Abric i cova de Benzú
El abric i cova de Benzú és un jaciment arqueològic situat en la localitat espanyola de Benzú (Ciutat autònoma de Ceuta). El jaciment comprén des de fa uns 250 000 anys fins als 70 000, per lo tant dins del Pleistoceno.[1]
Durant les excavacions realisades per l'Universitat de Càdis entre els anys 2002 i 2012 es varen arreplegar més de 30 000 objectes.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]l'abric i la cova de Benzú se situen en la zona més nort-occidental de Ceuta, en el denominat Camp Exterior, en els voltants de la frontera de Benzú. El seu nom ho rep del topònim més propenc relacionat en el poblat de la Cabililla de Benzú.
L'abric es troba obert en les dolomías, sent la seua ubicació topogràfica abrupta en parets casi verticals. Actualment, ha perdut casi totalment la seua coberta superior per desplome, presentant una chicoteta coberta a modo de visera. L'abric presenta unes dimensions de 15,52 x 6,20 m. La cova es localisa en l'extrem suroest, presentant unes dimensions de aproxímadamente 5,4 x 4,6 m. Esta és difícilment reconeixible des de l'exterior en contar en un chicotet accés biselado de forma lenticular.
Els estudis desenrollats en l'abric de Benzú planteja que va ser una localisació freqüentada per societats caçadores-recolectores durant el Pleistoceno Mig i Superior en un àrea natural interessant com el Nort d'Àfrica en la zona del estret de Gibraltar. La situació geogràfica de Benzú oferix unes potencialitats bàsiques per a la vida quotidiana d'este tipo de societats tals com a matèries primeres en l'entorn immediat per a la fabricació de les ferramentes de treball, aigua dolça i explotació subsistencial de recursos animals, vegetals i possiblement malacológicos. El registre arqueològic documentat en la cova de Benzú permet plantejar l'utilisació d'este espai en un lloc d'ocupació semipermanente depenent d'un llogaret localisat en el territori immediat. Igualment, és interessant resaltar com durant bona part d'este temps, dita cavitat va ser utilisada com a enterrament primari. S'emmarca per tant en l'explotació i us del territori per part de comunitats tribals comunitàries.
L'importància dels estudis arqueològics en la Cabililla de Benzú permet profundisar sobre les societats caçadores-recolectores i tribals comunitàries del Nort d'Àfrica des d'enfocaments socioeconòmics. Igualment es convertix en un lloc idòneu per a comprendre les possibles relacions entre el Nort d'Àfrica i el sur de la península ibèrica en moments concrets del Pleistoceno i el Holoceno.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Calat et al., 2013, p. 265.
- ↑ «Els investigadors de la UCA donen per conclosa l'última campanya en Benzú, en la recollida de més de 30.000 objectes». uca.és. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011. Consultat el 21 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abrigo y cueva de Benzú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.