ظ

La 'ẓāʾ' o ḏ̣āʾ (en àrap ﻇﺎء, ẓāʾ [ðˤaːʔ]) és la dessetena lletra del alfabet àrap. Representa un sò fricativo, alveolar, sonor i velarizado,^[1] /ðˁ/ o /zˁ/. En la numeració abyad té generalment el valor de 900, encara que en el Magreb sol tindre el de 800.^[2]

Transliteración

Degut a que no està present el seu sò en francés, castellà ni anglés, la transliteraació més comuna de paraules en este sò sol ser 6'. Sobretot en mijos semiformales, per la semblança entre la forma de la lletra (ظ) en 6'. Transliterandose per eixemple «6'ahir», (en àrap ظاهر) que significa "aparent" en idioma àrap.

Història

És una de les sis lletres de l'alfabet àrap que es va afegir a les 22 heretades del alfabet fenicio (les atres són ṯāʾ, jāʾ, ḏāl, ḍād i ġayn) i és, en essència, una variant de la ṭāʾ.

Vore també

Alfabet àrap

Referències

↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «ظ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[fonol-1] Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.

[grafon-2] Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.

[1]

[2]