Acacia dealbata

Acacia dealbata (Acacia dealbata)

Acacia dealbata, mimosa, acacia mimosa, aromo francés, mimosa comuna, mimosa fina, mimosa plateada o acacia australiana és un arbre de la família de les leguminosas (Fabaceae).

Descripció

Es tracta d'un arbre d'entre 10 i 12 m d'altura, perenne, usat en jardineria com a ornamental, de creiximent ràpit pero que rarament excedix dels 30 anys d'edat. De corfa grisácea o blanca i plana, molt ramificat. Branques angulosas, pubescentes. Fulls bipinnadas de 8-20, cada una d'elles en 25-40 parells de folíols, en el fes glabro i el envés tomentoso. Inflorescència en glomérulo globoso en més de 25 flors, molt olorosas. Pedúnculs pubescentes. Florix de giner a març. Produïx de quatre a cinc llavors en una baïna verda-blavaada, esclafada i una miqueta curvada.

Procedència

La major part de les varietats són originàries d'Austràlia i de Tasmania, a on pot trobar-se fins als 1000 m s. n. m.

Caràcter invasor

La acacia dealbata es troba naturalisada en atres parts del món, a on s'ha establit i es comporta com espècie invasora. En la península ibèrica es troba naturalisada i es considera plaga en el noroest d'Espanya, principalment zones montanyoses de Galícia (en gran presència en els monts de la província d'Orense) i nort de Portugal.

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, per lo que està prohibits en Espanya, llevat Canàries i Balears, la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Problemàtiques que ocasiona

Quan s'establix, acacia dealbata té un creiximent molt ràpit i desplaça a totes les demés espècies autòctones en qüestió de pocs anys, de forma molt més agressiva que atres espècies forànees com el eucalipto.

La mimosa és una gran consumidora d'aigua i també acidifica els sols, empobrint-los. Ademés, és una espècie pirófita, que ardix molt corrents en el cas d'incendis i que colonisa terrenys cremats de forma molt ràpida, impedint el repoblament natural en espècies autòctones.

Subespecies

Hi ha dos subespecies:

• Acacia dealbata dealbata. Altituts baixes a moderades. Arbres de fins a 30 m; fulls en la seua major part 5-12 cm llarc.
• Acacia dealbata subalpina Tindale & Kodela. Grans altituts en les Montanyes Snowy. Arbusto de fins a 5 m (rarament 10 m) d'alt; fulls principalment entre 1,5 i 8,5 cm de llarc.

Usos

Plantats en parcs, carrers, passejades, encara que l'us més estés és la jardineria pel color de les seues flors i el número d'elles, que oferixen conjunts de gran bellea. Es cultiva com fijador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc contingut en taninos.

S'obtenen productes químics, forraje, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes i fusta.

En Itàlia el símbol del dia de la dòna és la mimosa, i s'acostuma regalar un menut ram de mimosa a les dònes. En alguns treballs regalen a totes les empleades un ramito, o un dolç cridat “mimosa”; molts forns preparen dolços grocs (recordant el color de la mimosa) i en els carrers hi ha molts venedors de mimosa.

Taxonomia

Acacia dealbata va ser descrita per Johann Heinrich Friedrich Link i publicat en Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera 2: 445. 1822.

Etimologia

Vore: Acacia: Etimologia

dealbata: epítet latino que significa "blanquejat".

Sinonímia

• Acacia decurrens var. dealbata (Enllaç) Muller
• Acacia decurrens var. mollis Lindl.
• Acacia puberula Dehnh.
• Acacia derwentii Siebert & Voss
• Acacia decurrens var. dealbata (Enllaç) Maiden
• Acacia affinis Sweet
• Racosperma dealbatum (Enllaç) Pedley

Noms vernàculs

• acacia, acacia de full blau, acacia francesa, alcacia, alcarcia, aromo, mimosa. Aragonés: acacia, alcacia, alcazia, alcarzia

Vore també

• Acacia sensu clapixc

Bibliografia

1. Diccionari Ilustrat dels Noms Vernàculs de les Plantes en Espanya. Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986.
2. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
4. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
6. Ric Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. Acacia 1–207. Conabio, Mexico D.F.
7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
8. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.