Abelisaurus comahuensis
Abelisaurus comahuensis ("fardacho d'Abel del Comahue") és l'única espècie coneguda del gènero extint Abelisaurus de dinosauri terópodo abelisáurido, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 83 i 80 millons d'anys, durant el Campaniense, en lo que hui és Sudamérica.[1] Solament es coneix per un cràneu i junt en Carnotaurus, són els primers membres coneguts d'un grup de terópodos desconeguts fins a eixe moment, Abelisauridae.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]
Solament es va trobar un cràneu incomplet de 85 centímetros[2] de llarc proveït d'àmplies obertures que allaugeren el seu pes i notables rugosidades nassals.[2] Estava armat de dents llargues i comprimits lateralment. No s'han trobat restants de l'esquelet postcranial, per lo que el tamany és només estimat. El cràneu és relativament profunt. Encara que no hi ha crestes òssees o banyes, com els trobats en alguns atres abelisáuridos, com Carnotaurus , les crestes asproses en el hocico i sobre els ulls podrien haver sostingut algun tipo de cresta feta de queratina, que no s'hi hauria fosilizado. El sostre del cràneu està engrossat. També hi ha fenestras molt grans, obertures similars a finestres, en el cràneu, que es troben en molts dinosauris i reduïxen el pes del cràneu. Una d'elles és una gran fenestra antorbital triangular en el costat del hocico. La conca de l'ull darrere d'ella és prou alta. Està constreñida en el mig per les proyeccions òssees de l'os lagrimal en la part davantera i l'os postorbital en la part atrassera. L'ull estava ubicat damunt de la constricció. Darrere de la conca de l'ull hi ha una gran fenestra infratemporal triangular. La seua forma reflectix un fort inclinament cap a avant de la part posterior del cràneu. L'os frontal del hocico, el premaxilar, tenia quatre dents relativament menuts. El maxilar que es trobava darrere tenia a lo manco sèt, pero tal volta fins a tretze, dents més grans.[2]
Abelisaurus va ser un dinosauri carnívor en dos chicotetes crestes rugosas sobre el seu cap, pero no del tipo ben definit com la que tenen atres membres del seu família. Els restants postcraneales d'esta espècie no han segut trobats, lo que impossibilita una estimació exacta del tamany del seu cos. En 2010, Gregory S. Paul va estimar la seua llongitut corporal en 10 metros i el seu pes en 3 tonellades.[3] En 2012, Thomas Holtz va donar una possible llongitut d'11 metros.[4] En 2016, la seua llongitut es va estimar en 7,4 metros en un anàlisis exhaustiu del tamany dels abelisáuridos.[5] Atres autors varen donar un tamany similar en 7,2 metros i 1,65 tonellades.[6]
Anatomia comparada
[editar | editar còdic]
L'orifici anterorbital és proporcionalment més llarc que en els tiranosáuridos i inclús que atres dinosauris jurásicos o cretácicos. Posseïx una finestra anterorbital accessòria chicoteta situada en la vora anterior de la fossa anterorbital. La regió interorbital més prominent aplegant a contactar en els os llagrimal i postorbital construint un tipo de proyecció en l'òrbita. El foramen orbital és molt alt que en la formació anteriorment senyalada donen una circumferència a penes oberta ventralmente.[2]
El escamoso que proyecta casi fins a arrere en un procés quadrat yugal dirigit ventralmente, ho coloquen en els ceratosáuridos i no en els tiranosáuridos. L'os quadrat notablement més de llarc que en els tiranosáuridos, comparable al del Ceratosaurus. La finestra temporal baixa molt oberta més que en els tiranosáuridos. Les finestres temporals superiors més curtes en el seu eix anteroposterior. La branca horisontal del maxilar grossa per a l'inserció de les dents aplanados lateralment. La base del cràneu posseïx processos alares visibles en el procés lateral de l'esferoide i en una contracció lateral del basiesfenoides.[2]
La comparació en els tiranosáuridos de Cretácico Superior de Norteamérica és inevitable, en ser dinosauris que varen compartir el mateix temps i caseta ecològica. Es nota una adaptació general similar entre abdós gèneros, pero la regió anterobital esteses i les rugosidades nassals en un anàlisis comparatiu dels cràneus fa que el Abelisaurus revele substancials diferències que ho separen dels tiranosáuridos.[2]
L'espai interorbital estret, resultat del contacte entre els ossos lagrimal i postorbital, distint al de Tyrannosaurus i Daspletosaurus. Esta mateixa característica es presenta en dinosauris del Jurásico Superior, com Ceratosaurus i Allosaurus i provablement en Acrocanthosaurus del Cretácico Inferior.[2]
