Anar al contingut

AS-203

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:AS-203 launch.jpg
AS-203

AS-203 (també conegut com SA-203 o Apolo 2) va ser un vol sense tripulació de l'eixida Saturn IB el 5 de juliol de 1966. No duya cap mòdul de mando i servici, ya que el seu propòsit era verificar el disseny de la capacitat de reinicie de l'etapa de l'eixida S-IVB que després s'usaria en el programa Apolo per a impulsar als astronautes des de l'òrbita terrestre a una trayectòria cap a la Lluna. Va conseguir els seus objectius, pero l'escenari va ser destruït accidentalment despuix de quatre òrbites.[1][2]

Objectius

[editar | editar còdic]

El propòsit del vol de el AS-203 va ser investigar els efectes de l'ingravidez en el combustible d'hidrogen líquit en el tanc de segona etapa S-IVB-200. Les missions llunars utilisarien una versió modificada de el SA-2030___, el SA-2031___, com la tercera etapa del vehícul de llançament Saturn V. Açò va requerir que l'escenari es disparara breument per a posar la nau espacial en una òrbita terrestre estacionaria, abans de reiniciar el motor per a volar a la Lluna. Per a dissenyar esta capacitat, els ingeniers necessitaven verificar que les mides anti-salpicaduras dissenyades per a controlar l'ubicació del hidrogen en el tanc anaren adequades, i que les llínees de combustible i els motors pogueren mantindre's a les temperatures adequades per a permetre el reinicie del motor.[3]

Per a mantindre els propulsors residuals en els tancs en òrbita, no hi hauria càrrega útil del mòdul de mando i servici com hi havia en SA-2035___ i SA-2036___ Est va ser reemplaçat per un con de nas aerodinàmic. Ademés, la càrrega completa d'oxidant d'oxigen líquit es va acurtar lleument per a que la cantitat de hidrogen restant s'aproximara a la de l'òrbita estacionaria del Saturn SA-2037___ El tanc estava equipat en 88 sensors i dos cambres de televisió per a registrar el comportament del combustible.

Este també va ser el primer llançament d'un Saturn SA-2039___ de la plataforma 37IB0___

Preparació

[editar | editar còdic]

En la primavera de 1966, es va prendre la decisió de llançar el IB1___ abans que el IB2___, ya que l'IB3___ que anava a volar en el IB4___ es va retardar. L'etapa IB5___ va aplegar a Veta Kennedy el 6 d'abril de 1966; la primera etapa IB6___ va aplegar sis dies despuix, i l'Unitat d'Instruments va aplegar dos dies despuix.

El 19 d'abril, els tècnics varen començar a montar l'amplificador en la plataforma 37IB7___ Una volta més, el règim de prova va trobar problemes que havien afectat a IB8___, incloses les juntes de soldadura badades en les plaques de circuit imprés, que varen requerir la tongada de més de 8000.

En juny de 1966, es podien vore tres eixides Saturn instalats en vàries plataformes a lo llarc de la Veta: en la plataforma 39A hi havia una maqueta de tamany complet del Saturn V; IB9___ estava en la plataforma 34; i S-IVB0___ estava en la 37S-IVB1___

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Apollo AS-203 Launches -- July 5, 1966». NASA. Consultat el 2020-10-24.
  2. «NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details». nssdc.gsfc.nasa.gov. Consultat el 2020-10-24.
  3. «SA-2033___ Apollo Mission SA-2034___». science.ksc.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2019. Consultat el 2020-10-24.


Referències

[editar | editar còdic]