Anar al contingut

Abu Nuwas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Abu Nuwas.jpg
Abu Nuwas


Abū Nuwās al-Hasan Ibn Hāni' al-Hakamī (àrap أبو نواس الحسن بن هانئ الحكمي) (Ahvaz, Iran, 747-Bagdad, 815), o simplement Abū Nuwās (أبو نواس)[1] o Abu Novas en transliteración persa, va ser un dels més grans poetes clàssics àraps. Naixcut en la ciutat de Ahvaz (Pèrsia), en l'actual Iran, de pare àrap i mare persa, es va convertir en un mestre de tots els gèneros contemporàneus de la poesia àrap,[2] pero la seua reputació es va basar en poesia báquica (خمريات jamriyyat), i cap a l'amor homosexual (مذكرات mudhakkarat).[2] Abu Nuwas va entrar aixina en la tradició folklòrica, com a poeta celebrat i disoluto, present com a personage vàries voltes en el llibre Les mil i una nits.

Va morir durant la Gran Guerra Civil Abbasida ans que Al-Ma'mūn alvançara des de Khurāsān en 199 o 200 AH (814– 816 d. C.).[3]

Vida i treballs primerencs

[editar | editar còdic]

El seu pare, Hani, a qui Abu Nuwas jamai va conéixer, pertanyia a la tribu àrap dels Banū Sa'd i era soldat de l'eixèrcit de Marwan II, i la seua mare Golban, d'ofici tejedora, era persa, por cuanto des de chiquet va parlar indistintament persa i àrap.

Les biografies diferixen en la data de naiximent d'Abu Nuwas, situant-la entre 747 i 762. Alguns diuen que va nàixer en Damasc, en Basora o Ahwaz, sent el seu nom al-Hasan ibn Hani al-Hakami. El seu pseudónimo, Abu Nuwas (Pare del passador de cabell), es referix a les dos llargues guedejas que li caïen en els muscles.

Va viure la seua joventut en Basora, a on va estudiar el Corán i gramàtica i va tindre per mestre i amant al poeta Waliba ibn al-Hubab, bart libertino, que li'l va dur a viure en ell a la ciutat de Kufa. De tornada en Basora va estudiar en Jalaf al-Ahmar, un mestre en poesia preislámica. Per a millorar el seu àrap, va viure una temporada entre els beduinos del desert, pero detestava eixa vida i va decidir tornar a la populosa Bagdad.[4]

Exili i presó

[editar | editar còdic]

Abu Nuwas va ser forçat a fugir a La #Meca i després a Egipte per un temps, despuix d'escriure una elegia de alabanza als Barmakíes, la poderosa família de jerarcas protectors d'Abu i perseguida i assessinada pel califa d'eixe llavors, Harún al-Rashid de la dinastia abbasí. A pesar de l'aprecie que suscitava en la cort, no va deixar de passar alguna temporada en la presó com a conseqüència de la seua vida hedoniste i de la seua afició al vi.

Va tornar a Bagdad en 809, ocorreguda la mort d'Harún al-Rashid i ascendint al tro AlMuhammad al-Amin, el jove i libertino fill del-Rashid, d'a penes vintidós anys, i antic pupil d'Abu Nuwas, un colp de sòrt, durant el qual es creu que va escriure la majoria dels seus poemes, ya que Al-Amin no només era un amant de les arts i les lletres sino que, ademés, compartia l'hedonisme d'Abu Nuwas, sent la seua comissió real més famosa la casida que va compondre en alabanza del-Amin. Per a desgràcia d'Abu, el califa va morir als quatre anys de regnat i li va succeir el seu germà, també amant de les lletres i les arts, pero no aixina dels bebedores i rebels.

Es diu que el secretari d'Al-Ma'mun va enganyar a Abu Nuwas per a que escriguera una sàtira contra Ali, el gendre del Profeta, mentres estava ebri. Zonbor va llegir deliberadament la poesia en públic, i es va assegurar de que Nuwas seguira en presó. Depenent de la bibliografia que es consulte, Abu Nuwas va morir en presó, o va ser enverinat per Ismail bin Abu Sehl, o abdós, cap a l'any 815.

