ا

ا

La 'álif' o 'álif' (en àrap أليف, álif [ʔa.lif]) és la primera lletra del alfabet àrap. No té un sò determinat encara que en mig de paraula sol prendre el valor de la vocal a llarga /a:/. En la numeració abyad té el valor d'1. Archiu:Letra alif por la Escuela Internacional de Árabe.ogg Deriva de l'antiga lletra fenicia ʾalp (𐤀).

Lalif en la cultura àrap representa el cálamo, la ferramenta que et permet escriure.

Forma

fenicio	arameo	siríaco	nabateo	àrap
𐤀	𐡀	ܐ		ﺍ

La ʾalif, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrap, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'ací que la forma inicial coincidixca en l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincidixen per a ser una lletra que permet la lligam en la lletra precedent (sempre que esta no siga dāl, ḏāl, rā, zāi o wāw, que són les atres lletres que igual que l'álif, mai es lliguen a la lletra posterior).

Lligam Lām-Alif

Si la ʾalif seguix a lam (ل) és obligatori escriure'ls usant la lligam anomenada Lām-Alif (لا):

Quan la ʾalif es lliga en una lām prèvia, forma l'única lligam obligatòria de l'alfabet àrap: لا, lām-ʾalif:

Aïllada	Final	Mija	Inicial
لا	ـلا	ـلاـ	لاـ

Observe que, com la ʾalif, el dígraf no es lliga en la lletra següent.

Pronunciació

Alif servix tant per a representar la vocal /a/ allargada, com també un mer portador sobre el que es coloca l'hamza (ء) per a representar les vocals curtes / a, i, o / al començ de la paraula. No obstant també pot ser muda, per eixemple, en plurals verbals masculins del temps perfecte (كتبوا - katabū - varen escriure).

Vocal

ʾAlif pot servir per a allargar una fatha. Llavors pràcticament complix la funció d'una vocal llarga, és dir, el sò obert "A". En este cas, se sol transcribir a caràcters llatins com una "a" en macrón (ā).

Portador

Alif en Hamza
	Archiu:01b-Alif-Hamza-darunter.svg
Damunt	Davall

ʾAlif servix com a portador d'una vocal inicial o del signe hamza al principi de paraula (أَب, ʾab, «pare»; إِن, ʾin, «si»; أُنمّ, ʾumm, «mare») o quan en l'entorn vocàlic sol hi haja /a/ (رَأْس, raʾs, «cap»; مَسْأَلة, mesʾala, «qüestió»), prenent el sò de qualsevol vocal breu o quedant muda.

L'hamza expressa el sò d'oclusió glotal i encara que a mitat o final de paraula també es coloca en waw (و) o en ya (ي), al començ sempre va en la ʾalif. La posició del hamza depén de la vocal següent, damunt de ʾalif (أ) para /a, o/ i baix de ʾalif (إ) per a /i/. Al començ de la paraula, no obstant, el hamza se sol ometre, especialment en l'artícul ال, Llavors s'escriu una ʾalif normal (en excepcions per a hamzat qatʿ i madda).

Si ʾalif dus hamza, no apareix en la transcripció perque no té sò propi.

ʾAlif muda

Al final de certes formes verbals, ʾalif és un distintiu que no té funció fonològica sino morfològica. Al final de sustantius, servix com a portadora de la terminació acusatoria indefinida (-an). També és muda en atres paraules com مائة (la meua'a, "cent").

Representació, transcripció i transliteraació

En l'alfabet de chat àrap i al SATTS, ʾalif es transcribe com A.

En la representació Unicode, ʾalif ocupa el punt O+0627 en el nom ARABIC LETTER ALEF.

En la codificació ISO 8859-6, el punt 0xc7.

Com a entitat HTML, es codifica com &#;