Anar al contingut

Magreb

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Magreb (en àrap المغرب al-Maġrib; en bereber, Tamazgha) és l'adaptació al espanyol d'una veu àrap que significa ‘lloc per a on es posa el sol’, el Ponent, la part més occidental del món àrap.

També conegut com a noroest d'Àfrica, Magreb àrap (المغرب العربي al-Maghrib al-'Arabi) o Berbería, és una subregió del nort d'Àfrica que és efectivament una part occidental del món àrap i és predominantment musulmana. La regió inclou Argèlia, Líbia, Mauritània (part d'Àfrica occidental), Marroc, Tunis i Sahara Occidental, menys este últim són tots els Estats membres de l'Unió del Magreb Àrap (UMA). A partir de 2018, la regió tenia una població de més de 100 millons de persones.[1][2][3]

El Magreb generalment es definix com a gran part del nort d'Àfrica, inclosa una gran part del desert del Sahara d'Àfrica, pero exclou Egipte i Sudan, que es consideren en el Máshrek, la part oriental del món àrap. La definició tradicional del Magreb, que ho va restringir a les montanyes de l'Atles i les planures costeres de Marroc, Argèlia, Tunis i Líbia, es va ampliar per mig de l'inclusió de Mauritània i el territori en disputa del Sàhara Occidental.[4][5]

Abans de l'establiment d'estats nacionals moderns en la regió durant el sigle xx, Maghreb es referia més comunament a un àrea més menuda, entre la mar Mediterrànea i les montanyes de l'Atles en el sur. A sovint també incloïa el territori de l'est de Líbia, pero no la Mauritània moderna. Tan recentment com a fins del sigle xix, el terme "Magreb" s'usava per a referir-se a la regió del Mediterràneu occidental del nort d'Àfrica costera en general, i a Argèlia, Marroc i Tunis, en particular.[6][7]


Durant el govern del regne bereber de Numidia, la regió es va unificar com una entitat política independent. Este periodo va ser seguit per un primer domini o influència del Imperi romà. Els vàndals germànics varen invadir despuix d'això, seguits per l'igualment breu restabliment d'un dèbil govern romà per l'Imperi bizantí. Els califatos islàmics varen aplegar al poder baix el califato omeya, el califato abasí i el califato fatimí. El mando més durador va ser el dels imperis bereberes locals de la dinastia almorávide, el califato almohade, Hamaditas, Ziríes, dinastia meriní, dinastia Zayyanid i sultanato wattásida, que s'estén des del sigle viii a el xiii. L'Imperi otomà durant un periodo també va controlar parts de la regió.[8]

Argèlia, Líbia, Mauritània, Marroc i Tunis varen establir l'Unió del Magreb Àrap en 1989 per a promoure la cooperació i l'integració econòmica en un mercat comú. Inicialment va ser concebut per Muammar Gaddafi com un superestado.[cita requerida] L'unió va incloure al Sàhara Occidental implícitament baixe la membresía de Marroc, i va posar fi a la llarga guerra freda de Marroc en Argèlia sobre este territori. No obstant, este progrés va ser de curta duració i el sindicat ara està inactiu.

Les tensions entre Argèlia i Marroc sobre el Sàhara Occidental varen reaparéixer, reforçades per la disputa fronteriça sense resoldre entre els dos països. Estos dos conflictes principals han obstaculisat el progrés en els objectius conjunts del sindicat i pràcticament ho han deixat inactiu en el seu conjunt. L'inestabilitat en la regió i les creixents amenaces de seguritat transfronterizo varen reviure els cridats a la cooperació regional. En maig de 2015, els ministres d'Assunts Exteriors de l'Unió del Magreb Àrap varen declarar la necessitat d'una política de seguritat coordinada en la 33.ª sessió de la reunió del comité de seguiment; Açò va reviure l'esperança d'alguna forma de cooperació.[9][10]

Toponímia

[editar | editar còdic]

En castellà el nom que rep esta regió és «Magreb» (en àrap: المغرب al-Maġrib). Les grafies Maghrib o Maghreb, empleades en anglés i francés en el dígraf "gh", tracten de transcribir el fonema /ɣ/. Antigament es varen utilisar també les transcripcions desusadas Mogreb i el seu gentilici mogrebí.[11]

Tradicionalment s'ha cridat Magreb a la regió d'Àfrica del Nort que comprén els països de Marroc, Tunis i Argèlia, Líbia encara que a voltes s'inclou també a Mauritània. L'opost al Magreb es denomina Máshrek o Alce.


Al-Magrib és també el nom àrap de Marroc, país que en un atre temps era cridat Al-Magrib al-Aqsà, açò és, l'Extrem Magreb o Extrem Ponent. Per esta raó, en àrap s'usen actualment diferents expressions per a distinguir Marroc del Magreb, que han passat a atres llengües com a calcs. La més habitual en castellà és Gran Magreb, que també s'ampra per a distinguir el Magreb reduït o històric (Argèlia, Marroc i Tunis) de lo que actualment es considera Magreb. També s'utilisa l'expressió Magreb Àrap en el mateix sentit, encara que el seu significat és confús, ya que dona a entendre que es contrapon a un Magreb no àrap: en realitat ací cal entendre Magreb no com a nom propi, sino en el seu significat lliteral en àrap; aixina, la traducció exacta de l'expressió és Ponent Àrap, açò és, la part més occidental del món àrap. Com a entitat política, existix l'Unió del Magreb Àrap (UMA), que agrupa a tots els països de la zona (el Sàhara Occidental com a part de Marroc).

Per contraposició a Magreb, els moviments nacionalistes amazigs o bereberes utilisen el terme Tamazgha.

Geografia física

[editar | editar còdic]

El Magreb està llimitat pel mar Mediterrànea al nort, l'oceà Atlàntic a l'oest i el desert del Sàhara al sur. La gran cordillera del Atles s'estén per la seua zona occidental. És una regió de clima mediterràneu, en un índex reduït de precipitacions, llevat en les zones montanyoses. En l'antiguetat es dividia en tres parts d'orient a ponent: Al-Magrib al-Adnâ que comprenia des de Trípoli fins a Bugía, al-Magrib al-Awsat que comprenia des de Bugía fins als Montes Tassa del Atles Mig i el Magrib lluntà que anava des dels Montes Tassa fins a l'Atlàntic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «The World Factbook — Central Intelligence Agency». www.cia.gov. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Northwest Africa : Encyclopedia». English for Students. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  3. ↑ «History and present condition of the Barbary states : Russell, Michael, 1781-1848 : Free Download, Borrow, and Streaming» (en en). Internet Archive. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  4. ↑ «Travels in England, France, Spain, and the Barbary States, in the years 1813-14 and 15 : Noah, M. M. (Mordecai Manuel), 1785-1851 : Free Download, Borrow, and Streaming» (en en). Internet Archive. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  5. ↑ «Milestones: 1801–1829 - Office of the Historian». history.state.gov. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  6. ↑ La conquista i l'assentament musulmans del nort d'Àfrica i Espanya, Abdulwahid Thanun Taha, Routledge Library Edition: Espanya musulmana, p21
  7. ↑ «L'Union du Maghreb arabe». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2010. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  8. ↑ «Maghreb. The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001-05». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  9. ↑ «Antique Maps of North Africa». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2008. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  10. ↑ Amin, Samir (1970). The Maghreb in the Modern World: Algeria, Tunisia, Morocco (en en), Penguin.
  11. ↑ «Magreb», en Real Acadèmia Espanyola i Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, Diccionari panhispánico de dubtes, 2005.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Magreb&oldid=867888»