Llegat

[editar | editar còdic]

Abu Nuwas és considerat un dels grans poetes de la lliteratura àrap clàssica.[5] Va influir en molts escritors posteriors, com Omar Jayyam i Hafiz de Shiraz (abdós perses) i Ibn Quzman (poeta andalusí), per mencionar només alguns.


Entre les seues poesies millor conegudes destaquen aquelles que ridiculisen les Mu'allaqat, és dir, els poemes de la poesia preislámica el tema de la qual és la nostàlgia pel beduinismo, i que alaben la vida moderna en Bagdad com un contrast.[6]

Va cultivar primer una poesia en la tradició àrap clàssica, i després la va abandonar en favor de temes nous. Gran part de la seua poesia recorre al tòpic báquico i eròtic, en consonancia con la seua vida dissipada. Les descripcions de les seues chales que, generalment, transcorren en una taverna judeua o cristiana de nit, són de gran realisme.

Una personificació concupiscente d'Abu Nuwas apareix en vàries ocasions en Les mil i una nits.

La seua llibertat d'expressió, la seua celebració a l'amor i al sexe entre hòmens, varen continuar encenent l'ànim dels seus censores:

¿M'Ames?
Quan vaig vore aquell bell jove,
ell reïa en godeos.
Estàvem els dos #solo, en fi,
#solo en Deu. I no obstant,
ell va posar la seua mà en la meua
i em va parlar vast temps;
despuix em va dir "¿m'ames?".
"Sí, més allà de l'amor".
"I per tant -va dir-,¿em desiges?".
"Tot en tu és desijable".
"Tem llavors i oblida'm aixina..."
"Si el meu cor volguera obedir-me..."
Traducció d'Alfonso Bolado de l'original d'Abu Nuwas

La seua producció poètica va ser arreplegada despuix de la seua mort pels erudits al-Suli i Hamza al-Isbahani. Es conserven aproximadament 13 000 versos. A pesar de ser un dels poetes àraps més apreciats, algunes de les edicions actuals de les seues obres obvien, per raons d'recato, incloure els molts poemes que va dedicar als seus múltiples amants varons.

Mentres que les seues obres varen ser àmpliament conegudes fins als primers anys de el XX, en 1932 la primera edició moderna i censurada va ser publicada en El Caire, deixant de costat enterament tota la poesia homoerótica. 6000 llibres de la seua poesia varen ser cremats pel Ministeri Egipcíac de Cultura en giner de 2001..[7][8] En l'entrada de la Enciclopèdia Aràbiga Global saudí sobre Abu Nuwas, s'omet tota menció a la pederàstia.[9]

Poesia báquica

[editar | editar còdic]

Gran part de la seua poesia és báquica, d'acort en la seua vida dissipada.[10] Les descripcions de les seues chales que, generalment, transcorrien en una taverna judeua o cristiana de nit, són d'un gran realisme i al mateix temps d'un esteticisme d'una calitat que alvança espectacularment a les seues més lluents antecessors.[11]


El gènero báquico o khamriyya va ser un art poètic àrap dels més cultivats, que va recórrer des de lo més profunt de la península aràbiga fins al Andalus, i Abú Nuwa va ser un dels poetes arabopersas que més va expondre este tema en la seua obra. Els poemes d'este gènero, l'autor els descriu a modo de metàfores i mescla en gran personalitat i harmonia exquisits jocs de paraules tals com a copes, bols i cálices, tavernes o convents, cristians o judeus, belles dònes amagades en ánforas, els pares de les quals només les entreguen a canvi d'una bona dote, vida cortesana en luxos o campaments en ruïnes, perfums i religió.[12]


  • El vi i els seus atributs : vista, olfat, tacte, oït, gust i els efectes del vi.

