Abonament mineral
- Artícul principal → Agroquímico.
Les substàncies que servixen com a abonament mineral per a la terra són l'algeps o espejuelo, la calç, la marga, la terra, el fango dels estanys, el cieno de les ciutats, magma volcànic i l'argamasa dels derrocaments.
L'algeps
[editar | editar còdic]L'algeps s'ampra calcinat o no, despuix d'haver segut reduït a pols fina en molís. Està principalment destinat al trébol i a les plantes anàlogues lo mateix que a les harinosas, a la colza, a l'avena, al lli i a les praderias. No es pot utilisar per als harinosos destinats a donar gra perque estes plantes enyesadas tiren massa fulls. S'ha observat també que els pésols collits sobre un camp enyesado es couen molt mal.
Per a escampar l'algeps s'elegix en preferència un temps humit i si és possible en el moment que el rocío del matí no s'ha dissipat. S'atén ordinàriament per a enyesar el trébol i les plantes de forraje, que estos vegetals hagen alcançat a una altura de 5 a 6 centímetros per a que l'algeps puga lligar-se als fulls encara humits. Molts agrònoms mamprenen la yesería abans de l'hivern. Pretenen que en este cas el trébol donat en forraje vert és menys perillós per als animals que quan es enyesa en la primavera. És ben provable que esta opinió no és el resultat d'una manera viciosa de donar el trébol a les bésties. Sobre els terrenys baixos, humits i fredor, l'algeps no obra en molta eficàcia. Pel contrari, els seus efectes són notables sobre les terres mediocremente humides i càlides i sobretot sobre les que tenen encara un restant de força antiga. La cantitat d'algeps que s'ampra sobre el sol depén en gran part de la seua calitat. Es conta ordinàriament que cal per a una hectàrea de terra el doble d'algeps dels grans que es necessiten si es vol sembrar el mateix sol de centeno.
La calç
[editar | editar còdic]La calç s'ampra de temps inmemorial en Bèlgica i el seu us ha estat ahí molt escampat. Esta millora produïx sobretot efectes extraordinaris en els terrenys de boscs desmontats, sobre els petorras i en general sobre totes les terres agres que contenen massa femta l'àcit, que per això es troba neutralisat i es torna soluble. Per una atra part, la calç contribuïx encara a la destrucció dels verdets, de les malezas, etc. puix que fa més blanes les terres compactes i més consistents les llaugeres. Es pretenia que la calç eixercia una dañosa influència en la composició dels sols arenencs i sobre les plantes que creixen ahí, pero és una injustícia.
Hi ha molts modos d'amprar els abonaments calizos sobre el sol pero no són tots igualment ventajosos. És sempre preferible utilisar la calç per la formació dels composts que escampar-la pura sobre les terres a menos que no es tracte de encalar els sols àcits o tancar matèries vegetals en molt gran proporció. La confecció dels composts du sense dubte despeses més considerables per a la hechura pero la pèrdua que s'experimenta per este costat és més que compensada per l'economia de calç i les ventages incalculables que resulten d'este procediment. No obstant, succeïx algunes voltes que l'escassea de mijos és un obstàcul a la pràctica que s'acaba de recomanar. En este cas es pot conduir la calç directament al sol anant en conte de depositar-la en menuts montons que es cobrix en terra. Al fi d'alguns dies cau en pols, li l'escampa llavors sobre el sol en capes primes per a cobrir-les immediatament per un rastrilleo enèrgic o per una labranza superficial. Cal evitar escampar la calç desleída o en pols per un temps plujós perque açò seria arriscar de vore-la combinada en l'arena de la terra per a formar una espècie de argamaza.
La encaladura troba la seua aplicació en les sembres d'autumne aixina com a l'avena, a la garrofa, a la colza, a l'esparcilla, a l'alfalfa i a atres diferents espècies de trébol. En Espanya es tenia la costum d'amprar la calç en fortes dosis per un gran número d'anys. Eixe és un procediment viciós, que ocasiona moltes voltes al cultivador pèrdues considerables. Cal tant com siga possible, renovar les encaladuras de manera de no amprar mai al mateix temps més de 50 a 60 hectolitros de calç sobre una hectàrea de terra.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abono mineral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.