Una atra notable diferència en els tiranosáuridos, és la regió temporal baixa en especial les vores posteriors de la fenestración, la participació del quadrat yugal és molt major que en els tiranosáuridos aixina com els ossos quadrat i el escamoso. Ademés en l'unió entre el escamoso en el quadrat yugal es veu una obertura baixa que no és notable en els tiranosáuridos. Açò demostra una morfologia distinta en la conformació de la regió posterior.[2]
Pel contrari, hi ha òbvies similituts en el Ceratosaurus, en especial en la regió temporal del cràneu. La regió orbital és alta i està tancada per l'unió entre l'os lagrimal i el postorbital. El lagrimal posseïx una vora posterior convexo que demarca l'òrbita, diferent al dels tiranosáuridos que és cóncau. Ademés posseïx una prolongació ventral curta que requerix una prolongació llarga del yugal per a contactar-la, cosa que no apareix en Tyrannosaurus, Allosaurus o Ceratosaurus.[2]
La regió anterorbital és notablement diferent al dels tiranosáuridos, en una gran diferència entre les magnituts, en una obertura llarga i un espai entre esta i el nas extern reduït. La finestra accessòria en oval i en un eix major dorsoventral i separada de l'obertura anterobital.[2] Açò demostra marcades diferències en les formes contemporànees de Laurasia, més propenca a formes de l'Índia, Madagascar i Sudamérica, com Carnotaurus, Indosuchus o Majungasaurus.[7]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Roberto Abel, antic director del Museu Provincial Carlos Ameghino de Riu Negre, a on els restants de l'animal varen estar almagasenats fins al seu estudi, ho va trobar en 1983, originalment assignant-ho a la Formació Allen, pero posteriors estudis ho coloquen en la Formació Anacleto.[8][1][2] En estudiar-ho en 1985 José Fernando Bonaparte i Fernando Novas li varen colocar el nom genèric Abelisaurus en honor al seu descobridor i varen cridar a l'espècie comahuensis per Comahue, regió de la Patagonia Argentina, a on va ser trobat.[2]
Material fòssil
[editar | editar còdic]
L'espècimen holotip, MC 11078, va ser desenterrado en 1983 en la "Pedrera de la Pala Mecànica", lloc a la vora del Llac Pellegrini explorat per Abel des de 1975. L'únic reste fòssil és un cràneu parcial al que li falta la mandíbula, incomplet, especialment en el costat dret. També fa falta el paladar (sostre del hocico). La major part de la conexió entre la base del cràneu i el hocico no s'han trobat. A pesar de les peces faltantes es pot estimar que MEDIRÍA uns 86 cm de llarc.[2] Encara que no hi ha crestes o banyes en el cràneu o al voltant dels ulls del Abelisaurus com en atres abelisáuridos trobats, tal com Carnotaurus, és de supondre que els va tindre, i possiblement estigueren fets de queratina i que per això no es fosilizó.
Abelisaurus és un dels tants dinosauris descobert en la Patagonia en les últimes décades. Originalment va ser descrit com a provinent de la Formació Allen pero estudis posteriors varen provar que els restants provenen de la més antiga Formació Anacleto, part del Grup Neuquén. Esta ha segut datada en el Campaniano enjorn, a finals del Cretácico entre fa 83 a 80 millons d'anys.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Leanza, H.A., Apesteguía, S., Novas, F.E., & de la Font, M.S. 2004. Cretaceous terrestrial beds from the Neuquén Basin (Argentina) and their tetrapod assemblages. Cretaceous Research 25(1): 61-87.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Bonaparte, J. F. i Novas F. E.(1985).29
- ↑ Paul, G.S., 2010, The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press p. 79
- ↑ Holtz, T.R. (2012). Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-dona't Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages, Random House, pp. 83. ISBN 9780375824197.
- ↑ “Allometry and body length of abelisauroid theropods: Pycnonemosaurus nevesi is the new king” . Cretaceous Research 69: 71–89. doi:.
- ↑ (2016) Récorts i curiositats dels dinosauris Terópodos i atres dinosauromorfos, Barcelona, Spain: Larousse, pp. 257. ISBN 9788416641154.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSER04 - ↑ Bonaparte, J. F. 1991. Els dinosauris del membre inferior de la Formació Ric Colorat. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals ""Bernardino Rivadavia"". Els vertebrats fòssils de la Formació Ric Colorat de la ciutat de Neuquén i Rodalies, Cretácico Superior, Argentina, 68-101.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abelisaurus comahuensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.