Abu Nuwas rodeja el vi en els atributs dels cinc sentits; el vi té el poder d'allumenar de nit el rostre de la persona amada, la calor de les nits d'hivern, o com el sol cega els ulls de qui ho mira. El perfum que exhala és com l'aroma d'una poma i el seu perfum ho compara a l'alé de l'amat o les flors del jardí a on beuen els amics. El tacte que té el vi és suau com la seda ya través de la copa de vidre, quan la transporta el copero en els seus dits es reflectix el color roig, en el que sembla teñir de sanc les seues mans. Segons Abu Nuwas el vi parla i conta secrets al bebedor. El sabor del vi, ho definix com «picante com el pebre» o «amarc fins a encollir el nas» -en aquella época el vi era una beguda espessa i devia ser mesclat en aigua-. Entre els numerosos efectes que descriu del vi.[13]

  • Comensals, coperos i censores: el poeta, el copero, els comensals i el censor.

El poeta no separa el gènero báquico de l'eròtic; aixina, presenta els comensals junt en els servidors del vi com a objectes eròtics plens d'amor i llibertinage, junta la passió per abdós gèneros junt al poder del poeta. Al copero o servidor del vi, ho compara, a voltes, en una gasela de mirada i moviments seductors, servix el vi en la copa i en els seus ulls s'aprecia una atra espècie de vi embriagador també. Com si fora una metàfora, a voltes Abu Nuwas nomena el copero Gulam en una terminació femenina gulaminyya, representant en este cas l'amor cast pel vi i en l'atre l'amor obscé que li inspira el copero. Als comensals, sempre els definix com a personages inteligents i de gran sensibilitat. La censura o el censor són criticats obertament, molts dels seus poemes, els comença en una frase dirigida a este censor per a pregar-li que deixe la seua crítica, és un personage mostrat sempre de manera odiosa i fent la contra sempre a les seues accions , quan més li argumenta el censor per a deixar de beure més li incita a ell a fer lo contrari i animar als seus amics a continuar bevent.[14]

  • L'espai báquico: les tavernes, els convents, els jardins i la cort.

Els espais a on se celebren tots els seus poemes báquicos som molt diversos, encara que en alguna cosa en comú: es troben sempre el poeta i els seus amics rodejats pels plaers de la música, l'amor i el vi. Les tavernes es trobaven, com els convents, extramuros de Bagdad, entre vinyes que solien produir el seu propi vi i regentades per judeus o cristians; acodir a estos llocs solia ser sempre de nit; els taberneros, sempre abans d'obrir la seua porta, interrogaven el grup d'amics per a estar segurs de la seua solvència; allí, moltes d'estes nits, i per l'embriaguea, devien quedar-se a passar una o vàries nits. Les nits en els convents cristians a on els oferien el vi per ells produït, solien ser relatades més o menys com les tavernes, en la diferència que Abu Nuwas dona moltes notícies de l'organisació de la vida monacal. Els jardins i horts són llocs relatats per al fruïment de la beguda del vi junt en el seu grup d'amics, baix els arbres i rodejats de flors, acompanyats per músics i cantants; en estos llocs, els poemes són comparats sempre en el perfum i la bellea de les flors. Finalment, dins dels palaus de la cort del califa, és a on se celebraven les millors festes; la beguda s'unia a la música, la poesia i els més selectes plaers.[14]

  • Vi i l'Islam: beure en ramadà, el pelegrinage a la taverna, els atres preceptes de l'Islam, el vi i el dimoni.

Segons el poeta siri Ali Ahmad Said Esber, conegut pel seu pseudónimo Adonis, Abu Nuwas és el «poeta de la falta per ser el poeta de la llibertat»,[15] puix va convertir la vida del plaure, i secretament el vi, en element de cult i va conseguir un llenguage propi com una simbologia d'una religió; el mateix Abu Nuwas referia: «yo tinc la meua religió»; la seua poesia li va servir per a mostrar en la seua época un element de modernitat la de la seua acció i opinió lliure: «la moral de la falta».[15]


