Abies alba

Abies alba (Abies alba)

Abies alba, el avet comú o avet blanc és un arbre perennifolio de la família de les pináceas, originària de les regions montanyoses d'Europa. De porte piramidal, tamany mig o elevat, entre 20 i 50 metros, pot alcançar els 60 metros d'altura, la seua tronc és dret i columnar, desprovisto de brancas en la seua part inferior, de fins a 6 metros de circumferència, en corfa cenicienta a blanquecina, plana i en vesícules resinosas; s'enfosquix i bada en els eixemplars vells.

Característiques

És un arbre perennifolio, de fulls llineals d'1,5 a 3 cm, planes, solitàries, no punchants, dispostes en dos rencs grossos en dos llínees blanquecinas en la part inferior; ulls no resinosas. Els seus brancas des del sol són casi horisontals. Estróbilos erectos entre 10 i 20 cm en escamas tectrices. Els cons masculins, groguencs, medixen de 7-12 mm i apareixen agrupats en la part inferior de les ramillas. Els cons femenins, verdosos, medixen de 10-18 cm de llongitut, erectos, verdosos en desenrollar-se.

Floració

Florix en la primavera, durant el més d'abril. Els cons maduren en l'autumne següent. Les flors es dividixen en cons femenins (les pinyes o estróbilos) i en cons masculins (a on es troba el polen)

Hàbitat

En les ales i umbrías de les montanyes, principalment sobre els sols frescs i profunts, tant en els rics com en els pobres de calç, en òptim entre els 700 i 1800 metros, pero alcançant en freqüència els 2000 m. Requerix un clima humit, en sequia estival no molt acusada, perjudicant-li molt les gelades tardanes. S'associa al hi haja i també al pi albar, quan este és favorit; o en el pi negre en el seu llímit superior.

Distribució

És una espècie abundant en el centre d'Europa, distribuint-se majorment per massiços montanyosos: és molt abundant en els Alps, els Pirineus, els Cárpatos i els Alps Dináricos. En principi no són molt comuns en la península ibèrica, encara que s'ha repoblat en esta espècie algunes àrees de la rebanc cantàbric i el parc nacional de Peneda-Geres (Portugal). En Espanya es desenrolla especialment en els Pirineus, trobant-se les seues masses més importants en la Comunitat Foral de Navarra i províncies d'Osca, Lleida, Barcelona (Alt Bergueda, refugi de Rio) i Girona. Alcança el seu llímit més meridional en el Montseny i Serra de Guara.

Història

Dioscórides no menciona l'avet, pero Andrés Estany ho classifica junt en atres coníferas paregudes com el pi, i diu "Mes l'avet produïx aquell excelent líquit incògnit als antics, comunament cridat oli d'avet, el qual s'agarra trencant certes vexiguillas que s'unflen entre corfa i corfa de dit avet, en les quals miraculosament s'engendra. És molt clar, pur, transparent, oloroso i amarc i té la virtut de soldar ferides fresques, i de encorar les durícies. Pres per la boca resol tota ventosidad, val contra dolors de yjada, porga les arenes dels renyons i mitiga els dolors de les junturas i dels nervis".

Observacions

El nom científic d'este avet, alba, aludix sense dubte al color blanquecino de la seua corfa, rica en taninos.

La fusta és blanca, llaugera, poc resinosa, fàcil de treballar, és molt usada en la construcció, en ebanisteria fina, per a la confecció d'instruments musicals com a òrguens i en la fabricació de paper. La corfa és rica en taninos.

La trementina, que s'obté de bufes corticales, és un líquit d'olor resinoso i sabor alguna cosa amarc, que els llatins varen cridar lacryma abietis i que va gojar de gran fama com balsámico i vulnerario. Sense tractar es coneix en el nom de resina i s'utilisa per a calafatear els barcos.

Reconeiximent

Base del full no decurrente (chafada neta al arranacar el full, eixos del ramillo suaus al tacte), inserció del peciol circular (i que no descolla de la superfície del ramillo, pla). Fulls normalment escotadas en l'àpiç, de secció aplanada, llargues, vert obscur. Pinyes erectas de escamas caduques i bràcteas tectrices de les mateixes eixints.

Propietats

Té propietats similars a les del pi. Les ulls són riques en resina, i les seues essències principals són el limoneno i el alfa pineno. Els fulls presenten una notable cantitat d'essències, ademés de glucósidos i piceína. La corfa és rica en taninos i flobaceno. La resina ademés de ser rica en trementina, té certa cantitat d'àcit abietínico.

• Per via interna s'utilisa com balsámico i pectoral ya que té propietats anticatarrales, antigripales i diuréticas. L'infusió es prendrà a raó de quatre tacitas diàries.
• Per via externa, és cicatrizante i resolutiu si s'aplica sobre abscesos i tumorés.
• Per via externa com a fricció, la seua essència de trementina actua com a remei contra els dolors reumáticos.
• S'utilisa com desinfectante domèstic. No obstant, deu utilisar-se en precaució, ya que l'essència de l'avet produïx en algunes persones fenomens alèrgics.

Taxonomia

Abies alba va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:...edition seven 110, 2. 1759.

Etimologia

Abies: nom genèric que ve del nom latino de Abies alba.

alba: epítet llatío que significa "blanc"

Sinonímia

• Abies alba subsp. apennina Brullo, Scelsi & Spampinato
• Abies alba var. pardei (Gaussen) Chiula
• Abies alba var. podolica R.I. Schröd.
• Abies argentea Chambray
• Abies baldensis (Zuccagni) Nyman
• Abies chlorocarpa Purk. ex Nyman
• Abies pardei Gaussen
• Peuce abies (Du Roi) Rich.
• Picea pectinata (Lam.) Loudon
• Pinus abies var. pectinata (Lam.) H. Christ
• Pinus baldensis Zuccagni
• Pinus lluïda Salisb.
• Pinus pectinata Lam.

Sinònims ambigus:

• Abies excelsa Link
• Abies nobilis A. Dietr.
• Abies pectinata (Lam.) Lam. & DC.
• Abies picea (L.) Lindl.
• Abies taxifolia Desf.
• Abies vulgaris Poir.
• Picea excelsa Wender.
• Pinus abies Du Roi
• Pinus abies var. leioclada Steven ex Endl.
• Pinus heterophylla K. Koch
• Pinus picea L.

Nom comú

Castellà: abete, avet, avet blanc, avet-branco, avet comú, avet d'Escòcia, avet de full de teixixc, avet de fulls de teixixc, avet de Normandia, avet noble, avet pectinado, avet plateado, abetuna, abetunas, picea, pinabete, pinabete comú, pinavete, pi-avet, sapino.

Bibliografia

1. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.

Enllaços externs

• Abies alba en Arbres Ibèrics

• Abies alba en curioseme