Quan la zayin du un apòstrof (' ז ) es pronuncia com fricativa postalveolar sonora similar a la jota catalana (jornada, jardí), per eixemple en el nom de l'escritor i polític זְאֵב זַ׳בּוֹטִינְסְקִי - Zeev Jabotinsky.
Alfabet siríaco
[editar | editar còdic]| Madnḫaya | Sero | Estrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
|
|
|
ܙ |
En alfabet siríaco, la sèptima lletra és ܙ (en siríaco clàssic: ܙܝܢ - zayn). El valor numèric de la zayn és 7. Prové, per via del alfabet arameo de la lletra fenicia zain.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Segert, Stanislav (1997). «Phoenician and Punic phonology», Alan S. Kaye; Peter T. Daniels (ed.). Phonologies of Àsia and Africa: (including the Caucasus), p. 59.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 86.
- ↑ Brian E. Colless, Cuneiform Alphabet
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 87.
- ↑ Акопян (2010). Классический сирийский язык, Moscou: АСТ-Пресс, p. 21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤆» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.