El poeta va ser provocador contra una de les grans aportacions de la península aràbiga i la seua gent: l'islam. Els preceptes de la religió islàmica varen fer que cometera les pijors faltes. El més de Ramadà i les seues lleis varen ser objecte per part de l'escritor de sàtiras i blasfèmias, durant el qual va continuar bevent a amagades junt en les seues amistats, segons diu, tancats en tavernes o també fent-se passar per cristians. Va canviar el pelegrinage a La #Meca per un atre simbòlic a Bagdad i les seues vinyes i tavernes. En la seua poesia, simula una conversació entre un alfaquí i el seu discípul, el que pregunta els deures per a ser un bon musulmà; el mestre respon en paraulotes contra els preceptes més sagrats de la seua religió. En un atre poema, seduïx el mateix poeta al dimoni, al que propon un pacte: l'invocarà sempre que necessite la seua ajuda a canvi de que el diable no perga la seua adoració; aixina, per eixemple, sempre que un enamorat d'Abu Nuwas no cau en els seus braços, recorre al diable.[16]

  • Vi i poesia: el campament abandonat i la intratextualidad.

L'obra d'Abu Nuwas sempre és crítica per a en els àraps i les seues tradicions; aplega també a la crítica de la poesia clàssica beduina; és contrari a la distribució precisa i al tractament establit sobre el tracte d'alguns temes. Com el nasib o pròlec amorós en el que sempre s'escomença la casida clàssica, en la que els poetes es queixen davant la visió del campament a on es trobava la seua amada, abandonat per la seua tribu nómada. Sempre en este punt, els poetes recorden els moments vixcuts junt al seu amor. Abu Nuwas inicia molts dels seus poemes en el seu sarcasme habitual, i en lloc de plorar davant el campament abandonat i l'absència de la seua amada, el poeta incita a continuar bevent i descriu en lloc del recort a la seua amada el recort de la nit passada en els seus amics bevent i en el seu amat, menciona les tavernes en lloc dels campaments del desert. Aixina, Abu Nuwas, encara que inserta algunes voltes versos d'atres poetes en la seua obra en la mateixa mètrica i rima, sempre canvia els matisos i els sentiments que mostraven els anteriors poetes.[17]

Poesia eròtica

[editar | editar còdic]

Va difondre el fruïment, tant el llegítim com el "illegal", ocurrente i divertit. El seu disoluta actuació ho va convertir en perverso i polimorfo de nit, i cosmopolita i aristócrata de dia. Les seues actuacions, des de la protecció del califa, estava plena de fantasia i excentricitats. La seua poesia desborda sexe, erotisme, poder i ostentació. En llegir la seua poesia, es té la sensació d'assistir a una orgia en una taverna en el desert, en gerros desbordants de néctars, menjar abundant i copes plenes de vi. Llegint-ho, es pot imaginar l'ombra de debilitades esclaves i amors sumisos, mesclat en comensals i invitats cínics i frívols.[18]

Va cultivar la poesia eròtica sense sentir-se llimitat per cap tema, en l'agudea que li permetia el seu assumit llibertinage. Ataca de manera directa i altera els hàbits adquirits. S'expressava directament, sense pseudónimo hipòcrites ni calificatius o substitutius equívocs. Cridava les amants pel seu nom i les afalagava tractant-les de deas. Una llibertat en la seua expressió impossible d'entendre en la societat del seu temps. Des d'esta posició, va desenrollar noves actituts, com el cult a l'apariència, l'afició per l'erotisme, els #convencionalisme i el refinament. Una actitut valenta i un estil independent que varen situar el poeta com un alvançat de la modernitat en una gran influència en la poesia àrap.[18]

Abu Nuwas és considerat un dels grans de la lliteratura àrap clàssica. A pesar de la seua lliteratura irreverent i la mala reputació que va tindre en vida, va influir en molts escritors posteriors, com el poeta i matemàtic Omar Khayyam (XI) i el poeta místic Hafez de Shiraz de Shiraz (XIV) (abdós perses). Una caricatura hedonista d'Abu Nuwas apareix en vàries ocasions en Les mil i una nits. Entre les seues poesies més conegudes, destaquen aquelles que ridiculisen els Mu'allaqat, és dir, els poemes de la poesia preislámica, el tema és la nostàlgia pel beduino, i alaben la vida moderna en Bagdad com a contrast.

