Acacia karroo

aromo de Suràfrica (Acacia karroo)

El aromo de Suràfrica (Acacia karroo) és una espècie de Acacia nativa del sur d'Àfrica que forma un arbre d'altura menuda a mijana. És difícil de diferenciar de Acacia nilotica subsp. adstringens sense examinar les baïnes.

Descripció

Un arbre en altures generalment dins de 4-8 m, encara que pot aplegar a 12 m i inclús s'han trobat eixemplars de fins a 17 m. Té una copa redonejada, de ramificació prou baixa sobre el tronc. La corfa és de color roig en les branques jóvens, enfosquint-se en l'edat. A voltes un color rojós atractiu es pot vore en les fissures profundes de la corfa. Els fulls són de textura fina i color vert obscur. Les abundants flors grogues apareixen a principis d'estiu, o despuix de pluges abundants. Les baïnes són estretes, planes i en forma de mija lluna. Són de color vert quan són jóvens que es convertixen en marró quan se sequen. Les baïnes s'òbrin permetent que les llavors caiguen al sol. Les espines s'emparellen, són grisáceas a blanques i són llargues i rectes. La densitat de la fusta de Acacia karroo és d'uns 800-890 kg/m³.

Distribució

Ocorre naturalment en el suroueste d'Angola, el sur de Zàmbia i Malaui, en parts de Botswana i en la costa meridional d'Àfrica. Va ser introduïda en atres parts d'Àfrica, en Austràlia, Amèrica del Sur, Índia i Myanmar/Birmània.

És un arbre dels boscs oberts i praderies arboladas. Alcança el seu major tamany quan rep les precipitacions de 800-900 mm, pero pot créixer i prosperar inclús en condicions molt seques, tals com la regió Karoo de l'oest d'Àfrica del Sur. El requisit ací són els sols profunts que permeten que les seues raïls s'estenguen. En tots els llocs de la seua àrea de distribució, no obstant, l'arbre es reconeix fàcilment per les seues distintives espines llargues blanques emparellades i la corfa de color café. En els tròpics mostra poca variació, pero en l'extrem sur de la seua distribució es fa més variable en apariència.

Ecologia

Acacia karroo normalment té una vida de 25 anys, i alguns eixemplars alcancen 30 a 40 anys. És un pioner adaptable que pot tolerar temperatures baix zero i periodos sense aigua. És capaç d'establir-se sense ombra, refugi o protecció contra incendis de pasturages. Una volta que alcancen més d'un any d'edat, les plántulas poden rebrotar despuix del fòc.

Varis fongos estan associats en este arbre i la copa dels arbres madurs pot ser parasitada per varis muérdagos, que condicionen la disminució de l'arbre. Este arbre té una llarga raïl pivotante que li permet l'us de l'aigua i els nutrients del subsol profunt, açò i la seua capacitat per a fixar el nitrogen, atrauen a les pastures i atres plantes que prosperen en la seua ombra.

Li'ls ha observat en la zona Torre de la Mar, prop de Màlaga, Espanya. Ací creix lliurement com un arbust gran en un terreny baldío. S'ha utilisat com a cobertura per a mantindre fora les cabres dels horts. Florix en juliol.

En Austràlia, Acacia karroo es considera una possible maleza, perque pot propagar-se ràpidament i d'una forma que inhibix el creiximent d'algunes atres espècies.

Toxicitat

Les espècies del gènero Acacia poden contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucósidos cianogénicos en els fulls, les llavors i la corfa, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.

Usos

A. karoo s'utilisa per a productes químics, forrajes, usos domèstics, gestió ambiental, fibres, menjars, begudes, i la fusta. La fusta és dura i de color blanc o llaugerament groguenc, rara volta es produïx duramen marró obscur. És àmpliament cultivat en Àsia, Austràlia, el Mediterràneu, la Índia i el Oceà Índic. Les grans espines fan que l'arbre deu ser abordat , i manejat en esment.

Aliments

Com és comú en les ssp. de Acacia, es filtra làtex comestible dels clavills en la corfa de l'arbre, i és una part important de la dieta hivernal del gálago surafricà. La goma es pot utilisar per a fabricar dolces (vore goma aràbiga). En les zones seques, la presència de l'arbre és un signe d'aigua, tant per damunt com a baix terra.

Forrajes

L'arbre és especialment útil com a pastura i forraje per als animals domèstics i salvages. Aparentment, no hi ha risc d'intoxicació d'ella. Els fulls i les baïnes s'usen com forraje per a ganado i cabres. Les flors són una bona font de forraje per a les abellas.

Fusta i corfa

A. karroo és una excelent font de llenya i carbó vegetal. La fusta també s'utilisa per a estables o corrals de ganado. El duramen té una densitat d'aproximadament 800 kg / m³. Una dura corda es pot fer de la corfa interior de l'arbre.

Medicina tradicional

El làtex, corfa i els fulls s'han usat com un agent calmant i astringente per als refredats, la conjuntivitis i les hemorràgias en Àfrica del Sur.

Taxonomia

Acacia karroo va ser descrita per Jayim Bensusan Chetrit i publicat en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 33. 1827.

Etimologia

Vore: Acacia: Etimologia

karroo: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en la regió de Karoo.

Sinonímia

• Acacia campbellii Arn.
• Acacia dekindtiana A. Chev.
• Acacia eburnea sensu auct.
• Acacia horrida sensu auct.
• Acacia inconflagrabilis Gerstner
• Acacia karoo Hayne
• Acacia minutifolia Ragup.
• Acacia natalitia I. Mey.
• Acacia pseudowightii Thoth.
• Acacia roxburghii Wight & Arn.
• Mimosa eburnea L. f.