د
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La 'dāl' (en àrap دﺍﻝ, dāl [donaːl]) és l'octava lletra del alfabet àrap. En àrap clàssic representa un sò oclusivo, dental i sonor,[1] /d/. En la numeració abyad té el valor de 4.[2]
Us
[editar | editar còdic]És una lletra solar, per lo que assimila l'artícul al- substituint la lam (ﻝ) per una atra dal (د). Açò influïx en els arabisme que han aplegat a l'idioma espanyol que freqüentment escomencen per ad, pero mai a el+d. Alguns eixemples són:
- Aduana, «oficina de fronteres», del àrap ad-diwan, «archiu», que a la seua volta prové del pelvi dēwān[3]
- Adalid, «líder» o «caudillo militar», del àrap ad-dalíl, «el guia».[4]
Atres lletres en un sò similar a dāl són:
- Ḏāl ذ, fricativa.
- Ḍād ض, emfàtica.
- Ẓāʾ o ḏ̣āʾ ظ fricativa i emfàtica, en molts dialectes fusionada en ض ḍād.
Escritura
[editar | editar còdic]La dāl no s'unix a la següent lletra de la paraula. Sí ho fa en la precedent, sempre que esta no siga alif, zāi, ḏāl, rā, una atra dāl o wāw, que mai s'unixen a la lletra posterior.
Plantilla:Arabic alphabet shapes
Vore també
[editar | editar còdic]- Alfabet àrap
- D (lletra llatina)
- Delt (lletra fenicia)
- Dalet (lletra hebrea)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ «Aduana». DRAE.
- ↑ «Adalid». DRAE.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «د» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.