Obres

[editar | editar còdic]

Ismail bin Nubakht, contemporàneu de Nuwas's contemporaries, va expressar:

"Mai vaig conéixer a un home de major coneiximent que Abu Nuwas, ni a un que, en una memòria tan ricament amoblada, posseïra tan pocs llibres. Despuix de la seua mort, registrem la seua casa i solament vàrem poder trobar una coberta de llibre que contenia una carpeta de paper, en la que hi havia una colecció d'expressions rares i observacions gramaticals.."[19]

Les primeres #antologia de la seua poesia i la seua biografia varen ser produïdes per:[20]

  • Yaḥiā ibn al-Faḍl i Ya‘qūb ibn al-Sikkīt varen ordenar les seues poesies en dèu categories segons el tema, en lloc de per orde alfabètic. Al-Sikkīt va escriure un comentari de 800 pàgines.[21]
  • Abū Sa’īd al-Sukkarī[22] va editar la seua poesia, incloent comentaris i notes llingüístiques; va poder editar aproximadament uns dos terços de l'obra de mil folis.[23][24]
  • Abū Bakr ibn Yaḥiā aI-Ṣūlī va editar la seua obra, organisant els poemes alfaberticamente, i corregint algunes atribucions falses.
  • ‘A elī ibn Ḥamzah al-Iṣbahānī també va editar els seus escrits, compiló les obres alfabéticamente.[25]
  • Iūsuf ibn al-Dāyah[26]
  • Abū Hiffān [27][28]
  • Ibn al-Washshā’ Abū Ṭayyib, erudit de Bagdad[29][30][31][32]
  • Ibn ‘Ammār[33] va escriure una crítica a l'obra de Nuwas, incloent cites en les quals al seu criteri havia comés plagi.[34][35]
  • Al-Munajjim family: Abū Manṣūr; Yaḥiā ibn Abī Manṣūr; Muḥammad ibn Yaḥiā; ‘A elī ibn Yaḥiā; Yaḥiā ibn ‘A elī; Aḥmad ibn Yaḥiā; Hārūn ibn ‘A elī; ‘A elī ibn Hārūn; Aḥmad ibn ‘A elī; Hārūn ibn ‘A elī ibn Hārūn.[36][37][38][39][40]
  • Abū al-Ḥtorren al-Sumaysāṭī també va escriure una lloa a Nuwas.[41]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ibn-Hallikān, 1961, II.
  2. ↑ 2,0 2,1 Esat Ayyıldız. "Ebû Nuvâs’ın Şarap (Hamriyyât) Şiirleri". Bozok Üniversitesi İlahiyat Fakültesi Dergisi 18 / 18 (2020): 147-173.
  3. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 352-3.
  4. ↑ Arbuthnot, F.F. (1890). Arabic Authors: A Manual of Arabian History and Literature. W. Heinemann. ISBN 978-1-4655-1080-8. LCCN 43050203
  5. ↑ Kennedy, Philip F. (2005). Abu Nuwas: A Genius of Poetry. OneWorld Press. ISBN 1-85168-360-7.
  6. ↑ Gado (1998). Abunuwasi. Sasa Sema Publications. ISBN 9966-9609-0-2. OCLC 475143542
  7. ↑ Al-Hayat, 13 January 2001
  8. ↑ Middle East Report, 219 Summer 2001
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ DDAA, 2004, p. 105, Gran Enciclopèdia en català.
  11. ↑ Chebel, 2005, p. 21.
  12. ↑ Gil, 2009, p. 266.
  13. ↑ Gil, 2009, p. 267-268.
  14. ↑ 14,0 14,1 Gil, 2009, p. 269-271
  15. ↑ 15,0 15,1 Adonis, 1997, p. 44-45.
  16. ↑ Gil, 2009, p. 271-272.
  17. ↑ Gil, 2009, p. 273.
  18. ↑ 18,0 18,1 Chebel, 2005, p. 23.
  19. ↑ Arbuthnot, 1890, p. 81.
  20. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 312–16,353,382,1062.
  21. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, p. 352.
  22. ↑ Abū Sa’īd al-Ḥtorren ibn al-Ḥusayn al-Sukkarī (d. 888/ 889), scholar of linguistics, ancient history, genealogy, poetry, geology, zoology and botany.
  23. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 173, 353.
  24. ↑ Flügel, 1862, p. 89.
  25. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 353, 954.
  26. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 353, 1129.
  27. ↑ Abū Hiffān Abd Allāh ibn Aḥmad ibn Ḥarb al-Mihzamī (d. 871), secretary and poet of al-Baṣrah who lived in Baghdād.
  28. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 316, 1003.
  29. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, pp. 186, 353, 1122.
  30. ↑ Suyūṭī (al-), Jalāl al-Dīn ‘Abd al-Raḥmān (1965). Bughyat al-Wuʻāh fī Ṭabaqāt al-Lughawīiīn wa-al-Nuḥāh (vol. 1) (en Arabic), al-Qāhirah: Ṭubiʻa bi-mạṭbaʻat ʻĪsa al-Bābī al-Halabī, p. 18 (§ 27).
  31. ↑ Iāqūt, Shihāb al-Dīn ibn ‘Abd al-Ḥamawī (1993). Irshād al-Arīb a elā Ma'rifat al-Adīb (en Arabic), Beirut: Dār Gharib al-Islām i, pp. 2303-2304 (§ 953).
  32. ↑ Iāqūt, Shihāb al-Dīn ibn ‘Abd al-Ḥamawī (1913). Irshād al-Arīb a elā Ma'rifat al-Adīb (vol. VI (7)) (en Arabic), Leiden: Brill, pp. 277–278.
  33. ↑ Ibn ‘Ammār is possibly Aḥmad ibn ‘Ubayd Allāh Muḥammad ibn ‘Ammār al-Thaqafī (d. 926), Shī’ah secretary and vizier to many caliphs.
  34. ↑ Iṣbahānī, Abū al-Faraj (1888). Kitab al-Aghānī (vol. IV) (en Arabic), Leiden: Brill, p. 157.
  35. ↑ Iṣbahānī, Abū al-Faraj (1888). Kitab al-Aghānī (vol. XVIII) (en Arabic), Leiden: Brill, pp. 2–29.
  36. ↑ Khallikān (Ibn), Aḥmad ibn Muḥammad (1868). Ibn Khallikan's Biographical Dictionary (tr. Wafayāt al-A'iān wa-al-Anbā Abnā' al-Zamān) (vol. III) (en anglés), London: W.H. Allen, pp. 604–5.
  37. ↑ Khallikān (Ibn), Aḥmad ibn Muḥammad (1972). Wafayāt al-A'iān wa-Anbā' Abnā' al-Zamān (The Obituaries of Eminent Men) (vol. VI) (en Arabic), Beirut: Dār Ṣādonar, pp. 78–79.
  38. ↑ Tha‘ālibī (al-), ‘Abd al-Mālik, Abū Manṣūr (1915). Nāqidan fī Yatīmat al-dahr fī Shu'arā' Ahl al-Aṣr (vol. II) (en Arabic), Calcutta: Baptist Mission Press, p. 283.
  39. ↑ Tha‘ālibī (al-), ‘Abd al-Mālik, Abū Manṣūr (1915). Nāqidan fī Yatīmat al-dahr fī Shu'arā' Ahl al-Aṣr (vol. III) (en Arabic), Calcutta: Baptist Mission Press, pp. 207–8.
  40. ↑ Tha‘ālibī (al-), ‘Abd al-Mālik, Abū Manṣūr (1885). Index: Farīdatu'l-'Aṣr (en Arabic), Damascus: Al-Maṭba’ah al-Ḥanifīyah.
  41. ↑ Ibn al-Nadīm, 1970, p. 353.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abu_Nuwas&oldid=661980»